SARATOGA. Carrer del Pi 5. Galeries Maldà. (1945-1955)

Un dels primers locals d'oci que durant el franquisme van emprar el galicisme boîte en la seva denominació. Saratoga, un nom força habitual i típic de sales de ball en moltes ciutats del món, va aparèixer a l'abric de l'eclosió de les veines Galeries Maldà obertes al públic a l'any 1943.

En la seva primera etapa el nom del Saratoga, localitzat al número 5 del carrer del Pi,  venia acompanyat de Chez-Nous. Allà hi va començar a tocar el mestre Antoni Ros Marbà en els seus inicis. Reclams publicitaris com "el único rincón que le recordará Paris" formaven part de l'estratègia de captació de clients del local. José Roqueta, Xavier Bali i el Jive Trío de Fernando Orteu eren habituals sobre l'escenari.
La imatge que la publicitat difonia del local era la d'un lloc per a gent aristocràtica i entesa en música. El servei de bar anava a càrrec de Cari, un personatge presentat com un prodigi en el món de la cocteleria.

 

 

*1952.- Retall de premsa sobre el Saratoga publicat a les pàgines de La Vanguardia.

 

Al 1953 el local va ser objecte d'algunes reformes i va ser reobert el primer d'octubre d'aquell any amb un canvi de l'empresa al front de la qual figurava el senyor Pizá com a director i posteriorment Luis Ramos com a nou gerent.

*1953.- Després de l'estiu d'aquell any el Saratoga va tornar a obrir portes, els artistes habituals eren però els mateixos.

 

*1953.- La reobertura del Saratoga va reunir a una nodrida representació de l'aristocràcia de la ciutat.

 

L'actriu, vedette i cantant catalana Gema del Rio (Maria Solé i Cuñat 1913-1996) va actuar a Saratoga als Nadals de 1954.

 

*1955.- Publicitat amb el ventall d'artistes que actuaven a Saratoga aquell any. Fins i tot hi apareixia Luis Ramos, el gerent del local. (Fonts: Hemeroteca La Vanguardia i Programa de mà del Gran Teatre del Liceu).

LES TORRES DE CANALETES (Segle XIV - 1860's) i EL PORTAL D'ISABEL II (1847-1860's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC H. MARCH, RAMON VILALTA, JOANOT PASQUAL i MERITXELL CARRERES.

*S. XVIII.- Perfil de les torres de Canaletes i l'aqüeducte que portava a la portella de la torre de Sant Sever (Diorama de J. Giménez Solà)

En aquest emblemàtic lloc, que amb el pas del temps ha esdevingut un dels centres neuràlgics de la ciutat, es va començar a aixecar la muralla a partir de la segona meitat del segle XIV. Aquesta tercera fortificació de la ciutat, que incorporava també el Raval dins els seus límits, venia des d'on avui hi ha la plaça Universitat resseguint el curs de l'actual carrer Pelai fins arribar al final de la Rambla on s'aixecaven les torres de Canaletes.

Eren dues torres de base arrodonida insertades en la paret de la muralla. La torre de l'esquerra segons es mirava des de foraciutat va ser coneguda com la de Sant Sever. La seva existència es considerada anterior a l'altra torre i quedaria situada en el vèrtex de la segona muralla de la ciutat que resseguia el curs de la banda de llevant de la Rambla.

Recreació de la que podria haver estat l'original torre coneguda com de Sant Sever, una de les dues torres de Canaletes, en el vèrtex de la segona fortificació de la ciutat al capdamunt de la Rambla. A la dreta, el portal de Santa Anna o dels Bergants i al fons a l'esquerra el portal de l'Àngel. La imatge estaria localitzada doncs, al final de l'actual carrer Pelai. (Diorama de J. Rocarol / Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

Aquell fragment de la tercera muralla havia estat aixecat a la segona meitat del segle XIV. L'aspecte de les dues torres era d'un gran volum i solidesa reforçades amb matacans a la seva part superior. Durant gairebé cinc segles van presidir aquell indret. Alguns historiadors són del parer que no tenien un aspecte propi de torres de circuit emmurallat i apunten la hipòtesi que possiblement formaven part del  perímetre d'algun palau que no es va arribar a completar.
De la base de la torre de Sant Sever hi sortia un viaducte que salvava el fossat de les aigues de pluja de la riera d'en Malla, molt anys abans de ser desviada pel carrer de Casp cap al Bogatell. Aquest viaducte a partir de 1703 va fer també les funcions d'aqüeducte que duia l'aigua a aquest sector. El viaducte permetia l'accés a l'interior de la ciutat a través de l'anomenada portella de Sant Sever. Darrera de les torres hi havia el pati de l'Estudi General de Barcelona, embrió de la Universitat de Barcelona. El nom de canaletes prové precisament de les canalitzacions que portaven l'aigua a aquell indret.
En ocasions de bullangues i aldarulls públics les torres havien estat habilitades com a presó per escarmentar públicament als que transgredien l'ordre. El 1704 el cronista i historiador Narcís Feliu de la Peña (1646-1712) hi va ser reclòs per haver conspirat contra Felip V en favor de la causa de l'arxiduc Carles d'Aústria.

Gravat de les Torres de Canaletes des de la part interior de la muralla.
 

*1847.- Dos fragments de l'opinió i les conjectures d'Antoni de Bofarull sobre l'orígen de les torres de Canaletes i la portella de Sant Sever (Font: Guía Cicerone de Barcelona)

*1855.- Les torres de Canaletes poc abans de procedir al seu enderroc definitiu. (Aquarel·la de Francesc Soler Rovirosa) 

A l'any 1843 es va enderrocar l'edifici de l'antic l'Estudi General, que ja des de 1715 feia funcions de caserna militar, i va començar a esponjar-se la part superior de la Rambla, projecte que continuaria en la dècada següent amb la supressió de la muralla. Aquesta obra, d'execució lenta, va comportar també la desaparició de les torres de Canaletes.

Abans de la desaparició total de la muralla i les torres, s'hi havia obert a l'any 1847 un accés de vida efímera, que va comportar l'enderrocament total de la torre de Sant Sever. L'altra torre, la més pròxima al carrer Pelai, no desapareixeria del tot fins a la dècada dels 1860's. Al nou accés obert se li va donar el nom de Portal d'Isabel II i a la reina d'Espanya se li va dedicar també el pont d'accés al portal.
 

*1850's.- Plànol del sector del final de la Rambla, un cop desaparegut l'Estudi General i una de les torres de Canaletes per obrir-hi el Portal d'Isabel II, que conectava amb el pont d'entrada a la ciutat
 

Planta i perfil del Portal d'Isabel II construit el 1847 al final de la Rambla

*1860's.- Una de les poquíssimes fotografies on es pot veure una de les torres de Canaletes, encara en fase d'enderroc, que queda situada al centre de la foto ampliada davant de l'estació del tren de Martorell (Foto: Autor desconegut / AFB). 

ELS SIS DIES DE BARCELONA. Competició ciclista al Pavelló de l'Esport (1952-1953)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1953.- Cartell oficial de la segona edició del Sis Dies de Barcelona.

D'aquesta competició ciclista de resistència se'n van celebrar dues edicions els anys 1952 i 1953 al Pabellón del Deporte del carrer Llança i la Gran Via, pocs abans de la conversió d'aquest recinte en canòdrom. 

Primera Edició 1952

La primera edició va celebrar-se entre els dies 7 i 12 de juny, amb la corda del Pabellón del Deporte perfectament peraltada a les corbes i la pista plena de cartells dels espònsors (majoritàriament begudes alcohòliques) que patrocinaven aquesta prova esportiva. Catorze varen ser els equips que per parelles es disputaven el triomf. Set estrangeres, una mixta i sis espanyoles. Durant els sis dies i les seves nits i sense interrupció, rellevant-se continuadament, els ciclistes havien d'aconseguir donar el màxim nombre de voltes al circuit. En total 28 ciclistes dels quals 14 pedalaven simultàniament i en tot moment sobre el circuit.  

*1952.- Llista amb les catorze parelles que van competir a la primera edició. Finalment la número 4 s'emportaria la victoria. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo) 

*1952.- Un exemple de l'exagerada retòrica sensacionalista, que presidia el periodisme esportiu en aquella època, podia copsar-se en l'encapçalament d'aquest article sobre les Sis Hores. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo)

L'actor Conrado Sanmartín, en aquella època al cim de la seva carrera cinematogràfica, va ser l'encarregat de donar el tret de sortida. Els guanyadors van ser els neerlandesos Cor Bakker i Henk Lakeman que van recòrrer 3.846 quilòmetres completant més de 19.000 voltes a la corda del velòdrom instal·lat al pavelló

*1952.- Una entrada al Pabellón del Deporte correponent a la primera edició del Sis Dies celebrats durant el mes de juny d'aquell any. El públic podia romandre a les graderies fins a altes hores de la matinada. (Font: todocoleccion.com)

Reportatge del No-Do de la primera edició:  CLIQUEU AQUÍ

Segona Edició 1953

A la segona edició, disputada entre els dies 18 i 24 de setembre de 1953, Miquel Poblet es va encarregar de deixar ben alt el pavelló espanyol i l'orgull patri, imposant-se amb la seva parella d'equip l'italià Ferdinando Terruzzi. Els guanyadors van protagonitzar una renyida jornada final davant el suissos Roth i Bucher que van acabar segons. Els dies finals de la cursa coincidiren amb les festes de la Mercè.

Aquest cop el nombre de parelles participants fou de tretze, de les quals nou completaren el sis dies.

*1953.- Caricatures de Muntañola dels ciclistes més rellevants que participaren a la segona edició. En vermell la parella guanyadora. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo)

*1953.- Aquesta segona edicio estigué plena de sorteigs i premis per als assistents per part de les marques comercials patrocinadores del Sis Dies. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo).

*1953.- Les nou parelles que varen completar les 144 hores ininterrompudes de la prova. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo).

EL ANCORA DE ORO. Trens elèctrics i joguines. Caputxes 4 (1896-1929) i Gran Via 642. (1929-1969)

 

*1899.- Anunci de la primera botiga de Guillermo Leopold a la publicació Industria e Invenciones (Tomo XXXI, número 24)

 

Una de les botigues més conegudes a Barcelona pels aficionats als trens elèctrics va ser l'anomenada El Áncora de Oro, coneguda també com La Casa de los Trenes. El seu fundador va ser Guillermo Leopold, un emprenedor d'ascendència alemanya afincat a Catalunya, que va començar el seu negoci  a finals del segle XIX al carrer de les Caputxes, prop de la basílica de Santa Maria del Mar, Fou al 1896 quan hi va obrir una botiga de maquinària industrial, que s'anunciava a les publicacions de l'època com especialitzada en engreixadors. 

S'hi venia un extens assortit de petites màquines, entre les que hi destacaven uns aparells per pelar la fruita

Amb l'arribada del nou segle Leopold va captar com una oportunitat de negoci esdevenir el representant a la península ibèrica de la creixent afició al modelisme ferroviari. Així doncs, va convertir la seva botiga de Caputxes 4 en un centre de trobada dels aficionats als trenets elèctrics, un tipus de joguina que entussiasmava als menuts però que mai va deixar de ser un hobby pels grans.   

*1923.- Un antic catàleg en alemany de la marca Marklin personalitzat en la botiga de Guillermo Leopold (Font: todocoleccion.com) 

A finals de la dècada dels 1920's, coincidint amb uns moments de singular eufòria ciutadana per la celebració de l'Exposició Internacional de 1929 a Montjuïc, el fill de Leopold que havia succeit als eu pare al front de l'empresa, va decidir-se a abandonar la botiga de Ciutat Vella i s'instal·là a l'Eixample.

La nova botiga va quedar emplaçada al baixos del número 642 del carrer Corts (l'actual Gran Via) entre el carrer Pau Claris i el Passeig de Gràcia, a l'edifici que avui ocupa l'Hotel Granvia. La centralitat de la nova seu de El Áncora de Oro li donà encara més visibilitat i prestigi, quan ja no era l'única botiga de la ciutat dedicada als trens elèctrics i al modelisme ferroviari.

 

*1929.- El primer dia d'octubre d'aquell any es va procedir al trasllat i obertura de la nova botiga de El Áncora de Oro a la Gran Via, com s'anunciava oportunament  la premsa. (Font: Hemeroteca La Vanguardia) 

*1929.- Catàleg de la marca de trens elèctrics Bing on ja apareix El Áncora de Oro en la seva nova botiga de la Gran Via, carrer Corts aleshores

*1931.- Aquesta butlleta donava dret a participar en el sorteig d'un tren mecànic Marklin i tenia validesa durant dos sorteigs de la Loteria Nacional de Nadal. (Font: todocoleccion.com)

Catàleg de la marca de trens elèctrics Marklin que es distribuia a la botiga El Áncora de Oro. A sota el del fabricant Payá. (Font: todocoleccion.com)

La botiga s'especialitzà també en la comercialització d'altres jocs com el Meccano i fabricava les seves pròpies peces per bastir circuits ferroviaris en les diferents escales homologades internacionalment.

Un tram elèctric de desviament de vies amb la marca identifitiva del propi fabricant.

*1954/1960.- Les campanyes de Nadals i Reis eren lógicament els períodes que generaven més nivell d'activitat a la botiga

 

El dia de Nadal de 1968 apareix l'últim anunci a premsa de la botiga de El Áncora de Oro.

SALON LESSEPS. Santa Perpètua 8 (després Plaça Lesseps 8). (1955-1964)

Agraïments a CARMEN GIMÉNEZ

 

 

Durant la primera meitat de l'any 1955 el Club Bolera Lesseps va tancar i l'ampli local que ocupava, un antic magatzem situat al carrer Sant Perpètua, entre l'antiga Plaça dels Josepets i el carrer Pérez Galdós, va ser reformat per acollir-hi un nou negoci amb una doble funció: sala de ball amb orquestra d'una banda, i restaurant per a banquets i festes familiars de l'altra.

La nit de l'11 d'octubre de 1955 s'inaugurava la nova sala de ball que era anuncida a la cartellera d'espectacles d'alguns periòdics de la ciutat com la más coquetona sala de Gracia. L'orquestra California i el cantant Buisán van ser els encarregats d'amenitzar musicalment la vetllada

 

*1955.- Primera aparició del Salón Lesseps a la cartellera d'espectacles el dia de la seva inauguració (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

 

Entre els artistes de la cançó melòdica que varen passar per l'escenari del Salón Lesseps hi destacaren Ramon Evaristo, Tony Prats, Bonet de San Pedro i en els seus últims anys José Darío, mentre les orquestres California, Lesseps, Roviralta, Estambul i Maryland van ser les més habituals.

 

*1956.- Aquell any encara hi havia ball en commemoració de la Liberación.



 

 

A l'estiu de 1958 el local va ser sotmès a una profunda reforma amb la instal.lació d'un nou pis de parquet i fou reinaugurat el 27 de setembre d'aquell any amb els mateixos protagonistes que tres anys abans havien actuat en el primer dia del local.

 

*1958.- Reobertura del Salón Lesseps reformat.

 

La vida del Salón Lesseps va passar dels nous anys d'existència viscuts al costat mateix d'un altre local de similars característques el Salón Caribe. que ocupava la part davantera del Cine Roxy.

A partir de l'any 1963 amb la reurbanització de la plaça i l'absorcio de l'antiga Plaça de la Creu per la Plaça Lesseps, el primer tram del carrer Santa Perpètua va desaparèixer del nomenclator barceloní de vies públiques i va passar a integrar-se a la nova plaça de Lesseps ampliada. El local de ball ja s'anunciava aleshores al número 8 de la plaça.

 

*1961.- Propaganda de la sala de banquets del Salón Lesseps al programa oficial de les Festes de Gràcia d'aquell any. (Font: todocolección).

 

*1963.- Últim cap d'any al local, que aleshores ja figurava únicament amb el nom de Lesseps, al número 8 de la plaça del mateix nom.

 

El reveillón de rebuda del 1964 va ser l'últim cap d'any al Salón Lesseps. Uns mesos més tard, el dia 5 d'abril apareixia l'última ressenya del local a la cartellera.

Posteriorment al 1966 i durant uns mesos s'obriria el Baile Club Lesseps, poc abans que les noves discoteques Club 66 i Nostremón acabessin acaparant tot el protagonisme de l'oci de la zona.

KRONOS. Discoteca. Llança 5. (1983-1990)

A principis dels anys 1980's el tancament de Hair, la discoteca que hi havia al començament del carrer Llança, davant del canòdrom Pabellón, va propiciar l'aprofitament del local i la seva reobertura amb un altre nom: Kronos.

Aquesta nova etapa de la discoteca probablement no tindria més història que la d'una clàssica i habitual actualització del disseny i de renovació del seu interior, si no fos perque la breu existència de Kronos estigué esquitxada per la seva vinculació al joc il·legal, un tema que en aquella època, ja legalitzats des de feia anys els bingos i algun casino, era objecte d'habituals investigacions policials. 

Concretament durant els mesos d'octubre i novembre de 1986 la policia catalana va accedir al local per confirmar que, en una dependència interna oculta, s'hi practicava els joc fins i tot quan la discoteca estava tancada al públic.

*1986.- Fragment de l'article publicat a La Vanguardia el dia 20 d'octubre d'aquell any en el que apareix Kronos com un dels centres on es practicava de joc il·legal a la ciutat.

*1986.- Una dotació de Mossos d'Esquadra davant la porta de la discoteca Kronos durant les actuacions policials realitzades a la tardor d'aquell any. (Foto: Kim Manresa / La Vanguardia).

 

ACAPULCO. Boîte. Bar musical. Balmes / Manuel Angelón (1959-1992)

 *1959.- Publicitat dels primers anys de la boîte Acapulco.

 

La boîte anomenada Acapulco ja s'anunciava a finals dels anys 1950's en algunes publicacions barcelonines, entre elles el propi programa de mà del distingit públic del Gran Teatre del Liceu, on la publicitat que s'hi incloia era sempre de productes, botigues i locals de prestigi. És de preveure per tant, que en els seus orígens i primers anys l'Acapulco seria un local promogut i orientat a una clientela de classes més aviat benestants. Tot i que s'anunciava al carrer Balmes 322, el local tenia la seva entrada a la part posterior de l'edifici al carrer Manuel Angelón, prop de la cantonada d'aquests dos carrers amb el de Sant Hermenegild. 

 

 

*1970's.- Un sota-got del local.

 

*1980's.- Un encenedor convencional marca Bic. 

 

L'Acapulco va tenir una evolució decadent que el portà a viure diversos formats al llarg de la seva existència. Als anys 80's era una barra americana que encobria aquesta versió de prostitució de clubs i bar opacs, força estesa en aquell barri amb el carrer Rios Rosas com a un dels centres neuràlgics d'aquest negoci. A les seccions d'anuncis dels diaros es podien trebar algunes ofertes de trebvall sol·licitant noies de bon veure per atendre la barra.

També va viure la seva etapa com a bar musical i karaoke amb algun incident violent. La seva pista es perd a partir de 1992. 

*1983.- Anunci insertat a la secció d'ofertes de treball de La Vanguardia.

 

 

*1990.- Publicitat del Club Acapulco convertit en bar musical amb karaoke en els seus últims anys.

 

*1992.- Crònica negra del local en aquest retall de La Vanguardia que informa d'un atracament amb trets i ferits a l'Acapulco. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).