BANYS ZORAYA. Platja de Can Tunis. (1905-1930's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ, JORGE ÁLVAREZ i MIQUEL F. PACHA

La vinculació dels barcelonins a les platges i als banys de mar com a element de lleure i salut no sempre es va limitar com avui als litorals de la Barceloneta i Poblenou. Més enllà de la muntanya de Montjuïc, en espais actualment ocupats pel port i la Zona Franca, hi hagueren des de mitjans del segle XIX els primers balnearis i establiments de banys que van permetre als barcelonins posar-se en contacte amb l'aigua de mar. Fou aleshores quan aquestes activitats es van es començar a manifestar amb intensitat creixent i s'endegaren els primers projectes de instal·lacions orientades al bany en aquelles platges avui desaparegudes de la costa de ponent.
No només hi hagueren platges al litoral de les Hortes de Sant Bertran, tocant al Baluard del Rei i les Drassanes, sino també al Morrot i a Can Tunis al peu del penya-segat que dibuixava la muntanya de Montjuïc al costat de les aigües del mar.  

A l'any 1897 el municipi de Santa Maria de Sants, al qual pertanyia part d'aquest territori, va ser agregat a Barcelona. La construcció de l'Hipòdrom el 1883 ja havia començat a donar una certa projecció a la zona i els primers establiments de banys havien començat a poblar el litoral de Can Tunis.  La construcció de la línia de tramvia que l'unia el centre de la ciutat a través del Morrot va facilitar aquesta connexió. El que fins aleshores havien estat zona de platja per a les classes més populars va començarà a atraute també un tipus de banyista més benestant. Un gran projecte de balneari conegut com la Perla del Mediterráneo va ser projectat per Enric Sagnier i Villavecchia amb la intenció d'acabar de consolidar aquell espai com a zona de banys. Finalment però, no arribaria a construir-se. A finals de segle XIX, el Banys Colon, inaugurats el 1897 eren els més coneguts de la zona.
 

*1900's.- Una curiosa foto amb dos capellans i un tercer home sobre la platja de Can Tunis amb els Banys Zoraya i la muntanya de Montjuïc darrera. (Foto: Col·lecció particular Jorge Álvarez)

 

Va ser el dia 13 de juliol de 1905 quan es van obrir al públic els Banys Zoraya. L'edifici d'aquests banys, destacava sobre les altres construccions del litoral per la seva esveltesa i pels seus detalls d'estil neo-àrab que es feien palesos en la forma dels seus arcs, els seus sostres, i molt especialment en la cúpula arrodonida a l'estil bizantí que coronava l'edifici principal. Altres cases de banys com els Cibeles i els España s'afegirien a la moda d'anar a la platja a Can Tunis. Els Zoraya eren però, els més populars fins al punt que se'ls coneixia amb un nom genèric com el Balneari.

*1908.- Nota apareguda a la cartellera de La Vanguardia.
 

La consolidació de Can Tunis com espai de banys no trigà en arribar. Només uns anys després els Zoraya començarien a caure en una decadència creixent que els portà a presentar a partir de començaments dels anys 1930's un lamentable estat ruïnós al costat d'algunes fàbriques. El port demandava més espai  i les seves successives ampliacions acabarien fent desaparèixer aquell espai de platja.

*1920's.- Imatge captada des de la muntanya de Montjuïc en la que es pot identificar el perfil de l'edifici dels Banys Zoraya

 

*1933.- Com es pot comprovar en aquest plànol municipal els Banys Zoraya eren ja un edifici en runes durant els anys de la República. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la.)