A primers de març de 1982 La Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, coneguda ja en la seva versió abreujada per Cajamadrid, va obrir la seva seu central a Barcelona als baixos de la Casa Pich i Pon al número 9 de la Plaça Catalunya.
Al maig de 1983 l'entitat de crèdit inaugurava la seva sala d'exposicions, coneguda com a Centre de Cultura, amb una exposició antològica del pintor català Jaume Mercader. Amb una superficie de 2.000 metres quadrats l'espai acollia dues sales exposicions i posteriorment també una biblioteca molt ben equipada i potser poc coneguda per la ciutadania, que permetia unes agradables vistes de la plaça a traves dels grans finestrals de l'entresol de la façana de l'edifici. Eren destacables també el concerts de música de cambra gratuïts que s'hi programaven.
L'Obra Social i la Fundació de Cajamadrid van mantenir durant els seus 30 anys de presència a la Plaça Catalunya aquest petit centre cultural que mai va suposar un reciprocitat amb l'oferta cultural que una entitat catalana com La Caixa prestava a la capital d'Espanya on va inaugurar un Caixaforum d'extraordinàries proporcions i qualitat en la zona més cultural i cèntrica de la villa y corte.
La crisi de les caixes d'estalvis i la seva reconversió en bancs (que en el cas Cajamadrid va esdevenir Bankia) va propiciar la desaparició d'aquesta caixa i al mateix temps la de l'espai cultural que tancaria portes al desembre de 2012. Al cap d'uns anys la febre de la moda va envair aquell local amb una macrobotiga de la firma Desigual.
*2012.- La Vanguardia informava així del tancament de l'Espai Cultural de Cajamadrid durant els últims dies d'aquell any.
Recordo que a principis dels 90 s'hi feien concerts de cambra gratuïts, semblants als que feien al Saló de Cent.
ResponEliminaMira que era una sala de lo mejor ¡¡¡
ResponEliminaRecordo els concerts gratuits. Una pena.
ResponEliminaI abans de l'espai cultural de Cajamadrid, una part d'aquest espai, el de la cantonada,havia acollit l'emblemàtic cafè restaurant La Lune o La Lluna com li dèiem familiarment.
ResponEliminaTot plegat una llàstima!