RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

diumenge, 28 de febrer del 2016

JARDINS D'EMILI VENDRELL. Projecte original. Joaquim Costa/Peu de la Creu (1982-2001)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ


*1980's.- La plaça en la seva concepció original, separada del carrer per uns murs amb reixes que es veuen al fons de la imatge i que permetien el seu tancament nocturn. (Foto: Gaspar Maza)

Recuperada la democràcia, una de les primeres intervencions del nou ajuntament al barri del Raval va ser l'esponjament d'un solar a la cruïlla dels carrers Joaquín Costa i Peu de la Creu. Aquesta operació de microurbanisme va permetre alliberar uns 580 metres quadrats que es van destinar a plaça pública.
L'espai es va dedicar al celebre tenor Emili Vendrell i Ibars (1893-1962), fill del carrer de la Cera molt a prop d'allà. El projecte, d'acord amb la seva concepció original de Beth Galí i Rosa Maria Clotet, es va executar com un espai semitancat, delimitat pels murs i les obertures dels baixos l'antic immoble. Es van restaurar les mitgeres i a la banda de Joaquín Costa es va situat una font amb un relleu en bronze i una inscripció, obra de Rafael Solanich, dedicada al tenor. El terreny es va plantar de tipuanes, uns arbres de floració groga que no van trigar en créixer i donar una frondosa coberta vegetal a l'espai.
La inauguració oficial va tenir lloc el 9 de maig de 1982, amb la presència de l'alcalde Narcís Serra i dels regidors Mercè Sala i Josep Miquel Abad. Tampoc hi va faltar gent de l'espectacle com Mary Santpere, Ramon Calduch o l'humorista Eugenio.
Ben aviat però, es va començar a percebre que l'idea inicial de generar un espai de calma i tranquilitat per als veins no quallava. El barri vivia encara temps àlgids pel que fa a problemes socials de delinqüència i drogaaddició. El lloc esdevingué un racó brut i perillós, presidit per una sensació d'inseguretat i freqüentat per persones que convidaven poc a entrar i seure-hi. Els grups de marginats que hi feien vida van acabar fent seu el petit territori i els veins del barri se'l miraven de reüll sense ganes ni ànims de ficar-hi els peus. El brollador permament va quedar aviat avariat i la brutícia acumulada va acabar de consolidar un espai de dificil manteniment i escàs aprofitament. Les actuacions immediates van ser posar-hi reixes pel seu tancament nocturn, que aviat esdevingué permanent 



*1999.- Tres imatges dels murs i reixes que perimetraven els jardins d'Emili Vendrell durant l'època que ja romanien sempre tancats. (Font: Àngels Molina. Televisió Ciutat Vella)

Va tenir que passar més d'una dècada per desterrar aquella imatge de racó tancat i desaprofitat. Finalment es va procedir a redissenyar el jardí mitjançant una intervenció que suposava l'enderroc de tot el perímetre de mur i que va comportar també l'obertuta de finestres a la mitgera de Peu de la Creu amb portes als locals dels baixos. Quedava desterrada per sempre la vella imatge del jardí enxovat, perillós i allunyat de la seva funció de lloc d'esbarjo. La reinauguració es va produir el 2002.  


*2013.- Dues imatges dels jardins d'Emili Vendrell després de la reforma del 2002. 

ALMACENES LA MARIPOSA. Ronda Sant Antoni / Urgell (1943-1963)


*1943.- Anunci publicat a La Vanguardia en ocasió de la inauguració dels magatzems l'últim dia de l'any. 

Inaugurats el dia 30 de desembre de 1943 a la cantonada entre l'inici del carrer Urgell i de la Ronda de Sant Antoni, davant mateix del mercat, aquests magatzems van ser creats per iniciativa de Lluís Aspachs i oferien al client una àmplia varietat de teixits de tota mena (seda, llana, llenceria...). Van desaparèixer a finals del 1963 i el local va ser ocupat per la botiga d'Electrodomèstics Calero inaugurada l'últim dia de gener de 1964.

*1943.- Retall de la crònica de la inauguració dels magatzems publicat a La Vanguardia del 31 de desembre.


*1951.- Anunci de La Mariposa (Font: Hemeroteca La Vanguardia)