VAPOR BONAPLATA (1831-1838) i FABRICA ESPARÓ (1838-1861) Carrer Tallers 72.

MIQUEL BARCELONAUTA

Aquesta llegendària fàbrica, referent en la història de la industrialització de la ciutat i de la introducció de la màquina de vapor, ocupava una important parcel·la perimetrada pels actuals carrers de Tallers, Pelai, Gravina i plaça Castella fins arribar a les parets del baluard que encarava la futura plaça de la Universitat. Quedava doncs emplaçada davant de l'antic Hospital Militar en l'aleshores carrer del Seminari, que era el nom que prenia el carrer Tallers des de Valldonzella fins al baluard.

*1856.- Una de les instantànies més antigues que es coneixen de la ciutat és aquesta on es pot veure el baluard dels Tallers acabat d'enderrocar. Al fons, a la dreta, la Fàbrica Esparó, continuadora de la Bonaplata. (Foto: Franck. BNF)

*1858.- Plànol de la part superior del Raval on s'ha indicat, amb un cercle groc, l'espai que ocupava el Vapor Bonapalata i la posterior Fàbrica Esparó. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Josep Bonaplata i Corriol (1795-1843)

Josep Bonaplata i Silvestre Puig havien fundat a l'any 1829 la societat Bonaplata y Cia. dedicada a la fabricació de teixits, filatures i estampats en color. Només dos anys després l'empresa canviava de nom i passava a ser Bonaplata, Vilaregut, Rull y Cia. i quedava emplaçada al número 52 del carrer Tallers davant de l'Hospital Militar. S'havia aprofitat l'estructura d'un edifici industrial preexistent. propietat de Francesc Guiu, L'edifici original seria reformat i ampliat pel mestre d'obres Domènec Vidal, després de la compra d'uns terrenys adjacents que incloïen un prat d'indianes que ocupava el Col·legi de Sant Vicenç de Paül. 

La fàbrica de Josep Bonaplata va ser la pionera en emprar la màquina de vapor com a nova força motriu. Va arribar a ocupar uns 700 treballadors i era la més moderna de la ciutat en el seu sector. La bullanga de l'estiu de 1835, en el context de la Primera Guerra Carlina, tindria greus i decisives repercusions pel futur del Vapor Bonaplata. Després d'uns primers convents cremats, es va viure l'episodi del Pla de Palau, on el general Bassa després d'un discurs on va exhibir muscle castrense i poca intel·ligència, va ser assassinat d'un tret i acabaria balcó avall víctima d'una multitud enardida, que havia covat un anticlericalisme visceral emparat pel ludisme, com a oposició radical al maquinisme que deixava als obrers sense llocs de treball. [1]

*1865.- Gravat de l'època que mostra la defenestració del general Bassa.

Al capvespre d'aquell mateix 5 d'agost part dels revoltats es congregaren als voltants de la Bonaplata. Hi hagué intercanvi de trets i morts amb els que intentaven defensar la fàbrica i tot plegat va acabar amb l'incendi de l'edifici que va ser embolcallat per les flames. Tot i que moltes cròniques de l'època asseguren que la van destruir completament, no va ser exactament així. La fàbrica va poder ser refeta pel que fa als tallers mecànics i la foneria i es van recuperar algunes parts que estarien actives fins al 1838. Josep Bonaplata va intentar cobrar una indemnització de l'estat per les destrosses del foc. Els esforços però, va ser inútils i l'empresa va entrar en una notable regressió, en part per culpa de la lluita acarnissada que es va generar entre Bonaplata i els seus propis socis. [2]

Al 1838 es quan es pot certificar la defunció definitiva de la Fàbrica de Josep Bonaplata. Després de ser adquirida per l'empresari Valentí Esparó va ser transformada en Fàbrica Esparó, que va sobreviure físicament fins al 1861 quan va posar-se a la venda. El nou amo acabaria constituint amb d'altres socis la Maquinista Terrestre y Marítima i el què quedava de la factoria de Tallers seria finalment enderrocat al mes de desembre d'aquell any per La Maquinista per vendre les parcel·les. Aquest objectiu però, tampoc li va resultar fàcil a la nova empresa de la Barceloneta i fins una dècada després, al 1870, no ho van aconseguir gràcies a un comprador acabat d'arribar a Barcelona de fer les amèriques: Agustín Goytisolo Lezarzabu.

___________

[1].- Nadal Oller, Jordi. Bonaplata: Pretext i símbol. Catalunya, la fàbrica d'Espanya. Ajuntament de Barcelona. 1985 

[2].- Sánchez, Àlex. El proceso de disolución de la Sociedad Bonaplata, Vilaregut, Rull y Cía. (1835-1838)  Col·lecció Homenatges, Doctor Jordi Nadal, Volum II. Barcelona

Article d'interès:

Comas i Parer, Enric. De la Bonaplata a la Maquinista Terrestre i Marítima. Blog La Barcelona Oblidada.

http://labarcelonaoblidada.blogspot.com/2014/07/de-la-bonaplata-la-maquinista-terrestre.html