RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

diumenge, 17 de setembre del 2017

EL CANTÁBRICO. Restaurant, Marisqueria. Ostres. Carrer de Santa Anna número 24 (1908-1917) i números 11-13 (1917-1970's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1953.- La marisqueria El Cantábrico al carrer Santa Anna (Font: Barcelona Atracción. Foto: Suárez) 

Cap a finals del segle XIX i coincidint en gran part amb l'Exposició de 1888 es consolidaren a Barcelona, alguns productes gastronòmics que veien de fora i que ja havien tingut entrada al país: la cervesa alemanya i el xampany francès. Aquest últim en la seva versió anomenada vi escumós, avui conegut com cava, i ja produït a la comarca de l'Anoia, contrastava amb la seva versió francesa reservada per a les classes benestants a les taules de les nissagues burgeses i aristocràtiques més notables.
Un tercer producte, aquest procedent del mar i que no requeria de massa elaboració eren les ostres, reservades per a paladars especials i també vinculades a rics, gourmets i gent viatgera. Procedien de la regió francesa de Marennes al litoral atlàntic i en aquells temps era habitual que la seva venda es realitzés per personal femení a les portes de les botigues de queviures, mercats i confiteries.
Segons recollia el periodista Moragas i Calvet [1], la comercialització a Barcelona de les ostres i per extensió del marisc tindria a començaments del segle XX una figura cabdal en la persona de Celedonio Badia, que el 1908 va obrir la primera ostreria de la ciutat al número 24 del carrer de Santa Anna.  Allà es rebien a diari caixes d'ostres procedents del mar Cantàbric a través de la Compañía Ostrícola de Santander. Això va possibilitar que per menjar ostres no es requerís d'aconseguir aquesta matèria primera dels litorals francesos sino que se'n podia gaudir directament de les procedents del Cantàbric, més econòmiques i accessibles.
L'establiment de Badia va rebre justament el nom de El Cantàbrico i no es limitava exclusivament a les ostres, sino que incorporava també un assortit variat d'espècies de marisc cantàbric.

*1912.- Anunci del primer establiment de la família Badia al carrer Santa Anna número 24. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

A mitjans de la dècada següent El Cantábrico figurava als números 11-13 del mateix carrer de Santa Anna i era ja un negoci plenament consolidat, que gaudia d'un notable prestigi dins la societat barcelonina. 

*1921.- Publicitat de l'establiment. (Font: Iberia. Guia mensual de informaciones generales)
 
 
*1930.- Anunci apressant als clients a fer les comandes per les festes de Nadal (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
 
Passat el tràgic parèntesi de la Guerra Civil, El Cantábrico va continuar durant el franquisme amb el negoci de comercialització de marisc al carrer de Santa Anna. L'empresa es va transformar en Badía y Compañía i el restaurant fou reformat juntament amb la botiga que oferia al client una varietat encara més amplia de delícies del mar.


*1953.- Interior de la botiga i entrada a l'establiment amb la furgoneta de repartiment del marisc. (Font: Barcelona Atracción. Fotos: Suárez) 

Com des del primer dia la venda d'ostres i marisc a El Cantábrico incloïa també un servei de repartiment a domicili mitjançant una furgoneta de la pròpia empresa.
 
*1960's- Postal publicitària de la marisqueria El Cantábrico. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
 
Cap a mitjans dels anys 1970's la botiga i restaurant de marisc del carrer Santa Anna van tancar portes. Els Badia havien obert altres establiments a la ciutat i el local va ser ocupat per un popular restaurant self-service vegetarià.
 
[1].- Moragas Calvet, T. El "Cantábrico" en el Mediterráneo, o las ostras en la pequeña crónica barcelonesa. Barcelona Atracción núm. 337. 1953

12 comentaris:

  1. En 1944 a veces en la entrada a la izquierda habia una tortuga y en su caparazón un letrero "Dia X sopa de tortuga", y el el escaparate platitos con tentadoras croquetas.
    En la parte de detras del local tenían un terrado en el que de vez en cuando tostaban el café creo que era manual y cuando lo tostaban todo el vecindario disfrutaba de su aroma.

    ResponElimina
  2. Mi padre trabajó en él Cantábrico cuando vino de Pontevedra, tenía 17 años.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marisa,
      Soy Mireia S.Badia, la bisnieta de la familia Badía propietaria del Cantábrico. Me encantaría recopilar información, fotos o cualquier cosa del restaurante. Si sabe de alguna cosa hágamelo saber, me haría mucha ilusión. Mi email es: sanchez.badia.mireia@gmail.com
      Muchas gracias

      Elimina
    2. El único dueño del Cantábrico era Juan Badía Duran (su hermano Joaquin y su hermana Magdalena trabajaban PARA él) lo se porque yo soy su bisnieta directa...Su hijo Jordi Badia Prats (mi abuelo) heredó el negocio de su padre Juan, siendo también propietario de las Ostras ;)

      Elimina
  3. Creo que la “compañía “ De Badia fué Joan Graells donde fué mi padre a posteriormente y fué el comprador por muchísimos años.
    En el Cantábrico conoció a mi madre. Y entre escamas y jueves libres de servicio surgió el amor.

    ResponElimina
  4. Mi padre siempre habló de la sopa de tortuga bien cierto es.

    ResponElimina
  5. Siempre habló de cuando Franco venía a BARCELONA siempre los atendían ellos...
    De una Sofía Loren que se hospedaba en el Ritz y enseñó un pecho...
    De una Ava Gadner...
    Y de un Boadas punto de reunión de carniceros y pescaderos exhaustos.
    Creo que Lolita murió.
    Una BARCELONA que se fué...
    Y no volverá.
    Me produce tristeza.

    ResponElimina
  6. LOS SOCIOS DE BADIA Y CIA ERAN:JUA,JOAQUIN Y MAGDALENA BADIA DURAN ,el Sr. Graells era el esposo de Magdalena,pero no socio
    comentado por J.Badia Grau hijo de Joaquin

    ResponElimina
  7. El único dueño del Cantábrico era Juan Badía Duran (su hermano Joaquin y su hermana Magdalena trabajaban PARA él) lo se porque yo soy su bisnieta directa...Su hijo Jordi Badia Prats (mi abuelo) heredó el negocio de su padre Juan, siendo también propietario de las Ostras ;)

    ResponElimina
  8. A principio de los 70, El Cantabrico ofrecía por unacantidad que no recuerdo, dos ostras y una copa de vino. Los estudiantes de la Escuela Oficial de Periodismo, sita en las Ramblas y a pocos metros de El Cantábrico, soliamos ir allí a consumir ostras. ¿Alguien recuerda el precio de esta oferta en pesetas.

    ResponElimina
  9. Yo tambien estudie en la EOP y tomaba un "cantabrico" de vez en cuando. Creo que a finales de lo 60 valia 25 pesetas pero no estoy aeguro.

    ResponElimina
  10. Un tio abuelo mio, trabajó de camarero: Eusebi Solé

    ResponElimina