Finca i casa pertanyent a la família Grases que era situada al carrer del Comte de Salvatierra, una via curta dels afores de la vila de Gràcia, que enllaçava el carrer Balmes amb el carrer per on discorria el carril Barcelona-Sarrià (avui Via Augusta), per sobre de la Diagonal. El seu propietari Antoni Grases i Riera [1] havia tingut una casa al centre de la plaça Catalunya que al desembre de 1895 fou enderrocada per permetre la nova urbanització de l'espai.
*1920's.- Imatge de Can Grases amb el seu jardí en primer terme. (Foto: Josep Barrillón)
A partir del moment en que la família va deixar de viure a la finca, Can Grases començaria una llarga història sempre molt vinculada a l'ensenyament. El 1920 la Mancomunitat de Catalunya hi va obrir l'Escola Montessori, que seguia els criteris de renovació pedagògica i conreu de la llibertat entre els alumnes, que la pedagoga italiana Maria Montessori havia dissenyat. La família Grasses va llogar la finca al Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. El 1927 s'hi va instal·lar la Residència d'Estudiants Normalistes, un any abans que els límits de la finca quedessin rectificats per les obres de cobriment de les vies del carrer del Carril per urbanitzar-hi la Via Augusta.
*1933.- Emplaçament de la finca de Can Grases en un plànol traçat durant la Segona República. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
Va ser durant els primers anys de la postguerra, quan a la casa s'hi va instal·lar el Grupo Escolar Uruguay, inaugurat pel Ministeri d'Educació franquista el 12 d'octubre de 1941 en ocasió del Dia de la Hispanidad, altrament dit de la Raza. Formava part d'un pla per obrir escoles a la ciutat amb noms dels anomenats países hermanos de América Latina. Els cònsols respectius de cada país presidien els actes d'inauguració dels centres escolars. A Can Grases li va tocar el dedicat a l'Uruguai com constava en una placa que es va penjar a la cantonada amb la Via Augusta al costat d'un dels balcons del primer pis.
*1941.- La portada de La Vanguardia del dia 2 d'abril d'aquell any informava sobre la inauguració dels nous grups escolars, entre ells el dedicat a l''Uruguai. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
*1941.- El Grupo Escolar Uruguay instal·lat a la Casa Grases poc després de la seva inauguració.
El Grupo Escolar Uruguay va romandre a l'antiga finca de Can Grases fins a l'any 1966. El primer dia d'abril d'aquell any va ser inaugurat el nou edifici docent a l'Avinguda Príncep d'Astúries cantonada Guillem Tell. El vell xalet del carrer Comte de Salvatierra va continuar dempeus algun temps més fins al seu enderroc. Sobre el solar resultant a l'any 1973 s'hi va començar a construir un edifici d'oficines on el 1975 el desaparegut Banco Guipuzcoano hi va instal·lar la seva seu principal a Catalunya.
[1].- El seu germà, Josep Grases i Riera (1850-1919) va ser un notable arquitecte modernista que va construir moltes de les seves obres a Madrid.
Hola!
ResponEliminaNomés un petit comentari si m'ho permeteu. El carrer comte de Salvatierra no pertany a la vila de Gràcia sinó a la de Sant Gervasi. En aquell tram, la Via Augusta fa de frontera, és a dir, el cantó Besos de Via Augusta es Gràcia i en cantó Llobregat és sant Gervasi.
Comte Salvatierra comença al cantó Llobregat de la Via Augusta.
Una abraçada i endavant!!!
Magda
Magda, et contesto per correu electrònic.
EliminaM'agradaria contactar amb algú altre que hagues estat alimne entre el 1956 i el 1965. El meu correu : a.seso@hotmail.com
ResponEliminaHola, un petit comentari, en el vostre fantàstic article parleu d'Amèrica llatina, jo crec que el règim franquista preferia fer servir hispanoamèrica, més d'acord amb els ideals megalòmans "de destí universal".
ResponEliminaMoltes gràcies
ResponEliminaCom a contra informació aquest comentari: Només un petit comentari si m'ho permeteu. El carrer comte de Salvatierra no pertany a la vila de Gràcia sinó a la de Sant Gervasi. En aquell tram, la Via Augusta fa de frontera, és a dir, el cantó Besos de Via Augusta es Gràcia i en cantó Llobregat és sant Gervasi.
Dir: que aquest indret dins dels límits entre el carrer Provença i la Travessera de Gràcia fins a la plaça Macià van pertanyer al poble de la Vila de Gràcia fins a la seva annexió.