*1952.- Una imatge del monòlit acabat amb una creu que es va instal·lar al centre de la Plaça Catalunya amb motiu del Congrés Eucarístic. Al fons l'edifici del Banco de España encara no estava del tot enllestit. (Foto: Autor desconegut).
La dècada dels anys 1950's va començar amb una certa eufòria del règim franquista per la projecció internacional que per la pàtria suposava la preparació de dos esdeveniments que tenien a Barcelona com a seu i protagonista. Els Segons Jocs del Mediterrani (1955) i el 35è. Congrés Eucarístic Internacional (1952). Esport i religió, dos valors exaltats permanentment per la ideologia triomfant a la Guerra Civil, que impregnaven el pensament feixista del règim, constituïen respectivament el cor i el leiv-motiv d'aquestes dues celebracions de caire internacional. El Congrés Eucarístic però, va implicar molta més atenció i suport per part del règim que no pas aquells jocs reduits als països banyats de la ribera mediterrània.
Confirmada la desfeta final de les forces de l'eix davant els aliats a la Segona Guerra Mundial, el règim de Franco vivia dies d'aïllament internacional en un escenari d'autarquia davant el bloc democràtic occidental, que seguia veient Espanya com un dels reductes de la ideologia totalitària vençuda el 1945. En aquest context constituïa una gran honra pel franquisme el fet de poder ostentar durant uns dies la capitalitat mundial de l'Església catòlica i la fe cristiana. Madrid ja havia estat la seu d'un Congrés Eucaristic el 1911 i fou en part per això que l'opció de Barcelona fou viable i finalment reeixida. Havien passat catorze anys des de la celebració de l'anterior a Budapest (Hongria) el 1938, poc abans de l'esclat de la gran guerra. Els actes del congrés varen durar des del 27 de maig fins a l'1 de juny de 1952.
La plaça Catalunya que des de l'arribada de les tropes franquistes aquell 26 de gener de 1939 ja havia estat escenari i testimoni de tot tipus d'actes i exaltacions del nou règim va tornar a tenir un paper protagonista. Una nova exhibició de les icones pròpies del règim, amb la creu com element principal estava ara més justificada que mai.
*1952.- La Vanguardia en la seva edició del dia 1 de maig informava dels treballs que s'estaven realitzant al centre de la plaça.
Al bell mig de la plaça s'hi va plantar un ostentós pilar blanc que era coronat per una creu lluminosa a una alçada de trenta-cinc metres. Al seu voltant, formant un cercle, els pals amb les banderes de tots els països participants al Congrés Eucarístic completaven el decorat.
Al bell mig de la plaça s'hi va plantar un ostentós pilar blanc que era coronat per una creu lluminosa a una alçada de trenta-cinc metres. Al seu voltant, formant un cercle, els pals amb les banderes de tots els països participants al Congrés Eucarístic completaven el decorat.
El carrers de l'entorn de la plaça, així com algunes artèries importants de la ciutat, lluïren petites banderes d'Espanya, Barcelona i el congrés, que penjaven de cables instal·lats de banda a banda de la via, ancorats de façana a façana. Alguns edificis de la plaça o adjacents també s'engalanaren per l'ocasió. Una gran creu presidia la façana de l'Hotel Victoria sobre la botiga Vicens Ferrer a la cantonada amb la Ronda de Sant Pere.
L'edifici de Banco Español de Crédito, representant màxim de l'arquitectura oficialista del moment, va ser objecte d'una il·luminació nocturna d'allò més potent per donar més solemnitat a la plaça durant aquells dies.
*1952- L'edifici del Banco Español de Crédito va lluir una solemne il·luminació.
Van ser moltes les balconades que es van ornamentar amb un element lumínic que imitava la creu que coronava l'obelisc que s'havia enlairat al centre de la plaça Catalunya. Era formada per dos tubs fluorescents (reutilitzables un cop acabat el Congrés) que es va comercialitzar ràpidament i tingué molt d'èxit. Tot fa pensar que més d'un faria el seu particular agost amb aquest negoci.
*1952.- Un anunci publicat a La Vanguardia sobre la creu fluorescent que es va veure a molts balcons i façanes durant els dies del Congrés Eucarístic.
A nivell urbanístic el Congrés Eucarístic de 1952 va deixar per la ciutat algunes reformes importants. Es van obrir definitivament algunes vies principals com Princep d'Astúries i Infanta Carlota (actual Josep Tarradellas) i es va instal·lar el brollador monumental de la cruïlla Passeig de Gràcia/Gran Via. Però potser el més rellevant va ser que es va construir un barri sencer conegut com les Viviendas del Congreso (avui simplement Congrés) entre el Guinardó i Sant Andreu.
*1952.- La Deessa de Josep Clarà en primer terme amb el monòlit del Congrés Eucarístic al darrera. (Foto: Col·lecció privada Francisco Arauz).
*1952.- La guàrdia mora del general Franco obre pas al cotxe oficial del caudillo durant la seva estada a Barcelona amb motiu del Congrés Eucarístic. Al fons la Casa Vicens Ferrer amb una gran creu i la Ronda de Sant Pere engalanada amb banderetes. (Foto: Col·lecció privada Francisco Arauz).
*1952. Vista aèria de la plaça Catalunya i el seu entorn. Assenyalats amb rectangles vermells, la creu de la façana de la Casa Vicens Ferrer, l'obelisc del centre de la plaça i el primer tram de la Rambla de Catalunya guarnit amb banderetes. (Foto: TAF /ANC. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).
la escultura de Clará no la había visto nunca en una foto de estas características.
ResponEliminaUna abraçada.
salut
L'escultura abans era molt més visible que no pas ara, era tot un emblema de la plaça. Jo era molt petita però el record que m'ha quedat és de molta llum.
ResponElimina