RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dilluns, 21 de novembre del 2016

EL CABALLITO BLANCO. Restaurant. Mallorca 196. (1940's-2015)


*2010.- Porta d'accés a El Caballito Blanco al carrer Mallorca 196, gairebé tocant a Aribau. 

Antonio Esparza en el seu blog Barcelona diferente ens explica que aquest restaurant va néixer als anys 1940's, just acabada la guerra civil i que en els seus orígens era un cau de nazis que s'hi reunien per conspirar esperant que el Führer acabés de fer neteja i dominés el món. Efectivament les hemeroteques ens han confirmat que el local era aleshores un restaurant alemany anomenat El Caballo Blanco primer i El Caballito Blanco després. Poca cosa més sabem d'aquella primera etapa, solament que per fortuna la sort de la humanitat va ser ben diferent a la que els seguidors de Hitler haguessin desitjat. El local va ser comprat posteriorment per Antonio Cañabate Ramos, que li va mantenir el nom de Caballito Blanco per no haver de pagar les 5 pessetes de l'època que costava canviar el nom a les botigues. El local va començar a funcionar com a restaurant en aquesta nova etapa a partir del mes d'agost de 1950.

*1945.- Anunci del sopar de Cap d'Any organitzat al local en la seva primera etapa com a restaurant alemany amb el nom de El Caballo Blanco. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
 
Ben aviat es va convertir en un lloc molt admirat per les classes mitjanes i benestants amb una carta que incorporava plats de les cuines basca, catalana i francesa. Un altre tema que li va donar renom i prestigi era la seva variada i acurada carta de formatges.
 
*2010.- La cuina de carbó del local es va mantenir fins al final convertida en icona de la restauració de la ciutat.
 
La seva decoració es va mantenir gairebé inalterable durant els seus 65 anys de vida, la qual cosa li conferia un aspecte de bistrot francés amb les seves característiques portes de marqueteria blanca i vidres viselats visibles des de l'exterior 
Els germans Juan Carlos i Carmen, néts de don Antonio i la seva tieta Pili Clau van ser els últims encarregats del local. Continuaven comprant al veí mercat del Ninot les matèries primeres i van mantenir fins al final la seva cuina antiga de carbó, una de les relíquies més preuades en el ram de la restauració barcelonina, que qualsevol client podia entrar a admirar.
El Caballito Blanco va abaixar la persiana per sempre al mes de setembre de 2015. Els seus propietaris van publicar una carta a la premsa en la que reconeixien que el restaurant no s'havia pogut adaptar la nova dinámica i als canvis d'hàbits imposats per la crisi. Una pèrdua molt sentida per l'Eixample i pels barcelonins que valoren els canalons ben fets i els bons formatges. 

4 comentaris:

  1. L'any 85 va ser al Caballito Blanco on vaig fer el primer sopar amb la que despres fora ma esposa. Com a inici d'una nit de lujuria i desenfreno fora ideal.
    Wu anys despres ens varem divorciar, pero aixó es un altra história.......

    ResponElimina
  2. Una llàstima la seva pèrdua però els va sorgir un excés de competència i la gent és capriciosa.

    ResponElimina
  3. Una desaparición muy reciente, la sede de Perfumes Puig en travesera de Gracia nº9-

    ResponElimina