Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO
*1970's,- Vista del carrer Aneto al barri del Turó de la Peira. La fletxa blanca assenyala el local on va funcionar la discoteca El Diablillo Rojo.
Entre els primers locals d'esbarjo de format discoteca que s'instal·laren al barri del Turó de la Peira hi destaquen Micra, al carrer Montmajor i El Infiernillo Rojo, després rebatejat com Cobra, al carrer Aneto.
*1970.- Planòl correpsonent a l'expedient de sol·licitud d'obertura de la discoteca El Infiernillo Rojo al carrer Aneto 20. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)
El Infiernillo va nèixer als baixos del número 20 del carrer Aneto amb la desaparició del Cine Turó, un cinema modest però d'aforament considerable, que des de finals dels anys 1950's havia amenitzat la vida del barri projectant pel·lícules en programes de sessió contínua. Aquesta petita discoteca amb aforament per a 70 persones va ser promoguda pel veí del barri Rafael Matriz de la Torre, que el mateix any de la desaparició de la sala de cinema, va sol·licitar permís per obrir el local com a saló de tè amb pista ball i possibilitat de celebrar-hi també alguna actuació en directe. La sectorització interior del local incorporava espais de bar, pista de ball, cabina, banys i guarda-roba.
No hem pogut disposar de cap mena de record personalitzat ni logotip del Infiernillo Rojo, que després de pocs anys de funcionament va ser reformat i rebatejat per acollir la discoteca Cobra, que va ser la continuadora de l'anterior local.
*1970's.- Entrada a la discoteca Cobra, successora de El Infiernillo Rojo.
*El logotip i la marca gràfica de la discoteca Cobra incorporaven elements com el simbol de la pau i simbologia de l'antic Egipte.
La propaganda de Cobra el presentava com un local de públic selecte. No obstant, com era habitual als barris perifèrics i no tan perifèrics, les baralles entre bandes de joves de la zona i forasters eren força freqüents a les discoteques en el seu intent de marcar i defensar territori, la qual cosa havia provocat algunes intervencions de la policia
La propaganda de Cobra el presentava com un local de públic selecte. No obstant, com era habitual als barris perifèrics i no tan perifèrics, les baralles entre bandes de joves de la zona i forasters eren força freqüents a les discoteques en el seu intent de marcar i defensar territori, la qual cosa havia provocat algunes intervencions de la policia
L'escàndol de l'aluminosi acabaria fent desaparèixer aquells blocs s'habitatges que serien enderrocats i substituïts per uns altres.
Jo vaig anar un parell de vegadas quan era el Infiernillo rojo
ResponElimina