Inaugurat l'any 1925 amb un aforament per a 900 localitats, el Cine Delicias era situat a la vorera mar de la Travessera de Gràcia entre el carrer Bailèn i el Passeig de Sant Joan.
Tal com apunta l'historiador de sales de cinema barcelonines Roberto Lahuerta [1], a la dècada dels 1930's un fuster de nom Francesc Benaiges es va fer càrrec del local després d'un rocambolesc episodi comercial. Benaiges havia fet les butaques de la sala i el propietari, amb problemes econòmics, no va poder pagar-li. La història va acabar amb embargament i amb el traspàs de la sala a l'ebanista que, un cop al front del negoci, va aconseguir millors resultats que el seu antecessor.
Després de la Guerra Benaiges va deixar el local i se'n va fer càrrec Ramon Riba Martorell, pare dels que després serien els empresaris del conegut restaurant espectacle Scala Barcelona. L'any 1961 Ribas es va associar amb Pere Balañá i junts van tirar endavant un projecte que va suposar l'enderrocament del vell cinema per a construir-ne un de nou, que fou inaugurat el 8 de setembre de 1962.
El nou Delicias, projectat per l'arquitecte Ramon Paradell i Rossich disposava de platea i amfiteatre amb una capacitat total de 811 butaques. Tota la decoració interior va ser renovada i la sala passava per ser una de les més modernes de la ciutat. A partir d'aleshores va començar una etapa de programació doble dins la categoria de reestrena, que situaria el local entre un dels més populars de la part baixa de Gràcia.
L'últim dia de l'any 1987 la sala va tancar portes amb la projecció del film d'animació El Libro de la Selva de Walt Disney. Posteriorment va ser enderrocat i al solar resultant s'hi va construir un edifici d'habitatges.
*1988.- Primers dies de l'any amb la imatge de façana del Cine Delicias tancat per sempre. Encara s'hi veu el cartell del film El libro de la Selva, l'últim que s'hi va projectar. Acabava així la seva història aquesta sala gracienca després de més de 60 anys d'història.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Temporae. Madrid 2015.
Jo vivia al davant. Just quan el tranvia tombava en una corva cap al carrer Bailén i no poques vegades havia descarrilat i s'havia enclastat a la porta del cinema. L'espectacle estava garantit. Només recordo la nova façana, Des de casa veiem els cartells anunciant de les pelis que projectaven. No era un cinema econòmic. Anàvem més al Texas.
ResponEliminaBon dia i bona Diada!
EliminaEn aquest cinema es va estrenar "2001 Una odisea del espacio"?
Tinc dubtes al respecte
Moltes gràcies
No era cinema d estrena
EliminaA mi em constava que la reforma de Ramon Paradell era la del 1947 i la dels 60's la va fer Pere Ricart Biot, un arquitecte que va projectar diversos cinemes a la Bracelona d'aquella època. El que no sè és qui va projectar l'edifici del 1925
ResponEliminaPasé muchos sabados por la tarde en el anfiteatro o "club" del Delicias enganchado al programa doble. Creo recordar que en la antesala del anfiteatro habia un bar donde nos surtiamos de provisiones. Aún era la epoca en la que ibas al cine independientemente de la pelicula que hicieran.
ResponEliminaJo vivía justo en la esquina de Joan Blanquea. Veía la cartelera desde el balcón de casa.
EliminaMi abuelo trabajó en el bar del cine. No me extrañaría que te sirviera algo.
Recuerdo que vi Bambú en ese cine
Si voleu conèixer la història dels tres cinemes Delicias que han ocupat el mateix solar, els antecedents del solar i el que s'ha fet després de desaparèixer el tercer cinema, així com els plànols del segon local, els podeu veure a les pàgines 98-100 del tercer volum del meu llibre "Un passeig de Barcelona. Sant Joan de Dalt. Història, Gent i Arquitectura". Es pot consultar a les biblioteques de Gràcia.
ResponEliminaL'he consultat, però, del primer local, se'n sap l'autor?
EliminaL’ultim propietari,era el sr Josep Riba Martorell,germà del sr Ramón Riba Martorell
ResponEliminaAlgú em pot informar si al Delicias s'hi va estrenar "2001 Una odisea del espacio"?
ResponEliminaTinc dubtes al respecte
Gràcies
Sí. Jo la vaig anar a veure amb els meus pares l'hivern de 1968. Tenia 9 anys
EliminaJo de petit anaba sobint era un cinema de barri, pero amb molta " categoría " las anys 70 el van tancar i va ser una de las millors discotecas de Barcelona "Trocadero "
ResponElimina