L'activitat lúdica del tir al colomí i altres aus ja tenia entusiastes seguidors cap a finals del segle XIX. Els primers camps de tir es van situar de forma més o menys improvisada al costat de mar de la muntanya de Montjuïc on s'intentava aprofitar l'elevació del terreny en relació al nivell del mar proper com a garantia de seguretat.
Les primeres noticies d'un camp de tir delimitat les trobem cap a finals de 1883 quan la premsa anuncia la inauguració del recinte de l'antiga zona de Vista Alegre. En aquest indret, rebatejat com a Miramar i situat a mig camí en la baixada del castell de Montjuïc als molls del carbó del port, aleshores en fase de creixement i ampliació sobre l'antiga platja de Sant Bertran, s'hi va construir un clos de perímetre arrodonit. Era format per tanques de llistons de fusta disposats horitzontalment, fins una alçària aproximada de sis metres, per tal de protegir l'entorn dels tirs perduts. La tanca era, a la vegada, sostinguda i protegida per troncs col·locats de forma inclinada. Al centre del tancat s'hi situaven les gàbies amb les aus, que tan bon punt eren alliberades i emprenien el vol esdevenien l'objectiu preuat dels tiradors. La premsa de l'època concreta la data de la seva inauguració en el dia 7 de setembre de 1883 i també dóna noticia de la presència de la reina regent Maria Cristina el dia 18 de maig de 1888 aprofitant un viatge de sa majestat a Barcelona per visitar l'Exposició Universal de la Ciutadella.
*1887.- El tancat del camp de tir al colomí de Miramar. Al fons, rera les Drassanes, es pot veure la gran bastida instal·lada per enlairar el monument a Colom.
*1890.- Un dibuix amb el castell de Montjuïc al fons que dóna fe que aquella fou una zona de preferència per exercitar el tir al colomí. (Font: Pau Febrés)
*1883.- Retall de La Vanguardia del dia 7 de setembre d'aquell any en el que es donava la notícia de la inauguració de les instal·lacions del tir al colomí de Vista Alegre - Miramar.
La manca de seguretat i les constants queixes dels habituals de la zona van propiciar que els exercicis de tir es traslladessin a la zona de l'hipòdrom de Can Tunis, menys transitada, on cap a finals del segle XIX es va establir la Societat de Tir al Colomí de Barcelona
La zona de Miramar però, tornaria a adquirir protagonisme a partir de 1904 quan es va acometre la construcció d'un camp nou de tir al colomí en gàbia.
Després de la Guerra civil aquest esport tornaria a revifar. El franquisme, ben emparentat ideològicament amb tot allò que girava al voltant de les armes de foc, el va veure amb bons ulls i aquestes simpaties van rellançar la seva pràctica, especialment entre les classes benestants sorgides del nou règim. El 1947 es va inaugurar un nou Tir al Colomí a la baixada del castell que hi va romandre fins pocs anys abans de l'acabament del segle XX.
*1888.- El local social del tir al colomí nevat. (Foto: Josep Espluga Puig)
*1890.- Una altra imatge del primer recinte que, cap a finals del segle XIX, hi hagué a l'alçada de Miramar amb el monument a Colom ja finalitzat al fons. (Foto: Narcís Cuyàs)
Estàs segur que el monument a Colom va ser enlairat? El va construïr la NASA ?
ResponEliminaN'estic seguríssim RgR. La NASA no hi va intervenir.....
ResponEliminaenlairar
Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.
enlairar v. tr./prnl1. Posar en un lloc més alt, fer que estigui més amunt:
enlairar un estel; mira com s'enlairen els globus.
sin: aixecar, alçar, elevar
2. Fer que una cosa sigui més intensa, més alta o tingui més valor:
enlairar el preu d'una cosa; les temperatures s'enlairaran.
3. Col·locar una persona en un lloc més alt, de més categoria o de més honor:
enlairar el príncep al tron.
v. tr.
4. Construir un temple, un monument, etc., en honor d'algú.
sin: alçar, edificar