Durant prop de 20 anys el Cine Venècia va donar servei als barris d'Horta i El Carmel amb una sala de projecció per a prop de 1.500 localitats, que havia estat construïda mitjançant la reforma d'un edifici preexistent, segons un projecte signat per l'arquitecte Josep Oriol Jornada i l'enginyer industrial Josep Pedrerol Marsa.
La inauguració va tenir lloc el dia 17 de febrer de 1968. La sala constava de platea (unes 1000 butaques) i amfiteatre (altres 463) i amb dues entrades pels carrers Tajo i Dante respectivament. Les primeres pel·licules a projectar-s'hi van ser Los corrompidos, una cinta d'acció en coproducció italo-franco-alemanya amb Robert Stack i Elke Sommer encapçalant el repartiment; i María y la otra, una coproducció hispano-argentina dirigida per Fernando Ayala amb Concha Velasco i Vicente Parra. La sala projectava la programació del Grup Balañá, que unes setmanes després arribava al Cine Virrey.
La inauguració va tenir lloc el dia 17 de febrer de 1968. La sala constava de platea (unes 1000 butaques) i amfiteatre (altres 463) i amb dues entrades pels carrers Tajo i Dante respectivament. Les primeres pel·licules a projectar-s'hi van ser Los corrompidos, una cinta d'acció en coproducció italo-franco-alemanya amb Robert Stack i Elke Sommer encapçalant el repartiment; i María y la otra, una coproducció hispano-argentina dirigida per Fernando Ayala amb Concha Velasco i Vicente Parra. La sala projectava la programació del Grup Balañá, que unes setmanes després arribava al Cine Virrey.
A partir de finals dels anys 1970's el Cinema Venècia va acollir diversos concerts i actuacions musicals, entre les que destacà un Gran Festival de Música Flamenca Espanyola, celebrat el 26 de febrer de 1978 amb la presència de Manolo Escobar.
La sala va desaparèixer de la cartellera el 4 de juliol de 1982. L'edifici va ser venut als Testimonis de Jehovà que amb poc temps hi varen instal·lar el seu Saló d'Assemblees del Regne dels Testimonis de Jehovà. A partir de 2012 l'immens local va passar a mans d'una altra congregació religiosa: L'Església de Crist (Church of Christ)
*2000's.- Un cop tancat el cinema l'edifici va acollir els Testimonis de Jehovà.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.829240597107690.1073742100.566206413411111&type=3&hc_location=ufi
ResponEliminaRecuerdo cuando lo cerraron y recuerdo lo de los Testigos. No sabía de los nuevos , estos de la Iglesia de Cristo.
ResponEliminaLa verdad es que con las invasiones de las iglesias americanas, ya no me extraña nada.
Lo curioso es que la venta de la propiedad se ha efectuado entre dos congregaciones religiosas que por lo que se ve manejan dinero, porque el local no es pequeño y da a dos calles.
Esto en si, para mí es una novedad. Pensaba que como creencia los Td J no se manejaban con las demás creencias en cuestiones de dinero. Se me hace harto curioso.
Salut
recuerdo el bar en el primer piso decorado con fotos en color de los artistas de los 50,rock hudson,ava garner,kird douglas
ResponEliminaMi padre lo innaguro y yo trabaje con el hasta 1972
ResponEliminaAquí vi mi primera película en un cine, un bodrio mexicano titulado Zindy, el niño de los pantanos, sería finales de los 70
ResponElimina