*1980's.- La plaça en la seva concepció original, separada del carrer per uns murs amb reixes que es veuen al fons de la imatge i que permetien el seu tancament nocturn. (Foto: Gaspar Maza)
Recuperada la democràcia, una de les primeres intervencions del nou ajuntament al barri del Raval va ser l'esponjament d'un solar a la cruïlla dels carrers Joaquín Costa i Peu de la Creu. Aquesta operació de microurbanisme va permetre alliberar uns 580 metres quadrats que es van destinar a plaça pública.
L'espai es va dedicar al celebre tenor Emili Vendrell i Ibars (1893-1962), fill del carrer de la Cera molt a prop d'allà. El projecte, d'acord amb la seva concepció original de Beth Galí i Rosa Maria Clotet, es va executar com un espai semitancat, delimitat pels murs i les obertures dels baixos l'antic immoble. Es van restaurar les mitgeres i a la banda de Joaquín Costa es va situat una font amb un relleu en bronze i una inscripció, obra de Rafael Solanich, dedicada al tenor. El terreny es va plantar de tipuanes, uns arbres de floració groga que no van trigar en créixer i donar una frondosa coberta vegetal a l'espai.
La inauguració oficial va tenir lloc el 9 de maig de 1982, amb la presència de l'alcalde Narcís Serra i dels regidors Mercè Sala i Josep Miquel Abad. Tampoc hi va faltar gent de l'espectacle com Mary Santpere, Ramon Calduch o l'humorista Eugenio.
Ben aviat però, es va començar a percebre que l'idea inicial de generar un espai de calma i tranquilitat per als veins no quallava. El barri vivia encara temps àlgids pel que fa a problemes socials de delinqüència i drogaaddició. El lloc esdevingué un racó brut i perillós, presidit per una sensació d'inseguretat i freqüentat per persones que convidaven poc a entrar i seure-hi. Els grups de marginats que hi feien vida van acabar fent seu el petit territori i els veins del barri se'l miraven de reüll sense ganes ni ànims de ficar-hi els peus. El brollador permament va quedar aviat avariat i la brutícia acumulada va acabar de consolidar un espai de dificil manteniment i escàs aprofitament. Les actuacions immediates van ser posar-hi reixes pel seu tancament nocturn, que aviat esdevingué permanent
*1999.- Tres imatges dels murs i reixes que perimetraven els jardins d'Emili Vendrell durant l'època que ja romanien sempre tancats. (Font: Àngels Molina. Televisió Ciutat Vella)
Va tenir que passar més d'una dècada per desterrar aquella imatge de racó tancat i desaprofitat. Finalment es va procedir a redissenyar el jardí mitjançant una intervenció que suposava l'enderroc de tot el perímetre de mur i que va comportar també l'obertuta de finestres a la mitgera de Peu de la Creu amb portes als locals dels baixos. Quedava desterrada per sempre la vella imatge del jardí enxovat, perillós i allunyat de la seva funció de lloc d'esbarjo. La reinauguració es va produir el 2002.
