RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimarts, 20 de març del 2018

CINE VENUS. Avenida General Primo de Rivera 68 (Avda. Gaudí). (1932-1965)

Sense haver-ne pogut localitzar amb exactitud la data d'obertura, és de preveure que la sala de projecció coneguda com Cine Venus va obrir portes al públic a començaments de la dècada dels anys 1930's.
Era situada al número 68 de l'Avinguda Gaudí (rebatejada General Primo de Rivera durant el franquisme), al tram que trenca en diagonal la quadrícula formada pels carrers Indústria, Castillejos, Pare Claret i Cartagena amb un aforament inicial de 626 localitats en butaques de fusta i sense amfiteatre.

*1931.- Sol·licitud de permís per edificar el local que serviria per acollir el Cinema Venus (Cortesia de Roberto Lahuerta Melero).

Com recorda Roberto Lahuerta Melero [1], la sala havia estat objectiu d'un grup d'atracadors actius al barri del Clot, entre els que hi figurava el que després seria el conegut guerriller anarquista César Saborit. Allò va ser al 1935, finalment el grup va desistir de l'atracament i durant la postguerra el propi Saborit va caure sota el foc de les bales de la policia franquista al 1951. 
Durant la Segona República el Cine Venus va ser un dels locals més actius del barri quant  a celebració d'actes polítics, mítings electorals i concentracions obreres.
 
*1940.- Programes de mà del Cine Venus (Font: todocolección)
 
Al 1946 va ser objecte d'una profunda reforma i reobertura promoguda per l'empresari Antonio Bertrán. El 7 d'octubre d'aquell mateix any reapareixia a la cartellera amb la projecció d'un programa doble integrat per El capitán Kidd amb Charles Laughton  y Un hombre importante.
Va tancar portes al març de 1965 després de cobrir una llarga etapa al barri com a cinema de reestrena amb programa doble. Un immoble d'habitatges amb una estructura pròpia de l'època porciolista (planta baixa, entresòl, sis plantes, àtic i sobreàtic) va ocupar el solar de l'antic cinema.
 
[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. Madrid. 2015

3 comentaris:

  1. Jde petit anave amb la yaya era vei vivia al carrer CARTAGENA entre para claret industria recordó ja els ultims temps del venus la película de Sofía flores 2 mujeres
    I les tardes de diumengue amb els amics al pis de dalt tirant cacahuetes a la platea quis records

    ResponElimina
  2. Recordo que quan van projectar “Lo Que El Viento Se Llevó” només podien entrar els adults. Jaja, puritanisme del genocida Franco.

    ResponElimina