Parlar de La Granja de Gavà ens porta inevitablement a recordar la figura de Terenci Moix (1942-2003), escriptor, periodista i cinèfil de pro, una personalitat trencadora en el seu temps i sempre vinculada al món de la cultura. Ramon Moix i Meseguer (que era el nom real del Terenci) va néixer en aquesta granja la vigília de Reis de l'any 1942 en plena posguerra. Com ell mateix explica al primer volum de les seves memòries [1], la seva mare es va posar de part camí del cinema i per por a no arribar a temps a casa, va aixoplugar-se a la granja que regentàven les seves tietes i allà va nèixer el nen.
Dalt: El primer volum de les memòries de Terenci Moix amb una foto seva de quan era un nen.
Baix: Terenci mirant cap a la platja des del passeig Marítim de la Barceloneta i en una foto de Colita
El local s'havia establert a principis del segle XX en el número 37 de l'aleshores carrer de Ponent com una lleteria amb vaques típica de l'època. A partir de 1921 es va convertir en una granja en la que, a banda de vendre-hi llet i ous, s'hi servien cafès i esmorzars. Després del naixement del Terenci la seva familia es va instal·lar al pis que hi ha sobre el local. Allà viuria la seva infantesa i primera adolescència.
L'any 1989 la granja va ser traspassada a la parella argentino-catalana formada per Carlos Leoni i Montse Sancho, que varen saber donar-li una personalitat pròpia fins convertir-la en un espai bohemi i cultural on es podia sopar i prendre copes i s'organitzaven vetllades poètiques cada primer dimecres de mes. El més entusiastes van formar un grup de poetes anomenat Los ladrones de Lunas encapçalats per Xavi Sastre i van arribar a publicar les seves obres. Les exposicions d'art i les xerrades culturals completaven l'oferta cultural de la granja, on també s'oferien concerts. Els més habituals eren els del grup Chester and Lester que evocaven el rock and roll dels anys cinquanta i seixanta.
Un element característic d'questa darrera etapa de La Granja de Gavà era l'escultura que tothom coneixia com de La Gorda, una dona grassa i riallera que duia una pizza al cap mentre se'n menjava un tros. Havia estat comprada a una pizzeria que tancava portes i des dels anys 1990's presidia el local situada en un dels extrems del taulell.
*2013.- Interior de La Granja de Gavà amb La Gorda sobre el taulell. Al fons es veu l'altell del pis on Terenci Moix va viure la seva infantesa.
Els amos del local van procurar sempre ser molt respectusos amb la memòria de Terenci Moix a partir de la seva mort esdevinguda a l'abril de 2003. Les vetllades poètiques dels dimecres sempre tenien un record per a l'home que va néixer i créixer entre aquelles quatre parets.
Jubilada la parella Leroni-Sancho, la seva filla Escarlata va intentar seguir amb el negoci però finalment va desistir i a primers de setembre de 2014 el local va ser traspassat. Pocs dies després va tornar a obrir convertit en Beirut 37, una nova proposta més internacional i globalitzada que s'inscrivia dins de la tipologia dominant en els locals del Raval dels ultims anys i enterrava l'esperit i la personalitat de La Granja de Gavà, L'interior va ser reformat a fons i La Gorda també va ser transformada, ja no tenia el tros de pizza entre les mans i va ser disfressada amb uns altres vestits.
*2014.- Una curiosa esquela publicada al grup de facebook El día de todos los Antros.
Placa que l'ajuntament va col·locar als baixos del número 37, just al costat de La Granja de Gavà, en memòria de Terenci Moix
[1].- Moix, Terenci. Memorias: El Peso de la Paja/1. El cine de los sábados. Editorial Planeta. 1998.
Interesantísima entrada.
ResponEliminaConfieso que hay detalles que no sabía
Salut y bon any
Vaig anar moltes vegades amb el meu pare a casa del Terenci, el seu pare era pintor i el meu que era mestre d'obres el contractava sempre, van ser molt amics i quan em vaig casar el seu regal va ser pintar-me el pis.
ResponElimina