PINTURES A LA FAÇANA CONSELLERIA DE SANITAT. Saló de Fermín Galán (Saló de Sant Joan) 7. (1935-1940's)

Agraiments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE

*1936.- Vista general del nou edifici on s'instal·laria la Conselleria de Sanitat.   

A finals de novembre de 1935, les Oficines de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat es van establir al nou edifici construït al Saló de Sant Joan (aleshores dit oficialment Saló de Fermín Galán) davant del Palau de Justícia. La construcció de l'edifici no va estar exempta de dificultats administratives. El projecte, elaborat per l'arquitecte Salvador Sallés arrencava de finals de la dècada dels 1920's i els successius esdeveniments polítics (proclamació de la República, autonomia catalana, fets d'octubre de 1934) el van fer endarrerir amb varies aturades i represes de l'obra. Inicialment havia estat concebut exclusivament com un dispensari pel tractament de les malalties venèries. La inauguració oficial va tenir lloc el 29 de gener de 1936.     

*1935.- La Vanguardia del dia 24 de novembre d'aquell any informava del canvi d'emplaçament del Departament de Sanitat de la Generalitat. 

*1936.- Retall del periòdic La Veu de Catalunya corresponent a l'edició del dia 30 de gener d'aquell any on es descrivien les característiques de l'edifici recent inaugurat.

  

*1936.- Imatge del tram de façana on eren situades les pintures murals. (Foto: Autor desconegut. Arxiu Família Soler)  

Finalment va servir també per ubicar-hi la seu del Departament de Sanitat i Assistència Social amb els seus serveis administratius centrals i el despatx del Conseller [1], tot i que en el moment de la inauguració (29 de gener de 1936) l'autonomia i el govern de Catalunya estaven suspesos pels fets d'octubre de 1934 i fins unes setmanes després, a les eleccions de febrer de 1936, no seria restablert el govern autònom. 

Destacaven en la seva façana tres frescos pintats sobre la paret exterior que representaven una al·legoria amb el camp i la ciutat amb un estendard amb la bandera catalana (segon pis), l'activitat en un laboratori amb personal sanitari (primer pis) i una pacient atesa per una infermera i un metge (planta baixa), Aquest frescos eren obra del pintor tarragoní  Guillem Soler i Gatvillaró (1905-1971)

*1936.- El fresc del segon pis on hi havia un al·legoria recolzada en una bandera catalana.

*1936.- El fresc del primer pis, una escena de laboratori.

*1936.- Situat als baixos de l'edifici hi havia aquest tercer fresc amb dos sanitaris atenent una malalta.

Acabada la Guerra Civil les pintures van desaparèixer als anys 1940's. El nou ordre franquista les va considerar un record de la Generalitat republicana roja i separatista i la presència d'una bandera catalana en un dels frescos va acabar sent decisiu per prescindir-ne. Fins i tot van desaparèixer del currículum de Guillem Soler. L'edifici va ser dedicat a diversos usos públics i polítics, fins que a l'any 1979 amb el restabliment de la democràcia va tornar a ser recuperat per la Generalitat restablerta, que el va dedicar a diversos serveis del departament de Sanitat i Seguretat Social. Finalment als inicis del segle XXI es va reformar l'edifici i s'hi instal·là la seu del Síndic de Greuges de Catalunya.

 ----

[1].- El Conseller de Sanitat fins al febrer de 1936 va ser Felip Bertran i Güell, home de dretes que Fèlix Escalas, aleshores Governador General de Catalunya, va promoure a aquest càrrec. Bertran i Guell va ser després de la guerra un acreditat franquista, procurador en Corts durant més de 10 anys i president de la cimentera Asland.