ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL. (S. XII - 1868)

 

*1860's.- Portalada de l'església de Sant Miquel. (Foto: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).

 

Temple aixecat sobre construccions romanes, unes antigues termes públiques, de les quals se n'aprofità el mosaic del terra del frigidarium (banys freds), que representava peixos i animals marins [1]. Era una construcció annexa a l'edifici de l'ajuntament, situada al costat dret mirant cap a mar des de l'entrada actual de plaça Sant Jaume.  

 

Fragment del mosaic de les antigues termes romanes que hi hagué sobre el terreny de l'església de Sant Miquel.

 

Fou cap al 1157 en temps de Ramon Benenguer IV que es va reconstruir  l'església. El conjunt presentava un campanar d'estil gòtic al costat del presbiteri, que era coronat per una torre alta datada de de començaments del segle XIV. La nau de l'església, amb volta i quatre capelles als costats de dimensions desiguals, tenia afegit, a manera de vestíbul, un cos rectangular amb quatre capelles.

 

*1850.- El campanar de l'església de Sant Miquel en una làmina de l'època (Font: todocoleccion)

 

El 1516 es va inaugurar una nova façana d'estil plateresc amb la portalada gòtico-renaixentista, que s'atribueix a Gabriel Pellicer i Pau Mateu. Al 1561 el francès René Ducloux es va fer càrrec de les escultures, un Sant Miquel situat al timpà i envoltat als laterals pels també arcàngels Gabriel i Rafael.

A l'anomenada capella del Santíssim s'hi va instal·lar, cap a mitjans del segle XVI, el sepulcre en alabastre de Jeroni Descoll i d'Oliva, vicecanceller de la corona catalano-aragonesa entre 1546 i 1554, que fou l'home que va finançar la construcció del portal renaixentista. Aquest sepulcre s'ha conservat al Museu Diocesà de Barcelona.

A l'interior del temple s'hi va afegir cap a l'any 1598 una tribuna destinada en exclussiva al Consell Municipal. Els jurats hi anaven a pregar abans de celebrar les seves juntes i deliberacions.

 

*1854.- L'església de Sant Miquel en els quarterons de Garriga i Roca)

 

El 1711 la volta de la nau va ser guarnida amb pintures murals per l'artista bolonyés Ferdinando Galli Bibbiena (1647-1743), i recoberta a finals del XVIII amb una volta postissa. L'àbsis presentava una decoració barroca a cornises i columnes, obra del mestre osonenc Salvador Gurri i Corominas (1749-1819). La pintura barroca de la Glòria, obra d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) presidia la vosta de l'àbsis.DEesprés de la Guerra del Francès va ser enterrat a l'església de Sant Miquel el noble francès Louis François de Bourbon-Conti (VI príncep de Conti), que s'havia refugiat a Barcelona fugint de la França revolucionària. Posteriorment al 1844 el duc d'Orleans ordenaria la seva exhumació i trasllat a França.

1823 és una altra data significativa en la història d'aquest temple. Entre els dies 15 de gener i 12 de juny d'aquell any, les seves parets van acollir la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que hi havia estat portada per protegir-la de les trifulques violentes entre liberals i absolutistes.

El 1835 el temple va perdre la seva condició d'església parroquial i va passar a ser la capella particular de la Casa de la Ciutat. L'administració municipal no trigaria en ordenar el seu enderrocament que facilitaria l'ampliació de les seves dependències. El 1868 va ser desmuntada i se'n conservaren dos elements: la portalada gòtico-renaixentista que avui podem veure al carrer Ample, al costat de la basílica de la Mercè i el campanar, que fou curosament desmuntat i reconstruït a l'església de la Concepció del carrer Aragó. L'enderroc va permetre també descobrir una porta tapiada d'estil romànic amb dues columnes de capitells corintis, probablement d'inicis el segle XIII. Malgrat la descoberta aquesta porta no es va conservar i va desaparèixer amb l'enderroc.

 

*1900's.- La portalada principal, traslladada al carrer Ample al costat de la basílica de la Mercè, i el campanar, reconstruit amb algunes modificacions, a la parròquia de la Concepció al carrer Aragó, són les dues peces principals que es van conservar de l'antiga església de Sant Miquel.

 

[1].- Aquests mosaics van ser arrencats en l'enderroc de 1858 i es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya