El cinema Manelic, un dels històrics del barri de Sants, era situat al costat del Mercat de Sants i molt a prop de les vies del ferrocarril que travessaven el barri. De fet, la sala de cinema es va construir sobre l'espai que anys enrera havia ocupat el Velòdrom del Cubell.
Va obrir portes al desembre de 1930 amb un aforament per a 500 espectadors i durant l'agitat període de la República (1931-1939) va servir sovint per aplegat mítings i concentracions polítiques de sindicats, associacions i partits.
Va obrir portes al desembre de 1930 amb un aforament per a 500 espectadors i durant l'agitat període de la República (1931-1939) va servir sovint per aplegat mítings i concentracions polítiques de sindicats, associacions i partits.
*1930.- Retall de l'edició de La Vanguardia del dia 5 de desembre d'aquell any, on s'informa de l'obertura de la sala de cinema Manelic.
*1933.- Localització del Cinema Manelic (després Albéniz) sobre un plànol de l'època republicana. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
L'arribada del franquisme va comportar d'entrada un canvi de nom i la sala va passar a anomenar-se Cine Albéniz, un homenatge que el seu propietari Enric Marcé i Planas, gran amant de la música, va voler fer al compositor de Camprodon [1]. Va quedar integrat en el grups de sales de reestrena i feia les funcions de cinema de barri molt freqüentat pels veïns de La Bordeta, Sants i Santa Eulàlia. Compartia pel·lícules amb d'altres cinemes del barri, bàsicament amb l'Arenas, l'Alborada i el Gayarre, i la qualitat dels films era força deficient pel desgast i la escassa sincronització els diàlegs.[2]
*1943.-Programa de mà de la postguerra on encara hi figurava l'antic nom de Manelic
*1956.- Un programa de mà de l'Albéniz amb la programació compartida amb d'altres cinemes del barri. (Font: todocoleccion.com)
*1960's.- La façana de l'Albéniz a l'extrem del carrer Daoiz i Velarde, davant les vies del tren durant els seus últims anys de funcionament del cinema.
Aquesta sala va ser una de les primeres en patir el fenomen creixent de la recessió dels cinemes de barri i va clausurar-se a l'octubre de 1965. Després l'espai es va transformar en un pàrquing i al pis superior s'hi va instal·lar un gimnàs on també s'hi entrenaven els practicants de la boxa.
[1].- Munso Cabús, Joan. El cinemes de Barcelona. Editorial Proa. 1995.
[2].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada