MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a FRANCISCO ARAUZ
Al març de 1925 la prestigiosa Confiteria de Guillermo Llibre de la Plaça Catalunya es va traslladar a la Gran Via 605-607. A la nova Casa Llibre, dissenyada per Enric Sagnier, s'hi va traslladar també el Restaurant Ribas. El bagatge de fama i distinció que ambdós establiments havien adquirit en el seus anteriors emplaçaments a Plaça Catalunya van fer que el nou establiment, en aquesta nova ubicació al costat del Palau Marcet i davant dels Jardins de la Reina Victoria, es convertís ben aviat en lloc predilecte de l'alta societat barcelonina.
Al març de 1925 la prestigiosa Confiteria de Guillermo Llibre de la Plaça Catalunya es va traslladar a la Gran Via 605-607. A la nova Casa Llibre, dissenyada per Enric Sagnier, s'hi va traslladar també el Restaurant Ribas. El bagatge de fama i distinció que ambdós establiments havien adquirit en el seus anteriors emplaçaments a Plaça Catalunya van fer que el nou establiment, en aquesta nova ubicació al costat del Palau Marcet i davant dels Jardins de la Reina Victoria, es convertís ben aviat en lloc predilecte de l'alta societat barcelonina.
*1925.- Cotxes oficials davant de Casa Llibre en l'any de la seva inauguració (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya)
* 1925.- Anunci del trasllat del Restaurant Ribas al nou establiment de Casa Llibre (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
*1925.- El luxe i la sumptuositat eren constants de la decoració interior de Casa Llibre. (Font: enricsagnier.com)
Convertit doncs en un local bandera de l'aristocràcia, la seva oferta combinava la bona restauració del Ribas i la confiteria selecta de sempre amb la venda i comercialització d'obres i objectes d'art, activitat molt preuada i difosa entre la burgesia de l'època. Els seus salons luxosament decorats acollien els actes socials més diversos i el pis superior, anomenat Roof Garden o terrassa jardí, era el lloc predilecte per les famílies benestants per fer vida i contactes socials o deixar-se veure a l'estiu. Freqüentar els salons de Casa Llibre era bàsicament un símbol de distinció social.
Paco Villar ha descrit amb detall l'interior del local [1], destacant els dos grans bronzes daurats de l'escultor francès Paul Darbefeuille que remataven la façana. Quan es va inaugurar el local, el pis superior es dividia en quatre dependències. A la més pròxima a Passeig de Gràcia, d'estil Lluís XVI, hi havia la confiteria i pastisseria. La sala contigua era d'estil Luis XIV i es va dedicar a la venda de bombons, Al tercer saló, de decoració anglesa d'estil Adams, s'hi exhibien peces d'orfebreria de la casa Christofle de Paris (Llibre n'era el concessionari). Finalment una quarta sala reproduïa part del mobiliari de Napoleó del Palau de Versalles i acollia l'espai de venda d'objectes d'art. Una elegant escala doble comunicava el primer pis amb la planta baixa on es van situar el restaurant de Rossend Ribas, el saló de tè i el bar americà.
*1928.- Dos retalls publicitaris de l'establiment.
Guillermo Llibre posava molta cura i empeny en diversificar i tenir al dia l'activitat del seu local i a l'octubre de 1931, pocs mesos després d'estrenada la Segona República, va obrir als baixos del seu establiment un centre de bellesa i estètica femenina de la prestigiosa marca propietat de la senyora Barbara Gould, que va venir personalment a Barcelona a inaugurar-lo.
.
Paco Villar ha descrit amb detall l'interior del local [1], destacant els dos grans bronzes daurats de l'escultor francès Paul Darbefeuille que remataven la façana. Quan es va inaugurar el local, el pis superior es dividia en quatre dependències. A la més pròxima a Passeig de Gràcia, d'estil Lluís XVI, hi havia la confiteria i pastisseria. La sala contigua era d'estil Luis XIV i es va dedicar a la venda de bombons, Al tercer saló, de decoració anglesa d'estil Adams, s'hi exhibien peces d'orfebreria de la casa Christofle de Paris (Llibre n'era el concessionari). Finalment una quarta sala reproduïa part del mobiliari de Napoleó del Palau de Versalles i acollia l'espai de venda d'objectes d'art. Una elegant escala doble comunicava el primer pis amb la planta baixa on es van situar el restaurant de Rossend Ribas, el saló de tè i el bar americà.
Guillermo Llibre posava molta cura i empeny en diversificar i tenir al dia l'activitat del seu local i a l'octubre de 1931, pocs mesos després d'estrenada la Segona República, va obrir als baixos del seu establiment un centre de bellesa i estètica femenina de la prestigiosa marca propietat de la senyora Barbara Gould, que va venir personalment a Barcelona a inaugurar-lo.
.
*1931.- El 8 d'octubre d'aquell any Barbara Gould va obrir un Institut de Bellesa als baixos de Casa Llibre on es va celebrar l'habitual tè d'inauguració. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia).
*1932.- Imatge de Casa Llibre captada des dels Jardins de la Reina Victòria de la Gran Via. (Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursonista de Catalunya)
A l'octubre de 1935 Casa Llibre va acometre una profunda reforma dels seus salons del Roof Garden per adequar-los com a local d'espectacles i ball i convertir-los en el Dancing Oshima, un local que va adquirir molt renom però que tindria una vida curta. Hi actuaven orquestres com els Crazy Boys i la Napoleon's Band.
L'esclat de la Guerra Civil va canviar radicalment el panorama del local, que a finals de l'estiu de 1936 va ser socialitzat pels sindicats i va passar a anomenar-se Salón Internacional.
*1936.- Casa Llibre sota el control de la CNT i presentada a la cartellera com a Saló Internacional. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
El final de la Guerra Civil i l'adveniment del nou règim franquista no van afectar gaire a Casa Llibre, que al maig de 1939 seguia anunciant-se als diaris com a saló de tè i ball amb orquestra. Els Crazy Boys havien canviat de nom adoptant-ne un de més espanyolitzat: Orquesta Martín de la Rosa.
*1939.- Anunci de Casa Llibre del maig d'aquell any, poc després de l'acabament de la guerra.
El final de la Guerra Civil i l'adveniment del nou règim franquista no van afectar gaire a Casa Llibre, que al maig de 1939 seguia anunciant-se als diaris com a saló de tè i ball amb orquestra. Els Crazy Boys havien canviat de nom adoptant-ne un de més espanyolitzat: Orquesta Martín de la Rosa.
La història de Casa Llibre abasta fins a finals de la dècada dels 1940's quan el local fou venut per edificar-hi un hotel de luxe A. Per aquell mateix solar havien passat des de finals del segle XIX l'efímer Palau d'Exposicions de Belles Arts (1868-1874); la sala d'audicions de Pianos Estela & Bernareggi (1897-1910), el Metropolitan Cinemaway (1909-1911) i el Cinema Ideal (1911-1916) abans que Casa Llibre s'hi establís el 1925 i marqués tota una època que va cloure definitivament el 1948 quan va abandonar el local per donar pas a l'Hotel Avenida Palace. Aquest establiment hoteler ocupa encara avui aquest cèntric espai davant dels Jardins de la Reina Victoria en el singular tram de la Gran Via que va de la Rambla de Catalunya al Passeig de Gràcia.
*1940's.- Foto captada dels dels Jardins de la Reina Victòria, amb el brollador més pròxim a Passeig de Gràcia en primer terme. Al fons, es veu el local que acollia la Confiteria i Saló de Tè Llibre al que li quedava poc temps de vida davant la irrupció de l'Hotel Avenida Palace.
[1].- Villar, Paco. Barcelona. Ciutat de cafès. Edicions Viena. Ajuntament de Barcelona. 2013
[1].- Villar, Paco. Barcelona. Ciutat de cafès. Edicions Viena. Ajuntament de Barcelona. 2013
Va ser un projecte arquitectònic d'Enric Sagnier amb la direcció artística de Modest Castañé
ResponElimina