Agraïments a MIQUEL F. PACHA
Dibuix del cupulí i el seu remat desaparegut (a partir de la línia negra)
*1916.- El cupulí de les Cases Rocamora en construcció a la cantonada del Passeig de Gràcia i el carrer Casp.
Dissenyades pels germans Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó i construïdes entre els anys 1914 i 1917, en plena Primera Guerra Mundial, les Cases Rocamora constitueixen un exemple d'arquitectura senyorívola del Passeig Gràcia que abasten pràcticament un costat sencer d'illa, des de la cantonada muntanya amb Casp fins gairebé la Gran Via.
D'aspecte neogòtic i aparença medieval, hi destaquen les quatre cúpules baixes (una al xamfrà) situades sobre les seccions de les tribunes que marquen les quatre finques que integren el conjunt, sobre el que destaca la solemnitat de l'elegant torreó situat al vèrtex de la cantonada amb Casp.
Potser no siguin moltes les persones que s'hagin adonat que el remat del cupulí, avui coronat per un vulgar parallamps, és incomplet. Efectivament, el coronament quedava format en un altre temps per una secció més del cupulí que es completava amb un penell de ferro forjat que marcava la direcció del vent.
L'observació comparada de fotografies de l'edifici ens han portat a la conclusió que el penell i el remat superior del cupulí van ser eliminat cap al primera meitat dels anys 1960's, a la vegada que també es perdien uns petits pinacles que hi havien sobre els frontons de les quatre finestres de la part inferior de la cúpula.
1960's.- Els últims anys del cupulí en la seva forma original.
*1928.- La torre i el penell en una imatge captada des de la cantonada Gran Via / Passeig de Gràcia
Dos detalls de l'estat actual del cim del cupulí amb un parallamps que ocupa el lloc de l'original remat que era coronat amb un penell.
*1995.- Dues cartes de lectors publicades a La Vanguardia que tracten de la desaparició de la part superior del cupulí de la casa Rocamora. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
Molt interessant l'article, i molt inspiradora (i assossegadora) la mini disquisició poètica de'n Juan B. González Cruz a la Vanguardia. Hi estic totalment d'acord, sempre m'hi ha fet mal als ulls veure aquesta torreta, situada en un lloc tant majestàtic i tant violentament capada. No obstant, no tinc la més mínima esperança en que ningú amb mínim poder com per a poder intervindre ho fagi, i és una llàstima. En el nostre país sembla ser que per a molts la falta de sensibilitat es quelcom del que vanagloriar-se.
ResponElimina