ESTUDIS FOTOGRÀFICS MARQUÈS, IMPERIO, BUSQUETS, OBRADOR i SUÑÉ. Terrat de la Casa Teodor Bosch. Plaça Catalunya 3. (1890-1910's)

Article elaborat amb la col·laboració d'ENRIC COMAS i PARER

Entre els diversos estudis fotogràfics que a finals del segle XIX es van establir als terrats dels edificis de l'entorn de la Plaça Catalunya, hi destaca l'instal·lat sobre la Casa Teodor Bosch als números 5-7 de la Rambla de Catalunya, posteriorment numerada amb el 3 de Plaça Catalunya. El terrat d'aquest immoble es va caracteritzar per la gran quantitat de fotògrafs diferents que el varen emprar com a estudi entre la darrera década del segle XIX i la primera del XX.

La Casa Teodor Bosch, al terrat de la qual Lluís Marquès instal·là el seu estudi fotogràfic.
 

Al gener de 1889 el fotògraf Lluís Marqués, que vivia al tercer pis de la Casa Teodor Bosch, va sol·licitar construir una galeria fotogràfica al terrat de l'immoble. El permís li seria concedit després de fer unes rectificacions sobre el projecte original.

*1889.- Plànol de la galeria fotogràfica proposada per Lluís Marquès al terrat de la Casa Teodor Bosch. (Font: Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona / AMCB)

Posteriorment ja entrat el segle XX l'estudi fotogràfic Imperio va ocupar el lloc de Marquès.

 

*1907.- Com s'aprecia a la imatge, Marquès va donar pas a Imperio, l'estudi fotogràfic que ocupava el terrat al juny d'aquell any.  (Fonts: Postal editada per Fototipia Madriguera -Col·lecció Enric Comas Parer- i Hemeroteca La Vanguardia)

Cap a finals de la primera dècada del segle XX, un altre fotògraf de nom Busquets, que tenia la seva seu al carrer Fontanella 16, va ocupar el mateix estudi i s'anunciava també amb un gran rètol a la barana del terrat de la finca.

*1912.- El mateix estudi ocupat ja pel fotògraf Busquets. (Foto: Angel Toldrà Viazo Postals)

Posteriorment altres fotògrafs com J. Obrador i Suñé ocuparen també aquell local.

J. Obrador va ser un altre dels fotògrafs que es van establir al número 3 de Plaça Catalunya

MOTO GUZZI HISPANIA. Botiga. Diagonal 437. (1955-1970's)

Agraïments a NÚRIA GIL

A l'any 1948 Oscar Rava, un italià d'origen jueu instal.lat a Barcelona, va arribar a un acord amb l'empresa italiana Moto Guzzi per fabricar a Catalunya i comercialitzar a Espanya les seves motocicletes. Neix així Moto Guzzi Hispania. L'empresa planifica la seva producció mitjançant la fabricació prèvia dels components en tallers externs de prestigi i es reserva el muntatge final de les motocicletes. El proveïdor dels motors és Elizalde/Industrias Subsidiarias de Aviación mentre que els bastidors venen de Bicicletas Rabasa/Estampaciones Metàlicas Tió. [1] 

Apareixen així els primers models fabricats íntegrament a Catalunya amb el seu característic color vermell que tenen un considerable èxit al mercat. La Guzzi 65 coneguda popularment com el llagostí arriba a ser la més venuda i posteriorment la Guzzi 98, una moto carrossada que es presentada a Itàlia per la casa mare el 1953, assoleix també uns excel·lents resultats de vendes. 

El model Guzzi 65 conegut popularment com el llagostí

El model Guzzi 98 presentada a l'any 1953

És al novembre de 1955 quan Moto Guzzi Hispania obre un modern establiment al número 437 de la Diagonal, entre Muntaner i Aribau, que complementa la seva botiga inicial de Pau Claris 142 (aleshores Via Laietana). El nou punt d'exposició i venda destaca per la seva amplitud i gran lluminositat i des del punt de vista artístic per un pirogravat mural sobre fusta, obra de l'artista Josep Guinovart, que sembla evocar la mecànica de la motocicleta.

La botiga està vinculada a Moto Guzzi fins ben entrada la dècada dels 1970's.

El 1972 l'empresa va abandonar Barcelona per establir-se a Sevilla. A la capital andalusa va continuar el seu periple fins el 1979 quan es trenquen relacions amb l'empresa italiana i es transforma en Motorhispania. 

*1955.- Diverses imatges de l'interior de la botiga amb el pirogravat de Guinovart. (Fotos: Francesc Català-Roca)

[1].- Herreros, Francisco i Aznar, José Luis. Historia del motociclismo español. RACC&Hipòtesi Edi-Balmes. Barcelona. 1998