Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, FRANCISCO ARAUZ. MIQUEL F. PACHA i ENRIC COMAS i PARER.
*1894.- Vista lateral de l'edifici amb la Casa Pia Batlló en construcció en primer terme. (Font: Bibliothèque National de France)
*1908.- L'edifici acabat d'adquirir pel Banco Vitalicio d'España
*1908.- Interior de les oficines del Banco Vitalicio de España
*1920.- La Casa Manuela Gandía amb el rètol del Banco Vitalicio de España al terrat. (Font: Fons Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
*1930's.- Vista de l'edifici des de la part baixa de Rambla Catalunya
L'actual aparença de l'edifici data de finals dels anys 1940's quan va ser remuntat (insistim amb bon criteri), incorporant tres plantes més i un atic enretirat que conservava els dos terminals originàriament existents sobre els dos angles de la cantonada. Les galeries vidrades i els balcons de la façana posterior van desaparèixer en aixecar-se al costat l'Hotel Avenida Palace.
*1950's.- Imatge de la Casa Manuela Gandía ja remuntada fins assolir l'alçada actual. L'acompanyen el veí Hotel Avenida Palace ja edificiat i el segon monument a Güell i Ferrer a l'extrem dels jardinets de la Reina Victòria, davant del petit brollador encara sense puttis. (Foto: Cebollero)
*1890's. - Imatge de la Casa Manuela Gandia continguda a Arquitectura moderna de Barcelona de Francesc Rogent.
És habitual trobar a BARCELOFÍLIA imatges de pèrdues irreparables en el patrimoni arquitectònic de la ciutat, així com fragments d'obres modernistes o noucentistes dolorosament escapçats, alterats o definitivament desapareguts per la poca sensibilitat artística o per un excés de voracitat immobiliària.
Rarament ens trobem amb edificis que, malgrat haver patit modificacions i/o ampliacions en les seves estructures i façanes al llarg de la seva existència, han tingut un tractament respectuós de manera que les remuntes o afegitons aplicats posteriorment han sabut conservar la seva personalitat i els elements més representatius de l'original.
De la Casa Manuela Gandía, que avui podem contemplar amb tot el seu esplendor en un dels llocs més cèntrics de la ciutat, podriem dir que és un exemple plenament vigent que es pot encabir dins aquesta tipologia de la modificació respectuosa.
De la Casa Manuela Gandía, que avui podem contemplar amb tot el seu esplendor en un dels llocs més cèntrics de la ciutat, podriem dir que és un exemple plenament vigent que es pot encabir dins aquesta tipologia de la modificació respectuosa.
Obra del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet (1834-1899) aquesta casa, propietat de Manuela Gandía vídua de Ferrer, ocupa la cantonada Muntanya/Besòs de la cruïlla entre la Rambla de Catalunya i la Gran Via. Fou aixecada entre 1882 i 1885 i constava originàriament de semisoterrani, entresòl i tres alçades com es pot apreciar a nombroses imatges de l'època quan el monument a Güell i Ferrer ocupava el centre de la cruïlla. La façana del darrera presentava balcons i galeries vidrades amb vistes sobre el jardí del Palau Marcet.
*1890's.- L'edifici original amb el primer monument a Güell i Ferrer al centre de la cruïla. (Foto Hauser & Menet)
L'any 1908 el Banco Vitalicio de España va comprar l'edifici i hi va instal·lar la seva seu central que substituïa l'antiga del carrer Ample 68. L'edifici va ser reformat sense alterar la façana, tot i que la entitat bancària va plantar un enorme i cridaner rètol lluminós sobre el terrat de la cantonada. La reforma dels baixos va ser projectada per l'arquitecte Joan Bruguera i Roget el 1919.
L'actual aparença de l'edifici data de finals dels anys 1940's quan va ser remuntat (insistim amb bon criteri), incorporant tres plantes més i un atic enretirat que conservava els dos terminals originàriament existents sobre els dos angles de la cantonada. Les galeries vidrades i els balcons de la façana posterior van desaparèixer en aixecar-se al costat l'Hotel Avenida Palace.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada