*1920's.- L'altar barroc i el presbiteri de Santa Maria del Mar abans de la destrucció.
La destrossa soferta per la Basílica de Santa Maria del Mar en els dies posteriors a l'aixecament militar de juliol de 1936 va ser probablement la més notable quant a la destrucció i pèrdua de patrimoni arquitectònic i artístic a la ciutat durant aquells dies de l'inici de la Guerra Civil.
Llarguíssima és la llista dels elements malmesos i destruits, tant pel que fa a les capelles laterals com a l'arxiu que hi havia a l'església. El Govern de la Generalitat va centrar els seus esforços a protegir les esglésies més pròximes a la plaça de Sant Jaume com la catedral o les de Sant Sever i Sant Just, però no va poder evitar que la ira popular i revolucionària que s'havia apoderat dels carrers s'ensanyés sobre una gran quantitat d'esglésies i convents escampats per la ciutat que varen ser incendiats i destrossats. Les cròniques de l'època ens parlen d'onze dies consecutius de flames i fum a Santa Maria del Mar.
Un dels elemnts més singulars que també va ser objecte de destrucció fou l'altar. Era d'estil barroc tallat en fusta i marbre de colors diversos i acollia la imatge de l'Assumpció de la Mare de Déu. Va començar a construir-se a l'agost de 1771 segons un projecte atribuït a Deodat Casanovas (1715-1793) i onze anys després va ser inaugurat, era el dia 2 de juny de 1782. Les imatges de la Mare de Déu i dels patriarques que l'envoltaven van ser realitzades per l'escultor Salvador Gurri. Rera l'altar hi havia el cor, que anteriorment havia ocupat el centre de la nau central.
Acabada la Guerra Civil el govern franquista no va dedicar una especial atenció a aquesta església fins a la dècada dels 1960's quan es va emprendre una restauració a fons, que va incloure també la construccio d'una cripta sota la nau central i l'altar del temple. L'ocasió es va aprofitar per enderrocar els ultims vestigis que quedaven de l'antic altar barroc.
*1965.- Enderroc dels últims vestigis de l'altar en ocasió de la restauració de l'església. (Foto. Brangulí)
Tuve un profesor de H del Arte, Manolo Reguera, hace más de 40 años, muchos más. Mi relación con él se mantuvo después, de mayores.
ResponEliminateniendo yo 25 años, de eso hace mucho, me dijo Manolo que tenía un amigo que estaba arreglando problemas de arquitectura en la cripta de S M del Mar, que si quería acompañarle. Que aquello no era visitable y que lo que había allí era inimaginable.
Le acompañé. Doy mi palabra que lo que hay en el subsuelo de SMdel Mar es cuanto menos inimaginable. Allí había instrumental de la Inquisición, y no poco. Obvio no explicar lo que vi y de lo que no he olvidado. Me explicó que allí, el subsuelo era parte de la Inquisición de Barcelona.
Ni en aquella época tenía yo cámara de fotos, ni se me hubiera dejado fotografiar.
Lo que si tengo claro es que sólo una vez más he pisado esa iglesia, y fue por una boda, y obligatoriamente, yo era padrino, pero no he vuelto a pisarla, y que cada vez que paso por allí me da repeluz.
Salut
Más repelús da la quema y destrucción total de los d retablos catalanes.
EliminaHola,
ResponEliminaestamos buscando información de gigantes de la basílica, no sé si rebirá este mensaje, si lo recibe, nos gustaría saber si habían sotanos, o otros sitios que hoy día esten tapiados.
info @ gegants casc antic. cat (todo junto, lo pongo así para que no nos llegue correo basura.