*1883.- Portada del primer número de La Dinastia. (Font: Hemeroteca BNE)
El 14 d'octubre de 1883 la premsa barcelonina saludava l'aparició d'un nou diari La Dinastía. Aquesta nova publicació periòdica vinculada ideològicament al Partit Conservador d'Antonio Cánovas del Castillo, era un instrument creat amb l'objectiu de col·laborar en l'intent de recuperar el poder polític perdut. Era escrit integralment en castellà i el seu ideari polític es concretava en la defensa aferrissada de la restauració monàrquica borbònica amb un caire obertament antirepublicà i antianarquista. La redacció i les oficines del diari s'establiren al número 6 del Passatge del Crèdit, molt aprop de la Plaça de Sant Jaume.
Els primers anys del diari canovista, que es presentava amb el subtítol de Diario Político, Literario y Mercantil sota la capçalera, van units a la figura de Pere de Roselló, prohom dels conservadors catalans, que fou el primer propietari i director de La Dinastía. Quan va morir al 1890 el Cercle Liberal Conservador va comprar el diari posant-hi de director a Josep Elias de Molins.
El disseny i estructura del diari va variar al llarg dels seus 21 anys de vida. En els primers temps la seva compaginació era molt simple amb només una columna i amb una gran presència d'anuncis i publicitat a portada i contraportada
A principis d'abril de 1887 es produeix un canvi de disseny amb variacions de tres a cinc columnes i un nombre de pàgines fix i reduït a quatre per exemplar. Fins al 1888 se'n publicaven dues edicions diàries, una al matí i l'altra al vespre, aquesta última amb la incorporació d'informació de les cotitzacions a borsa
*1897.- Portada de La Dinastía del dia després de l'assassinat de Cánovas del Castillo en un balneari de Mondragón (Guipúscoa) a mans de l'anarquista italià Michele Angiolillo. (Font: Hemeroteca BNE)
En els seus últims anys arrel de l'assassinat de Cánovas del Castillo, el periòdic va incrementar el seu caràcter reaccionari, mentre el Partit Conservador perdia notorietat a Catalunya davant la força emergent de la Lliga Regionalista i el lerrouxisme. L'últim número de La Dinastía apareix el 30 de juny de 1904 coincidint amb la dimissió i retirada de la vida política del lider conservador a Catalunya Josep Maria Planes i Casals. Tot seguit els locals i centres afins al Partit Conservador anirien tancant i desapareguent de la ciutat.
*1897.- Portada de La Dinastía del dia després de l'assassinat de Cánovas del Castillo en un balneari de Mondragón (Guipúscoa) a mans de l'anarquista italià Michele Angiolillo. (Font: Hemeroteca BNE)
En els seus últims anys arrel de l'assassinat de Cánovas del Castillo, el periòdic va incrementar el seu caràcter reaccionari, mentre el Partit Conservador perdia notorietat a Catalunya davant la força emergent de la Lliga Regionalista i el lerrouxisme. L'últim número de La Dinastía apareix el 30 de juny de 1904 coincidint amb la dimissió i retirada de la vida política del lider conservador a Catalunya Josep Maria Planes i Casals. Tot seguit els locals i centres afins al Partit Conservador anirien tancant i desapareguent de la ciutat.
Directors de La Dinastia:
Pere de Rosselló (1883-1890)
Josep Elias de Molins (1890-1892)
Marcial Morano (1892-1900)
José Gonzalez Forter (1900-1902)
Juan Luis Pascual de Zulueta (1902-1904)
Muy interesante.
ResponEliminaSalut.
los periódicos la "Dinastía" y la "Vanguardia" nacieron con el propósito de apoyar cada uno a un partido de los dos que se turnaban en la gobernación de España.
ResponEliminaLa "Dinastía" al Constitucional de Antonio Cánovas del Castillo, y la "Vanguardia" al Liberal de Práxedes Mateo Sagasta. Luego cuando el sistema turnista cayó en desgracia en Cataluña, por la aparición de otros partidos, como la Solidaritat, y después el de Alejandro Lerroux, el primero desaparició y el segundo se desvinculó para reciclarse en un periodico "apolitico" y comercial.