diumenge, 26 de febrer de 2017

ESTUDI GENERAL DE BARCELONA (1538- 1715) i CASERNA DELS ESTUDIS (1715-1843)

*1563.- Fragment del plànol de Barcelona executat pel dibuixant flamenc Anton van den Wyngaerde. Sota el cercle vermell veiem l'edifici de l'Estudi General al capdamunt de la Rambla.
 
L'Estudi General com a institució docent que aplegava els ensenyaments superiors a Barcelona ja havia estat creat el 1450, gràcies a un privilegi del rei Alfons el Magnànim i després d'obtenir la butlla del papa Nicolau V. El primer edifici de l'Estudi General però, no es construí fins ben entrat el segle XVI gràcies a una col·lecta pública. El lloc escollit per aixecar-lo va ser a la part alta de la Rambla sobre l'espai que avui ocupen les Rambles de Canaletes i dels Estudis. El 18 d'octubre de 1536 va ser col·locada la primera pedra.
 
Dibuix que mostra l'edifici de l'Estudi General. Sobre la porta d'accés l'escut d'armes de Carles I i a la dreta les torres del Portal de Santa Anna. En primer terme el Pla dels Bergants que corresponia al final de la Rambla.
 
Aquarel·la del segle XIX que mostra la façana posterior de l'edifici dels Estudis (a la dreta) i les torres del Portal de Santa Anna.

La façana principal era encarada cap al mar davant de l'anomenat Pla dels Bergants, que posteriorment va passar a anomenar-se Pla de l'Estudi. Aquest lloc durant més de tres segles va ser el punt final de la Rambla. El cos posterior de l'edifici quedava molt a prop de la muralla i els laterals coincidien aproximadament  amb la confluència dels actuals carrers Canuda i Santa Anna, on aleshores hi havien les torres del Portal de Santa Anna, i per l'altra banda amb l'arrencada del carrer Tallers.
 
L'escut d'armes de Carles I que hi havia sobre la porta d'accés a l'Estudi General tal i com es conserva avui a l'edifici de la Universitat de Barcelona.
 
L'edifici era només de dues plantes, amb coberta a dues aigües i incloïa una capella. Sobre la façana principal hi havia l'escut d'armes del rei Carles I. Aquesta és l'única peça que encara es conserva actualment a la galeria del paraninf de l'edifici de la plaça Universitat. El director d'obres va ser Tomàs Barsa.
El centre no aconseguiria ser l'Estudi General de totes les disciplines fins al 1559 quan esdevé oficialment Universitat de l'Estudi General, autèntic precedent històric immediat de la futura Universitat de Barcelona.
La victòria de Felip V a la Guerra de Successió va comportar inicialment el trasllat dels Estudis de Filosofia, Cànons i Lleis a la nova Universitat de Cervera que el Borbó havia dissenyat com a universitat principal de Catalunya. Només romangueren inicialment Barcelona els estudis de Medicina i Gramàtica, que eren impartits pels Jesuïtes. El Duc de Berwick, a les ordres de Felip V, va ordenar tancar l'Estudi General el 1715. A partir del 1717 Cervera va centralitzar totes les disciplines i l'edifici del capdamunt de la Rambla, que ja havia perdut la seva funció universitària i docent, fou destinat a caserna de l'Exèrcit.
 
 
Dos gravats que mostren l'antic edifici de l'Estudi General quan ja feia funcions de Caserna Militar. El de sota durant la revolta del general Espartero.
 
Com a edifici militar va continuar actiu fins que el 1843 es va enderrocar per obrir-hi la porta d'Isabel II que es va mantindria fins a l'enderrocament de les muralles a la dècada següent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada