A finals de la dècada dels 2010's la transformació del Passeig de Gràcia en una galeria comercial a l'aire lliure en favor de franquícies de moda i marques de luxe per gaudi dels turistes rics, que venien a Barcelona com a mosques a mel, era ja una realitat. Rera quedaven èpoques més grises com la que va omplir el passeig d'oficines i seus de bancs, que ocupaven gran part dels baixos.
Poc a poc es van anar apagant negocis històrics com la perfumeria Magda, que se'n va anar a Calvo Sotelo, la jogueteria Chiquito que va deixar de mirar de cara a La Pedrera o d'altres establiments que marcaren època com la Llibreria Francesa, la Jaime's i al capdavall el Drugstore i Vinçon per citar-ne només uns quants dels que van anar tancant.
El restaurant Samoa mereix també un lloc d'honor entre els establiments del passeig que marcaren una època. I darrera d'aquest local la figura d'un emprenedor valencià establert a Barcelona al 1950 i conegut com Conceso González, que el va obrir al desembre de 1962, coincidint amb la històrica nevada que va emblanquinar tota la ciutat durant uns dies, i només uns mesos després que el país polinesi que donava nom al local hagués proclamat la seva independència.
González va demostrar des del primer dia una inusual habilitat per obrir cafeteries-restaurants d'èxit al centre de la ciutat. Sabia donar un to europeu i cosmopolita als seus negocis, que es reflectia en unes ofertes gastronòmiques i un tipus de cuina novella amb decoracions modernes i agosarades que trencaven les convencions dels antics salons de tè i restaurants clàssics. Des la seva primera experiència al Kansas, que va per enterrar l'etapa del local com el Parador del Hidalgo de marcat tuf franquista, passant per propostes com Tropezziens o Piccadilly sempre amb noms d'arrels estrangeres o d'altres experiències més agosarades com el Network Cafè a la Diagonal, Conceso va ser un empresari d'èxit durant més de trenta anys a la ciutat.
Samoa va ser un dels primers restaurants locals on els barcelonins van poder gaudir de la cuina italiana de debò. Fins aleshores les pizzes només les coneixien els que havien viatjat al país transalpí i del món de la pasta només se'n coneixien els macarrons i els canalons casolans i poca cosa més. Compartia amb Gimeno, El Hogar del Fumador els baixos de la cantonada del passeig amb Rosselló davant d'una de les estacions d'enllaç de Diagonal, una de les més transitades de la ciutat
La nissaga dels González va continuar amb els fill del fundador, Sergio i Laura, que es van fer càrrec de la gerència dels restaurants de la cadena continuant l'obra del seu pare.
Després de diferents reformes i posades al dia Samoa abaixaria la persiana definitivament durant els primers dies de 2020. Laura González explicava que la inestabilitat política que patia Catalunya aquells temps i el tipus de turista que visitava el restaurant no feien possible continuar el negoci.
*2018.- L'última decoració del Samoa abans del seu tancament.