ESCUT MUNICIPAL (1965-1996)

*1984.- Versió acolorida del timbre i escut municipal de Barcelona dissenyat per Santi Pau. 

La polèmica que va sorgir a finals del segle passat sobre si l'escut oficial de la ciutat havia de portar dos o quatre pals al segon i tercer quarter no va generar conflicte durant els darrers anys del franquisme quan òbviament els pals eren dos. Tampoc es recorda cap reivindicació de l'oposició democràtica envers aquest disseny del símbol. 
Des de mitjans de la dècada dels 1960's l'ajuntament va utilitzar un disseny amb més o menys variacions amb una corona no reial sobre un blasó estandar que lluïa les creus de Sant Jordi alternades amb dos pals als altres quarters.

*1965.- L'escut municipal a la publicitat de les nits musicals d'aquell estiu a Montjuïc.

*1968.- Escut municipal que acompanyava un anunci del Palau de la Musica a La Vanguardia del 20 de desembre d'aquell any

Curiosament l'arribada de la democràcia no va alterar aquest disseny, que va continuar present a les comunicacions i anuncis municipals. Els partidaris d'incorporar quatre barres als quarters van veure com les seves intencions no es veien reeixides, quan al 1984 el dissenyador gràfic Santi Pau, per encàrrec de l'Ajuntament, va fer una adaptació d'aquest escut amb els dos pals que a més a més va quedar oficialitzada en ser aprovada pel Ple de l'Ajuntament com a nou escut i timbre municipal de la ciutat. De fet, era una consolidació del model esmentat que s'havia estat utilitzat en els últims anys del fraquisme.

La vigència d'aquest disseny duraria fins el 1996 després d'un rebrot polític de la polèmica sobre el nombre de pals que havia que portar i es va procedir a un nou disseny de bandera i escut. El resultat tampoc va ser del gust de la majoria, començant pels propis experts en heràldica que van considerar que s'havien avantposat els conceptes de disseny i de logotip al d'escut. Tot plegat va generar encara més controversies