El naixement i la història del Restaurant Diagonal arrenquen de l'any 1915 quan Josep Soteras va fer-se càrrec d'una fonda pels traginers que arribaven a Barcelona amb els seus cavalls. Aquesta casa de menjars situada a la cruïlla entre la Diagonal i el Passeig de Sant Joan, just davant del monument a Jacint Verdaguer, disposava d'un abeurador de cavalls on es deixaven els animals mentre els seus propietaris menjaven.
Al 1930 l'antiga fonda va adquirir carta de naturalesa i es va transformar en el Restaurant Diagonal-Can Soteras, amb una àmplia terrassa sobre la vorera del passeig de Sant Joan. Poc a poc va anar guanyant anomenada entre els barcelonins que la van convertir en seu habitual per a la celebració de casaments, comunions i altres reunions familiars i socials. El restaurant va ser col·lectivitzat durant la Guerra Civil i en els primers dies de 1939 membres de l'últim Govern de la Generalitat republicana van sortir cap a l'exili amb carmanyoles plenes amb menjar de Can Soteras.
Després de la Guerra civil, Can Soteras va continuar la seva presència a la ciutat acollint a algunes de les associacions culturals que hi van tenir el seu centre d'operacions i de celebracions gastronòmiques. Aquest fou el cas de L'Arca de Noé, una entitat associativa fundada el 1927 i formada per conegudes figures de la vida ciutadana, els integrants de la qual s'identificaven tots ells amb el nom d'un animal. A Josep Soteras li va tocar ser el cangur. Les trobades gastronòmiques que organitzava L'Arca de Noé eren conegudes com els piensos. A Josep Soteras li va tocar ser el cangur i és per això que la figura d'aquest animal presidia un dels menjadors del restaurant, on els motius animals eren habituals en la seva decoració, especialment en el menjador que hi havia al soterrani.
Durant els seus últims 35 anys d'existència a Can Soteras s'organitzava any rere any la Setmana del Cargol, amb presencia d'un ventall de famosos de la vida política cultural i esportiva de la ciutat amb el suport del periodista Joan Poch Soler que va organitzar la Confraria Gastronòmica del Cargol. Aquest fet va comportar que l'establiment fos conegut també pels seus caragols, que s'havien transformat en una de les especialitats de la casa.
*2010's.- El restaurant en els seus últims anys.
Després de 105 anys d'història, el restaurant va tancar portes a l'estiu de 2020 davant la pressió de la Llei d'Arrendaments Urbans i la incertesa generada per la pandèmia del COVID-19.
Durant una colla d'anys, tota la familia celebrava el Nadal a un menjador a la segona planta. Era un espai que ens permitía juntar-nos mes de 40 persones i sentir-se com a casa, fent cagar el tió, cantant nadales. Bons records.
ResponEliminaGuardo un excelente recuerdo de Can Soteras. He celebrado varios acontecimientos familiares y siempre con un buen nivel de satisfacción.
ResponEliminaLa data (1931) de la foto a on surt la terrassa, no és correcte. Hi apareix un Citroen "Traction Avant" conegut aqui per "Pato"(degut a portar un emblema a on s'hi veia un cigne a on també hi deia "Moteur Flotant" és a dir: motor fixat al xassís mitjançant "Silentbocks" cosa habitual actualment però una inovació a l'any 1934) o "Stromberg" (degut a portar un carburador Stromberg). Aquest cotxe no es va començar a fabricar a França fins el 1934, per tant aquesta foto ha de ser posterior per força.
ResponEliminaEl cotxe al que em refereixo és el de ma dreta (aparcat) el que es veu a l'esquerra i en primer terme és un taxi i fa pinta de ser un Citroen B14 (aquests rebien el mal nom de Rosalia). I una anècdota referent als taxis de Barcelona: es pintàven les portes de color groc per estalviar ja que els cotxes d'aquella època habitualment èren negres, com no volíen gastar tant com feien a Nova Iork amb el taxis de color groc, es va decidir pintar només una part. Actualment només les portes sòn de color groc.
ResponElimina