RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dilluns, 30 d’abril del 2018

CAN TRIPAS. Restaurant. Sagués 16. (1970's-2000's)

 

Can Tripas va ser un modest restaurant de cuina catalana, carns a brasa i àpats de germanor, que es va fer força popular a partir dels anys 1970's entre els ambients universitaris. El seus preus econòmics eren també un reclam destacable i altament valorat per part dels estudiants.
Era situat darrera de la seu de l'empresa de perfumeria Antonio Puig, al número 16 del carrer Sagués, una via estreta i vella de l'antic veïnat de Galvany, que discorre entre els carrers de Calvet i Amigó, i que aleshores es caracteritzava per una forta presència de locals d'alterne de la tipologia barra americana. L'esclat del barri com a zona d'esbarjo nocturn trigaria encara una dècada en arribar.
Als inicis dels anys 1990's el local va tancar durant un temps per a ser reformat en profunditat i va reobrir posteriorment amb una estètica més moderna perdent però, el caliu i l'encant dels inicis.
El 2005 un nou restaurant especialitzat en arrossos (La Mifanera) va substituir el vell Can Tripas

6 comentaris:

  1. Quins bons records! Passar per aquesta zona ara és d'allò més trist: Marcel Sagués, Universal, Can Tripas, BCN... no en queda cap!

    ResponElimina
  2. Hi havia anat molt a Can Tripas, si no recordo malament el local era llarg i estret i abans de la reforma, tenia una taula llarga i tots els clients ens seiem junts. Molt a prop, a l'avinguda Pau casals, també hi havia un altre restaurant molt semblant que es deia Casa Jaume, eren com les antigues "casas de comidas".
    Llàstima que no tinguis fotos del local.
    Salutacions!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El restaurant era del meu avi, si et fes gracia et podria enviar fotos al correu electrònic :)

      Elimina
    2. jo recordo molt bé el local, la pisarra amb el Tarzán, els posters..em pots enviar les fotos, si us plau...?
      rapamies@gmail.com

      Elimina
  3. BUf, yo lo recuerdo de los años 60. Se llamaba Bar Restaurante Montemar. El dueño era el Sr. Ramón, con su puro cobrando a la salida, yo era un niño y vivía en el edificio. Los conocía mucho. Uno de los hijos del Sr. Ramón iba al mismo colegio que yo (Escolapios) pero a un curso más bajo porque era más joven. Si tienes fotos me gustaría mucho verlas. Mi padre le hizo una caricatura al Sr. Ramón y estaba en el restaurante. mi email es obregon@telefonica.net.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu pare li
      Portaba el Pa i amb els anys van desenvolvió at una gran amistat fins que una verbena de Sant Joan el Sr Ramón ens va deixar

      Elimina