NATURA KUCERA. Minerals i fòssils. Comte d'Urgell / Rosselló. (1971-2019)

 

 

 

L'any 1971 Enric Kucera va obrir una singular botiga al xamfrà Urgell/Rosselló en els baixos d'un dels edificis que sovint ha estat catalogat com dels de façana més lletja de la ciutat, tot i que això és sempre molt subjectiu.

 

Façana del bloc d'habitatges de Rosselló/Comte d'Urgell, als baixos del qual hi hagué la botiga de Natura Kucera.

 

Amb la seva filla Griselda, Kucera va consolidar aquest negoci com una de les botigues barcelonines més especialitzades del ram.

Des del carrer, els amplis aparadors del local generaven sovint l'aturada de badocs i encuriosits per contemplar aquelles  petites meravelles de la natura que s'hi exposaven. A l'interior, perfectament colocats i classificats en capsetes es podrien trobar tota mena de fòssils, alguns coralls marins, roses del desert, petxines i sobretot minetals, molts d'ells polits i tractats convenientment per fer-ne preciosos objectes de regal 

Al 2019 la jubilació d'Enric Kucera va comportar el tancament del negoci i la desaparició de la botiga.

EL INFIERNILLO ROJO / COBRA. Discoteca. Aneto 20. Turó de la Peira. (1970-1980's)

Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO

 

*1970's,- Vista del carrer Aneto al barri del Turó de la Peira. La fletxa blanca assenyala el local on va funcionar la discoteca El Diablillo Rojo.

Entre els primers locals d'esbarjo de format discoteca que s'instal·laren al barri del Turó de la Peira hi destaquen Micra, al carrer Montmajor i El Infiernillo Rojo, després rebatejat com Cobra, al carrer Aneto.

*1970.- Planòl correpsonent a l'expedient de sol·licitud d'obertura de la discoteca El Infiernillo Rojo al carrer Aneto 20. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

El Infiernillo va nèixer als baixos del número 20 del carrer Aneto amb la desaparició del Cine Turó, un cinema modest però d'aforament considerable, que des de finals dels anys 1950's havia amenitzat la vida del barri projectant pel·lícules en programes de sessió contínua. Aquesta petita discoteca amb aforament per a 70 persones va ser promoguda pel veí del barri Rafael Matriz de la Torre, que el mateix any de la desaparició de la sala de cinema, va sol·licitar permís per obrir el local com a saló de tè amb pista ball i possibilitat de celebrar-hi també alguna actuació en directe. La sectorització interior del local incorporava espais de bar, pista de ball, cabina, banys i guarda-roba.  

No hem pogut disposar de cap mena de record personalitzat ni logotip del Infiernillo Rojo, que després de pocs anys de funcionament va ser reformat i rebatejat per acollir la discoteca Cobra, que va ser la continuadora de l'anterior local.

*1970's.- Entrada a la discoteca Cobra, successora de El Infiernillo Rojo.

*El logotip i la marca gràfica de la discoteca Cobra incorporaven elements com el simbol de la pau i simbologia de l'antic Egipte.

La propaganda de Cobra el presentava com un local de públic selecte. No obstant, com era habitual als barris perifèrics i no tan perifèrics, les baralles entre bandes de joves de la zona i forasters eren força freqüents a les discoteques en el seu intent de marcar i defensar territori, la qual cosa havia provocat algunes intervencions de la policia

 

L'escàndol de l'aluminosi acabaria fent desaparèixer aquells blocs s'habitatges que serien enderrocats i substituïts per uns altres.