TEMPLET MONUMENTAL I ESCULTURES. Projecte interromput i desestimat a la Plaça de Catalunya. (1926-1928)

Agraïments a  FRANCISCO ARAUZ i ENRIC COMAS i PARER

 

A l'any 1925, en plena dictadura del general Primo de Rivera, la futura urbanització de la plaça Catalunya, un cop superada l'etapa de les palmeres, arrencades aquell mateix any,  i tancats els enllaços soterranis de les galeries del metro i el tren, estava a l'ordre del dia. Després d'un primer projecte de Josep Puig i Cadafalch, el signat per Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883-1965) semblava el definitivament acceptat per començar l'execució de les obres. Nebot era el tinent d'alcalde d'Obres Públiques a l'ajuntament de la ciutat i el seu projecte contemplava com a element destacat un monumental templet, molt carregat d'escultures i columnes, que havia d'emergir a la part muntanya de la plaça davant l'Hotel Colon i la Casa Pich i Pon.

 

1925.- Maqueta del projecte original del templet obra de Nebot.

 

Francesc de Paula Nebot i Torrens

  

 

*1925.- Dibuix i plànol general del projecte de reurbanització de la Plaça Catalunya de Francesc de P. Nebot. El cercle central d'aigua i el templet del sector muntanya varen ser desestimats, així com una mena d'obelisc a l'extrem on avui hi ha La Deesa de Clarà i el monument a Francesc Macià de Subirachs. Altres elements van ser objecte de modificacions en l'execució final de la plaça. (Font: Barcelona Atracción núm. 167)

 

1925.- Retall publicat a Barcelona Atracción núm. 167 sobre les característiques del templet. (Font: Col·leció privada Francisco Arauz)

 

Detall d'un dels laterals del templet a la maqueta del projecte. (Font: Barcelona Atracción núm. 187. Gener 1927)

 

*1928.- Escultures col·locades al basament d'uns dels cossos laterals del templet. Hi veiem entre d'altres El Forjador (Josep Llimona). Comparant aquesta foto amb l'anterior de la maqueta s'aprecia que la part construida seguint el projecte de Nebot es va quedar per sota de la balaustrada entre columnes, que havien estat substituïdes per les escultures. 

La base del templet va començar a construir-se el 1926, però només uns mesos després el projecte fou paralitzat i tot seguit definitivament descartat. Segons explica el cronista Lluís Permanyer, la dictadura primoriverista es va caracteritzar per la celeritat a construir i la politica de les últimes pedres. Entre Nebot i l'alcalde havien sorgit discrepàncies, perquè aquest li havia fet algunes "suggerències". Entre elles eliminar el templet [1]. Aquest fet va provocar la dimissió de Nebot i el rei Alfons XIII va inaugurar la plaça sense el templet el primer dia de novembre de 1927.

La part construida, que havia de ser el basament  del templet mai construit, va ser aprofitada per col·locar-hi les escultures, totes elles de cossos humans, que ja s'havien executat. Al mateix temps, serviria com a base de la terrassa enlairada amb un brollador entre diversos nivells d'aigua, envoltat de dos trams d'escales. Aquesta disposició acabaria consolidant-se com l'element característic d'aquesta zona de la plaça fins a finals dels anys 1950, quan s'hi construiren les dues actuals fonts amb brollador.
El fet de descartar el projecte de Nebot va suposar la reubicació d'altres escultures inicialment previstes per al templet a d'altres indrets de la ciutat. [2].

*1926.- Inici de les obres del templet. (Foto: Josep Brangulí / ANC)
 

 

 

 

*1927.- Obres de construcció del templet monumental al sector muntanya de la plaça. A la foto inferior i a l'ampliació es poden veure les bastides instal·lades

 

*1928.- El primer brollador i el seu entorn ja inaugurats. Al fons el contorn del basament de l'avortat templet, que va servir per exposar-hi les escultures.

 

*1928.- El basament d'un dels laterals del templet coronat amb múltiples escultures davant de l'Hotel Colon.

 

Algunes d'aquestes escultures romanen encara avui entre els dos brolladors monumentals de la plaça, mentre les altres van quedar escampades per diversos indrets de la ciutat. 

 

[1].- Permanyer, Lluís. Biografia de la Plaça de Catalunya. Edicions La Campana. Barcelona. 1995.

[2].- Quatre escultures d'Àngel Tarrach, Enric Casanovas, Josep Llimona i Eusebi Arnau previstes per al templet van anar a parar al Palau Reial de Pedralbes. Deesa de Josep Dunyach i La nit de Vicenç Navarro varen trobar emplaçament al Parc de la Ciutadella, mentre que Fertilitat (Josep Clarà) i La veremadora (Pau Gargallo) es van col·locar als Jardins de Miramar.