TAFS. Restaurant americà. Passeig de Gràcia 81 (1992-1996)

Agraïments a ALEJANDRO LORENZO

Un dels molts locals que aparegueren a l'abric de l'esclat olímpic de Barcelona-92 fou aquest restaurant americà emplaçat al Passseig de Gràcia, entre els carrers de Mallorca i Provença.

Sota el pretenciós nom de The American Food Suppliers incorporava la sempre discutible oferta gastronòmica ianqui a una de les vies principals de la ciutat. No era el primer local ni tampoc seria l'últim d'aquest estil. Va quedar instal·lat en l'espai semisoterrat dels baixos de l'edifici. La seva vida va ser força efímera. Les botigues de moda ja demanaven pas.

ALTAR BARROC DE SANTA MARIA DEL MAR. (Segle XVII-1936-1965)

*1920's.- L'altar barroc i el presbiteri de Santa Maria del Mar abans de la destrucció.

 

La destrossa soferta per la Basílica de Santa Maria del Mar en els dies posteriors a l'aixecament militar de juliol de 1936 va ser probablement la més notable quant a la destrucció i pèrdua de patrimoni arquitectònic i artístic a la ciutat durant aquells dies de l'inici de la Guerra Civil.

Llarguíssima és la llista dels elements malmesos i destruits, tant pel que fa a les capelles laterals com a l'arxiu que hi havia a l'església. El Govern de la Generalitat va centrar els seus esforços a protegir les esglésies més pròximes a la plaça de Sant Jaume com la catedral o les de Sant Sever i Sant Just, però no va poder evitar que la ira popular i revolucionària que s'havia apoderat dels carrers s'ensanyés sobre una gran quantitat d'esglésies i convents escampats per la ciutat que varen ser incendiats i destrossats. Les cròniques de l'època ens parlen d'onze dies consecutius de  flames i fum a Santa Maria del Mar. 

Un dels elemnts més singulars que també va ser objecte de destrucció fou l'altar. Era d'estil barroc tallat en fusta i marbre de colors diversos i acollia la imatge de l'Assumpció de la Mare de Déu. Va començar a construir-se a l'agost de 1771 segons un projecte atribuït a Deodat Casanovas (1715-1793) i onze anys després va ser inaugurat, era el dia 2 de juny de 1782. Les imatges de la Mare de Déu i dels patriarques que l'envoltaven van ser realitzades per l'escultor Salvador Gurri. Rera l'altar hi havia el cor, que anteriorment havia ocupat el centre de la nau central.

Acabada la Guerra Civil el govern franquista no va dedicar una especial atenció a aquesta església fins a la dècada dels 1960's quan es va emprendre una restauració a fons, que va incloure també la construccio d'una cripta sota la nau central i l'altar del temple. L'ocasió es va aprofitar per enderrocar els ultims vestigis que quedaven de l'antic altar barroc. 

 

*1965.- Enderroc dels últims vestigis de l'altar en ocasió de la restauració de l'església. (Foto. Brangulí)