*1907.- Imatge del local que acollia la farmàcia i el laboratori de Baltasar Domènech a la Ronda de Sant Pau. (Foto: Autor desconegut. Font: Marian Domènech Grau)
Baltasar Domènech i Cortés havia nascut a Falset (El Priorat) el 1864 i amb vint-i-dos anys va arribar a Barcelona on inicià els estudis de Farmàcia, disciplina en la que es va llicenciar al 1890. [1].
Domènech va establir la seva primera oficina de farmàcia a Santa Coloma de Gramenet i sis anys després es va traslladar al número 72 del carrer de Sant Pere més Baix, on va començar a experimentar amb un preparat farmàceutic que ben aviat tindria forta anomenada per tot el territori de l'Estat: l'anomenada Fosfo-Glico-Kola.
Baltasar Domènech i Cortés (1864-1923)
*1907.-Un dels primers anuncis de la Fosfo-Glico-Kola quan la Farmàcia Domènech era encara al carrer de Sant Pere més Baix. (Font: Fundació Concòrdia Farmacèutica)
El 1907 Domènech va obrir una nova farmàcia al número 71 de la Ronda de Sant Pau, entre Manso i Parlament, davant de l'Escola Pia de Sant Antoni. El local era ampli i incorporava també el seu laboratori on preparava les seves fórmules magistrals i altres remeis.
Com ja hem apuntat, la Fosfo-Glico-Kola, es va convertir en el seu producte estrella. Consistia en un preparat farmacèutic a base de glicerofosfat de calci i nou de cola, que ja havia comercialitzat des de la seva antiga farmàcia del barri de Sant Pere i que tingué una gran acceptació a tot l’estat com a remei contra el mal de cap, els marejos i en general per superar qualsevol estat de fluixesa de defenses i de feblesa física. El producte va ser presentat inicialment en granulat i més endavant es va comercialitzar també en comprimits, elixir i injectables.
*1907.- Dues imatges de l'interior de la farmàcia de Ronda de Sant Pau 71. (Font: Fundació Concòrdia Farmacèutica)
Pel que fa a la seva nova farmàcia del barri de Sant Antoni, Domènech va tenir cura de dissenyar-la amb tot luxe de detalls d'estil modernista, la qual cosa li va valer ser guardonada amb el primer premi de 1908, que anualment lliurava l'Ajuntament a la millor botiga.
D'altra banda, Domenech es va revelar també com un avançat expert en el fenòmen de la publicitat. Els recursos emprats pel farmacèutic tarragoní per presentar d'una manera adequada i convincent el seu producte al client eren múltiples i sempre enginyosos. Així mateix, era abundosa la diversitat d''objectes com calendaris, plumes, ventalls, caixetes, etc. amb que Domènech recolzava la publicitat del seu producte.
*1910's.- Vista exterior de la farmàcia. Observi's que el relleu de la façana, rera el balcó del primer pis, és similar a la imatge publicitària. (Font: Fundació Concòrdia Farmacèutica)
*1910.- Les alusions als polítics de l'època tampoc hi faltaven a l'hora de fer publicitat de la Fosfo-Gliko-Kola. (Font: Biblioteca de Catalunya. Museu d'Història de la Medicina. UAB).
Fins i tot als bitllets dels tramvies s'hi podien trobar anuncis del popular producte de Baltasar Domènech (Font: Col·lecció privada de Francisco Arauz)
*1930.- Publicitat en català al Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya (Font: Biblioteca de Catalunya. Museu d'Història de la Medicina. UAB).
*1928-1935.- Diversos missatges publicitaris insertats a la premsa diària argumentaven des de diferents punts de vista les qualitats de la Fosfo-Glico-Kola de Baltasar Domènech. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).
*1930's.- L'esport present també a la publicitat de la Fosfo-Gliko-Kola
De la farmàcia de la Ronda de Sant Pau se'n perd la pista un cop d'acabada la Guerra Civil. Santiago Domènech, el fill del farmacèutic Baltasar, hi va instal.lar un taller de construccions mecàniques a l'any 1940, que fabricava maquinària per a laboratoris farmacèutics i per a la indústria química i alimentària.
[1].- Subirà Rocamora, Manuel i Puebla Esteso, Félix. Baltasar i Santiago Doménech, dos farmacèutics catalans innovadors. Concòrdia Farmacèutica.
Article ampliat el 21 de novembre de 2024
De 1957 a 1981 vaig viure a la Ronda de Sant Pau 67. En aquesta època, Can Domènech (així l'anomenàvem) era un taller que fabricava maquinària. Havia sentit dir que feien litines i/o sidral. Suposo que aquests productes els elaboraven quan era farmàcia.
ResponEliminaUna altra possibilitat es que,després de la Guerra Civil, fessin maquinària per a fer litines i/o sidral. M'agradaria acclarir aquest dubte.
ResponElimina