Agustí Robert i Surís (1860-1913) era el fill petit d'una familia benestant dedicada als negocis navals i a la política, que ens va deixar el Palau Robert del Passeig de Gràcia/Còrsega com a testimoni històric de la seva rellevant posició social dintre de la burgesia catalana de finals del segle XIX.
El jove Robert va sentir aviat una extrema sensibilitat artística. Va estudir arquitectura i es dedicà a la pintura fins que una greu malaltia degenerativa va començar a minar la seva salut i el va deixar mig paralític. En els seus ultims anys es va abocar de ple a les inciatives benèfiques per ajudar als pobres i als més desvalguts.
A finals del segle XIX va promuore la creació del que va anomenar-se Restaurant d'Obrers de Santa Madrona. Aquest menjador benèfic, inaugurat el 1899, es va construir sobre un terrenys del començament de carrer Calàbria, prop del Paral·lel. Funcionava tots els dies feiners entre les dotze i la una i mitja del migdia. A través d'uns bons s'oferia menjar a preus molts baixos per a persones amb pocs recursos, a la vegada que fonamentava la seva utilització perque la gent més acomodada socialment comprés el menjar dels més probres.
*1933.- Emplaçament del Restaurant d'Obrers de Santa Madrona al començament del carrer Calàbria. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
Contràriament al que era habitual en aquesta mena d'establiments coneguts com a menjadors socials o de beneficiència, Robert va voler que el seu portés el nom de restaurant. El local disposava de dues grans sales menjador, una per a homes i l'altra per a dones, així com d'una capella al pis superior. Agustí Robert s'havia encarregat personalment de dissenyar-lo i va aportar tot els diners per a fer front a la seva construcció.
Contràriament al que era habitual en aquesta mena d'establiments coneguts com a menjadors socials o de beneficiència, Robert va voler que el seu portés el nom de restaurant. El local disposava de dues grans sales menjador, una per a homes i l'altra per a dones, així com d'una capella al pis superior. Agustí Robert s'havia encarregat personalment de dissenyar-lo i va aportar tot els diners per a fer front a la seva construcció.
Aviat va ser pràctica habitual que particulars i associacions caritatives compressin els bons amb l'objectiu de repartir-los entre els pobres i la gent humil per tal que poguessin anar al Restaurant d'Obrers i un cop allà disposar de la seva racció d'aliment. També es van posar a la venda paquets de bons a les persones o entitats que hi estaven subscrites mensualment. El preu d'aquests bons adquirits per famílies nobles o persones altruistes era sensiblement superior al que es cobrava als obrers i usuaris habituals del menjador.
El manteniment del restaurant es va encarregar a les monges Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paul. El menjar estava estrucurat en raccions cadascuna amb els seus preus corresponents. El local tenia un rigorós reglament intern de funcionament, que feia esment a que el servei ofert havia se ser en tot moment digne amb unes condicions adequades de quantitat d'aliment i d'higiene.
Les raccions de pa i de vi, per exemple, mai es podien servir soles i era obligatori que anessin acompanyades d'altres raccions d'aliments cuits
*1904.- Fragment del reglament de règim intern de les instal·lacions. (Font: Anuari estadístic de l'Ajuntament de Barcelona. AHCB. Biblioteca de Catalunya).
*1908.- Imatge interior d'un dels menjadors del restaurant. (Font: Douze jours à Barcelone. G. Ossorio Gallardo).
L'edifici disposava també d'un oratori on cada any, durant la primera quinzena del mes de febrer, s'hi celebrava un missa de difunts en memòria de tots els benefactors del menjador que havien mort.
El 1905 el Ministeri d'Hisenda va declarar al restaurant exempt del pagament de la contribució industrial després de la resolució d'un recurs presentat pel propi Agustí Robert, argumentat en raó al caràcter benèfic i sense ànim de lucre de la institució, que incialment no havia estat exclosa de tal pagament.
Mort Agustí Robert la seva familia, que ostentava el títol nobiliari de Comtes de Torroella de Montgrí concedit per Alfons XII en la persona del seu germà Robert, va continuar fent-se càrrec de les instal·lacions que continuaren ateses per les monges.
Al maig de 1925, els reis d'Espanya Victòria Eugènia i Alfons XII varen visitar Barcelona i la reina va aprofitar l'ocasió per fer una visita al Restaurant de l'Obrer de Santa Madrona del carrer Calàbria.
*1925.- Dos fragments de la crònica publicada a La Vanguardia en ocasió de la visita de la reina d'Espanya Victòria Eugènia al Restaurant de Obrers.
La història d'aquesta instal·lació acaba amb la Guerra Civil. Poc després d'esclatar el conflicte armat, el Restaurant d'Obrers de Santa Madrona va ser incauat pel Sindicat Únic de l'Aigua i Combustibles.
Acabada la guerra l'espai que havien ocupat els antics menjadors va ser atès per la congregació de les Damas Apostólicas del Sagarado Corazón de Jesús, que amb moltes dificultats econòmiques va continuar la tasca benèfica i caritativa.
Posteriorment s'hi va condicionar la modesta parròquia de Sant Domènec de Guzmán, que avui subsisteix totalment reformada als baixos d'un edifici modern i al costat del jardí interior dels Tres Tombs.
*1945.- La Vanguardia es feia ressó aquell any de les dificultats econòmiques de les monges que van heretar el local per fer front a la seva obra benèfica.
Muy interesante.
ResponEliminaNo tenía idea de este restaurante.
Gracias