Joaquim Martí Bas i Blasi (Barcelona 1910- París 1966) va ser un dels dibuixants i cartellistes més notables de l'època de la Segona República i la Guerra Civil. Havia estudiat Belles Arts abans de completar la seva formació al taller dels escultors Batlle i Amigó. Els seus primers treballs aparegueren a la revista Sigronet (1924-1928) i posteriorment a L'Esquella de la Torratxa, on coincidí amb noms notables com Pere Calders, Tísner o Enric Cluselles.
Amb l'arribada de la Guerra Civil es va afiliar al Sindicat de Dibuixants Professionals i posteriorment va fundar amb Rafael Tona la Cèdula de Dibuixants del PSUC. Participà amb notable èxit a l'Exposició de Primavera de 1937 i al Saló de Tardor de 1938.
A l'octubre de 1937 va marxar al front i consumada la derrota republicana va fugir a França on passà un temps internat al camp de concentració de Saint Cyprien, abans d'establir-se a Paris on comença un llarg exili fins a la seva mort esdevinguda el 1966.
Els seus cartells destacaven per l'impacte emocional dels personatges en ells representants, que traspuaven a l'observador sentiments de valor, dolor i lluita. El vermell era el seu color preferit i els dibuixos anaven acompanyats d'eslògans propagandístics de gran contundència.
Un d'aquests cartells és el que va presentar a l'exposició organitzada pel Sindicat de Dibuixants Professionals i celebrada a l'octubre de 1936 a les galeries del Teatre Novedades [1]. Representava un home nu agenollat amb el brac alçat i el puny tancat i amb l'altra mà contenint un gest de ràbia. Evocava un sentiment entre la resistència i la mort amb la presència d'una bomba en forma de míssil amb l'esvàstica nazi, que semblava travessar-lo.
Una reproducció de grans dimensions d'aquest mural es va instal·lar sobre la mitgera de la finca número 19 de la Plaça Catalunya ocupada per l'antiga Casa Camps i Pàmies i el Banco Alemán Transatlántico. Aquesta mitgera havia quedat totalment al descobert després de la demolició per etapes de la Casa Segura i del número 18 de la plaça on hi hagué el Salón Chevalier.
L'únic document gràfic conegut on es veu clarament aquest mural és una fotografia del col·leccionista Jorge Álvarez, captada molt probablement durant els dies següents a l'entrada de Juan Yagüe a Barcelona comandant les tropes franquistes. El mural d'unes dimensions aproximades de 15 per 10 metres s'hi havia instal·lat previsiblement en el decurs de 1938.
*1939.- El mural de Martí Bas vist des del Portal de l'Àngel rere les tanques que circumdaven el solar que havia deixat lliure l'enderroc de la Casa Segura. Segons el treball de recerca d'Enric Comas [2], aquesta imatge, captada per un soldat feixista italià, correspon als primers dies de l'ocupació de Barcelona pels franquistes. (Foto: Autor desconegut. Col·lecció privada Jorge Álvarez).
*1939.- Concentració al centre de la Plaça Catalunya durant la Missa de campanya celebrada els primers dies de l'ocupació de Barcelona per les tropes feixistes de Franco. Com es pot comprovar el mural encara era visible a la mitgera del número 19 de la plaça. (Font: Revista LIFE)
*1935.- Imatge de la Casa Segura en la seva darrera fase d'enderrocament. Al fons la superfície de la mitgera que va servir de suport al mural de Martí Bas.
[1].- Barjuan, Santi. Blog Els "meus" cartellistes. 2017. Enllaç.
[2].- Comas i Parer, Enric. Blog La Barcelona Oblidada. 2018. Enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada