Antonio López y López, marquès de Comillas (1817-1883)
El 16 de gener de 1883 moria a Barcelona Antonio López y López de Lamadrid, primer marquès de Comillas, navilier i comerciant d'esclaus i un dels homes més poderosos de la ciutat. Ben aviat un grup de families benestants encapçalades per Manuel Girona i Claudi López, el seu propi fill, van promoure una iniciativa amb el suport de l'ajuntament presidit per Francesc de Paula Rius i Taulet, per erigir-li un monument. La primera pedra va ser posada el 24 de setembre de 1883 i un any després, el 13 de setembre de 1884 va ser inaugurat.
*1883.- La notícia de l'acte de col·locació de la primera pedra del monument a les planes de La Vanguardia del dia 25 de setembre d'aquell any. (Cliqueu a sobre per ampliar-la)
*1890's.- El monument amb un arbrat passeig d'Isabel II al darrera.
El conjunt monumental va ser dissenyat per Josep Oriol Mestres i l'estàtua original d'Antonio López situada sobre el pedestal, era obra de Venanci Vallmitjana, deixeble de Damià Campeny, que va utilitzar peces de bronze procedents dels vaixells de la Companyia Transatlàntica fundada pel propi López. Aquestes peces van ser foses al Taller de Pere Mir.
En el conjunt escultòric del pedestal hi van col·laborar reconeguts escultors de l'època com Rossend Nobas, Joan Roig i Solé, Francesc Pagès i Serratosa i Lluís Puiggener.
El monument va ser emplaçat a la plaça de Sant Sebastià sobre l'eix central del traça dels passeigs de Colom i d'Isabel II amb l'escultura encarada cap al costat muntanya i amb un enreixat al peu del monument que l'envoltava
L'ambient revolucionari que dominava els carrers de Barcelona després de l'esclat de la Guerra Civil i el fracàs de l'aixecament militar a la ciutat va propiciar que el revoltats ataquessin el monument. L'escultura va ser abatuda i el monument va ser dedicat a Maximilià Biardeau un dels guàrdies d'assalt morts a causa dels enfrontaments del 6 d'octubre de 1934.
*1936.- El dia 24 d'agost, a un mes després de començada la Guerra Civil, l'escultura de ferro d'Antonio López va ser abatuda del seu pesdestal i els revoltats varen pintar el nom del Capità Biardeau a la base del monument. (Foto: Autor desconegut. Fons CNT. IISH - Amsterdam)
*1936.- Així recollia l'edició del periòdic La Vanguardia del 25 d'agost l'atemptat popular contra el monument.
El pedestal va quedar-se sense estàtua entre 1936 i 1943.
La segona estàtua (1943-2018) de Frederic Marès
El 1943 el govern municipal franquista va decidir reposar l'estàtua amb una rèplica en pedra obra de Frederic Marès. Al mateix temps va modificar l'emplaçament del monument que va ser reposat a la plaça situada entre l'edifici de Correus i la façana posterior de la Llotja del Mar. La nova estàtua de Marès va quedar encarada cap al costat Llobregat.
Al 1952 es va afegir al peu del monument una placa de marbre amb uns versos de Jacint Verdaguer datats de 1876 i dedicats al marquès de Comillas. Aquest esdeveniment coincidia amb el 50è aniversari de la mort del poeta. López havia estat mecenes de mossèn Cinto.
AL EXCM. SR. DN. ANTONIO LÓPEZ
Muntat de tos navilis en l'ala beneïda busqui
de les Hespèrides lo taronger en flor
més ay! ès ja despulles
de l'ona que ha tans segles se n'es ensenyorida
i sols puch oferirte, si't plauen exes fulles
de l'arbre del fruit d'or
- Jacinto Verdaguer, Pre. -
Vapor trasanlantic "CIUDAD CONDAL"
18 Novembre 1.876
*2000's.- El monument quan era a la plaça d'Antonio López
A partir de 2010 s'inicia una campanya contrària a mantenir el monument al carrer que inicia SOS Racisme i a la qual s'adhereixen diversos sindicats i grups municipals.
Finalment el 3 de març de 2018, l'ajuntament presidit per Ada Colau va executar la retirada de l'escultura del navilier del pedestal, una decisió que no va agradar a tothom.
*2018.- Dues imatges de la retirada de l'estàtua.
Somos de memoria frágil. Y ya que estamos dispuestos a acabar con el recuerdo de los negreros, deberíamos continuar con los de casa. Desde el tatarabuelo de Nuria de Gisbert, pasando por Mas Roig (el Pigat), abuelo de Artur Mas); los Güell, todos sin excepción; los Vidal ; los Quadras; los Senmenat y todas las casas modernistas de nuestro Eixample construidas con dinero que se hizo de los esclavos trasportados desde las costas de África hasta Cuba.
ResponEliminaTambién deberíamos suprimir el Ron Bacardí ,(se hizo rico saliendo sin nada desde la calle San Pedro en Sitges y haciendo trabajar a los negros como negros); y los habanos Pertegaz y Fonseca, porque fueron esclavizados por catalanes en tierras aborígenes.
Hay muchas maneras de hacer las cosas. Pero dos son fundamentales, hacerlas bien o hacerlas mal. Si las hacemos bien tiene que haber un nuevo nomenclator en la ciudad y una decidida vocación de suprimir todo lo que colabore al recuerdo de los esclavistas o negreros. Todo lo demás...postureo, como se dice ahora.
Salut
Muy intrresante y razonable.
EliminaQue Antonio López se enriqueciera con el transpoete en los barcos de su compañia es un rumor infundado por su cuñado Francisco Bru, enfadado por el reparto de la herencia de su padre que favoreció exclusivamente a su hermana, casada con el marqués de Comillas. Y ninguna evidencia histórica avala ese pasado negrero.
ResponEliminaCon el transporte de esclavos..
EliminaCon el permiso de ud:
ResponEliminahttp://totbarcelona.blogspot.com.es/2018/03/nos-dejamos-las-mitades-de-los-negreros.html
Immovilistes
ResponEliminaRealistes
EliminaPues el Companys no se si fue negrero pero bajo su mandato de quemaron las iglesias de Barcelona, y se asesinaron a mas de 2.800 monjas y curas y a cambio se le han dedicado amen de estatuas y bustos calles y avenidas...claro que si este es "dels nostres" ya está todo justificado.
ResponEliminaCompanys nunca justificó la quema de conventos ni los asesinatos de clérigos. Los responsables de esos crímenes (en el contexto de la Guerra Civil ), fueron los anarquistas, que estaban en contra de toda autoridad, ( en contra del Sistema, como se diría ahora ) y querían hacer su "revolución" proletaria y antifascista.
ResponEliminaNo sé yo si estaba en contra de la quema de iglesias, pero con su firma y puño firmó el decreto de creación de el Comite de Milicias Antifascistas que dio amparo legal a esos escuadrones de la muerte paramilitares que sembraron de terror Cataluña
ResponElimina