*1880.- Imatge de la Puda Manel quan era als antics magatzems del Moll de la Barceloneta a finals dels segle XIX.
Un dels restaurants més antics i populars de la Barceloneta va ser la Puda Manel, oberta l'any 1870 i que va sobreviure durant més de 140 anys.
Puda és un mot emprat per referir-se a les fonts i brolladors d'aigua sulfurosa que emeten una olor pudent i desagradable. Les antigues cases de menjars dels molls de la Barceloneta van rebre també aquest apel·latiu perquè eren locals tancats i pràcticament sense ventilació, que acumulaven unes fortors provinents del peix en descomposició i altres flaires portuaris. Amb el temps varen convertir-se en tavernes on, malgrat les olors, s'hi podien menjar bons plats de peix. El nom de puda, tot i les seves connotacions despectives, va ser assumit pel llenguatge popular i fins i tot pels propis propietaris que van mantenir la denominació per referir-se als seus establiments de menjars.
La popular Puda Manel era situada originalment al moll de la Barceloneta, dins dels magatzems portuaris de Sota Muralla, on compartia emplaçament amb d'altres pudes o cases de menjars bàsicament orientades als pescadors i la gent de mar. Aquests antics magatzems havien perdut la seva utilitat a partir de mitjans del segle XIX amb la construcció del gran dipòsit central, la qual cosa va propiciar que fossin ocupades per les pudes.
Posteriorment, cap a l'any 1900, la Puda Manel va passar a ocupar els baixos d'un edifici de l'actual passeig de Joan de Borbó, tocant a l'embocadura del carrer del Judici. Allà va romandre durant tot el segle XX assolint una gran popularitat, especialment per les seves paelles i plats de peix i marisc, entre els que hi destacava el bacallà a la llauna. L'establiment va ser recordat per Josep Pla en alguns dels seus llibres. L'escriptor empordanès el presentava com un establiment ple de pescadors i gent del barri, on es jugava a cartes en un ambient de companyonia, tot i que sovint hi havia ball de bastons quan algun personatge dels baixos fons o busca-raons hi feia cap.
Després de molts anys d'haver estat un dels estendards de la restauració típica del barri, Can Manel acabaria essent víctima de l'especulació immobiliària, associada al boom turístic, que va patir el barri de la Barceloneta d'una manera ferotge a partir dels primers anys del segle XXI.
Des de 2014 els seus últims propietaris, la família Domènech, van intentar salvar el restaurant fins que la compra de tot l'edifici per una immobiliària va acabar disparant la renda que haurien de pagar per mantenir el lloguer del local.
El 16 d'octubre de 2016 abaixaven la persiana i deixaven enrere tota la història d'aquest establiment lligat a la idiosincràcia del barri mariner de la Barceloneta, que ha estat un dels més perjudicats per la desaforada febre turística que viu la ciutat
*2015.- Dues imatges (exterior i interior) de Can Manel poc abans del seu tancament.
¿Quién no ha ido a comer allí ?
ResponEliminaAhora ya no, gracias a nuestro boom particular de la especulación sin freno.
Otra parte de la historia que se nos fue.
Un lloc dels de tota la vida que li donen personalitat a una ciutat. Al final, tot serà franquícia
ResponElimina