La història de introducció del jazz a Barcelona té el seu punt d'arrencada cap al finals de la Primera Guerra Mundial. Existeix un cert consens entre els historiadors a considerar que els soldats nordamericans que van lluitar a Europa en foren els principals responsables.
La celebració de l'Exposició Universal de 1929 i l'impacte i projecció internacionals que va suposar per de la ciutat, varen afavorir l'arribada d'un bon grapat de musics de jazz des del continent americà.
En aquest context cosmopolita es va obrir al carrer Nou de la Rambla un petit local conegut com Bar Edén. Convé no confondre'l amb el mític music-hall Eden Concert, que era al costat mateix, just al número 12 d'aquell carrer Nou de la Rambla, centre neuràlgic de la xerinola nocturna, també conegut com Conde del Asalto o simplement Asalto, en versió abreujada..
En els seus primers dos anys d'existència el Bar Edén era una minúscula i escarransida superficie de només quatre metres quadrats habilitats com un petit saló de cafè. El 1932 el local va ser objecte d'una reforma i ampliació i s'hi va instal·lar una vistosa barra. Hi destacava una elegant gramola des de la qual es podien escoltar els grans hits del jazz americà per un mòdic preu d'una moneda de deu cèntims. De les parets hi penjaven quadres amb fotografies de les grans figures del jazz de l'època i també de la boxa, barrejades amb caricatures dibuixades per Santiago, un home que es guanyava la vida al carrer, reproduint amb el seu llapis les faccions més destacades dels perfils dels clients i els personatges més habituals d'aquell bar. El local es completava amb un espai a la part del darrere on hi havien taules, cadires i algún sofà des d'on, a través d'un altaveu penjat a la paret, es podien sentir els temes que reproduïa la gramola.
El Bar Edén es va convertir en lloc comú de reunió i trobada dels negres de la ciutat. Allà hi feien cap músics, boxadors, artistes i ballarins d'orígen nordamericà, cubà, dominicà i també de Puerto Rico, aixi com d'alguns països africans (guineans, senegalesos i oriunds d'altres països de l'Àfrica negra).
Els notables que freqüentaven el local es dividien bàsicament en dues branques. La dels músics, entre els que era fàcil trobar-hi noms com George Carhart, Edward Juice Wilson o Thomas Puss Chase, Lázaro Quintero, Vicente Gallardo, Felipe i Napoleón Zayas, a qui sempre acompanyava la seva imponent esposa, la ballarina mulata Elsie Byron, coneguda vom la Miss Harlem del carrer Nou.
Elsie Byron
Per la seva part, en el grup dels boxadors hi destacaven els púgils cubans Elogio Sardiñas (Kid Chocolate), Evelio Mustelier (Kid Tunero) i Joe la Roe.
Kid Tunero i Kid Chocolate dos boxadors habituals del Bar Edén als anys 1930's
Els anys daurats del Bar Edén varen continuar fins a l'esclat de la Guerra Civil. Ja amb els franquistes al poder la sortida del jazz es va fer molt més dificil a causa de l'aversió visceral que produïa als paladins del nou règim tot allò que feia olor s'estranger. I el jazz n'era un clar exemple.
No obstant això, el Bar Edén va revifar per tornar a ser punt de trobada dels músics amants del jazz. Fou allà on Lluís Rovira va formar les primeres orquestres de jazz de la Barcelona de la posguerra, fins que uns anys després el centre neuràlgic jazzístic de la ciutat es va traslladar al Salón Rigat de la Plaça Catalunya [1].
[1].- Giner Juan, Sardà Joan Vázquez Enric. Guía universal del jazz moderno. Ediciones Robinbook. 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada