Inaugurat a l'octubre de 1944, el Cine Rosal era situat al números 42-44 del carrer del Molí al barri de la Prosperitat. Sala perifèrica per excel·lència, va ser una de les primeres que va obrir portes durant els duríssims primers anys del franquisme, a mesura que s'anava poblant la zona situada al nord de Sant Andreu. De fet, la seva primera propietària (Rosario Gosa Salvadó) va decidir convertit un antic magatzem en la sala de cinema. El dia de la inauguració s'hi va projectar el film Agárrame ese fantasma (1941) de la parella còmica But Abbott i Lou Costello.
El local disposava inicialment d'un aforament de 486 butaques ampliat després fins a 535. La cabina de projecció tenia tres finestretes de ventilació que permetien escoltar des del carrer els diàlegs de la pel·lícula en projecció. [1]
Inicialment oferia projeccions només els diumenges i festius, posteriorment es va ampliar la programació també als dijous i dissabtes fins abastar finalment tots els dies de la setmana. S'hi oferien programes dobles amb pel·lícules que ja havien completat el seu cicle en els cinemes de la ciutat.
L'empresa de Pere Balañá, associada amb l'empresari Manuel Barber Garcia, va fer-se càrrec del cinema a partir del gener de 1963, la qual cosa va permetre una millora considerable de la qualitat dels films, A partir de 1973, Balañá va passar a gestionar la sala en solitari. La programació es publicitava a través de programes de mà que es repartien pel barri. A les botigues també penjaven petits cartells amb la programació setmanal a canvi d'una entrada de regal pel botiguer de torn. En canvi a la cartellera de la premsa mai trobavem el Rosal.
El local va aguantar en actiu fins al 1978 amb una darrera etapa on el cinema eròtic propi dels primers anys de la transició era el més habitual. Avui (2016) encara un rètol de Talleres Rosal recorda el lloc on hi hagué aquesta sala pionera entre els cinemes del barri.
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Emporiae. Madrid. 2015
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Emporiae. Madrid. 2015
No lo conocí.
ResponEliminaSalut
Gracias Tot Barcelona, impactante y conmovedor comentario...
ResponEliminayo lo conoci de niño
ResponEliminayo si lo conoci era un niño iba con mis padres,en la sesión de noche sobre todo los jueves, con unas colas y un frio que pelaba , gracias por el maravilloso recuerdo de mi infancia
ResponEliminaHi havia anat força. Al carrer se sentia la pel.lícula.
ResponEliminaTambé recordo la pudor dels lavabos als quals s'accedia, em sembla, per la banda esquerra de la oantalla.
Tal como entrabas a tu derecha estaba la pared con fotografías de la película y a tu izquierda la entrada a la sala y la taquilla, accedías a la sala pasando una gran puerta y abriendo unas pesadas cortinas que te situaban en la parte mas atrasada de las butacas quedando la pantalla a tu mano derecha según traspasabas esas pesadas cortinas. Todo era magia, que recuerdos y que tiempos aquellos.
ResponElimina