RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 12 de maig del 2018

CASA JOSEP BERTRAND. Via Augusta / Modolell (1894-1962)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, VALENTÍ PONS TOUJOUSE, ENRIC MANOBENS i RAMON VILALTA

*1904.- Vista del xalet Bertrand abans de la reforma de l'edifici. En primer terme la rasa del carril Barcelona-Sarrià. amb el pont del carrer Modolell. (Font: Col·lecció privada Enric Manobens).
 
A l'any 1894 José Bertrand va encarregar a l'arquitecte sabadellenc Enric Fatjó i Torres (1862-1908) la construcció d'un xalet a la cantonada del carrer Modolell amb la via per la que discorria la línia fèrria del tren de Barcelona a Sarrià, que avui coneixem com la Via Augusta. A principis del segle XX l'Hotel Mont d'Or quedaria emplaçat just davant, a l'altre costat de les vies
 
*1894.- Plànol de la façana del projecte original de la Casa Bertrand presentat a l'Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles per obtenir-ne la llicència d'obres. (Font: Arxiu Municipal del Districte Sarrià-Sant Gervasi).
 
El 1911 Ramon Puigmartí i Planas era l'ocupant de l'edifici i va encarregar a Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931) l'ampliació del xalet. Puigmartí, que havia destacat com esportista participant en el campionat d'Espanya de lawn-tennis de 1911, va arribar a ser regidor de l'ajuntament a la dècada dels 1920's.
 
*1932.- Emplaçament del xalet Bertrand quan l'actual Via Augusta era encara coneguda com l'avinguda de Sarrià. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
 
La finca, inicialment numerada amb el 149 del carrer del Carril (després avinguda de Sarrià), passaria posteriorment a formar part de la Via Augusta amb el número 215.
A l'abril de 1960 es va produir un robatori al xalet que fou recollit per alguns mitjans de comunicació. Aleshores era habitat per Javier Puigmartí Bertrand, fill de l'anterior ocupant.   

 *1960.- Notícia apareguda a l'edició de La Vanguardia corresponent al dia 20 d'abril d'aquell any. Probablement l'habitant de l'immoble Javier Puigmartí Bertrand va ser l'últim que hi va viure. Dos anys després s'iniciava l'enderroc de la finca.

La febre immobiliària que va començar a expandir-se per aquella zona a partir de finals dels anys 1950's acabaria afectant també a aquesta edificació, que seria enderrocada a finals de 1962 per construir-hi un bloc d'habitatges de luxe posats a la venda a partir de 1965.

*1966.- Vista aèria del sector sud del barri de La Bonanova. Dins l'oval vermell, l'edifici d'habitatges que es va enlairar al solar on hi hagué el xalet de Josep Bertrand. (Font: Fons TAF).

3 comentaris:

  1. No sabía nada del edificio en cuestión.
    Verdaderamente bello.
    Salut

    ResponElimina
  2. Quin greu em sap, tant presiosa l'avian d'haver declarat patrimoni cultural i prohibir l'endarroc.

    ResponElimina