PASSEIG DE MARTÍNEZ ANIDO. Parades de melons i síndries. (1940's-1970's)

 

1940.'s.- Imatge de les parades de melons i síndries al Passeig de Martínez Anido. Al fons la façana del Castell dels Tres Dragons. (Foto: Jaume Prat / Fons de la  Família Prat). 

Entre els nombrosos carrers, places, avingudes i vies públiques que el franquisme va dedicar als militars especialment destacats en la seva lluita contra el comunisme i el separatisme per gloria de la sagrada unitat de la pàtria, el passeig de Martínez Anido va ocupar  el tram exterior del recinte del Parc de la Ciutadella més pròxim al mercat del Born. 

Nascut com a Passeig de la Indústria en els dies de la primera Exposició Universal de 1888, el franquisme va utilitzar aquesta via per retre homenatge al militar gallec Severiano Martínez Anido, un home nascut al 1862 al Ferrol, curiosament la mateixa localitat on uns anys després vindria al món l'invicto Caudillo Franco. Anido va participar a les campanyes militars de les Filipines i del nord d'Àfrica i al 1911 obtenia el rang de general després d'haver estat designat del rei Alfons XIII.  Entre novembre de 1920 i octubre de 1922 va ocupar el lloc de Governador Civil de Barcelona després de haver estat escollit com l'home més idoni per dirigir la repressió sobre el creixent moviment obrer anarcosindicalista. Fou en aquesta època, especialment violenta per la lluita dels anarquistes contra els pistolers a sou del Sindicat Únic i la patronal, que Anido va destacar per la repressiva aplicació de la Llei de Fugues, que permetia a la policia disparar i eliminar als detinguts simplement al·legant intents de fugida després de les detencions. 

Severiano Martínez Anido

El 1923 va ser nomenat Ministre de l'Interior pel general Primo de Rivera i es mantingué com a titular de diversos Ministeris fins al 1930. La proclamació de la Segona República l'obligà a exiliar-se a França i no tornaria a Espanya fins després de l'esclat de la Guerra Civil per posar-se al costat dels militars insurrectes que liderava Franco. Anido no va poder veure la victòria del bàndol nacional. Nomenat pels nacionals com a responsable de Seguretat Interior, va morir a Valladolid la vigília de Nadal de 1938 als 76 anys. 

*1930's.- Els pagesos del mercat  abans de la Segona República

El 1940 el règim franquista va dedicar el passeig de la Indústria (avui passeig de Picasso) a Martínez Anido dins d'una campanya de canvi de noms dels carrers. En realitat aquesta via ja funcionava com a mercat a l'aire lliure de fruita vinculat al veí Mercat del Born des d'abans de la República, circumstància que es va consolidar després de la guerra. Era estampa habitual veure el passeig ocupat durant els dies feiners per grans piles de síndries i melons que li conferien un espectacular aspecte cromàtic de tonalitats verdes i grogues. Els melons eren conreuats al Prat de Llobregat però sovint es venien com a portats directament de València.

*1968.- L'espectacle de color que oferien les parades en una targeta postal de l'època.

Aquest ús mercantil del passeig va fer que les autoritats municipals dediquessin pocs recursos al manteniment de l'espai urbà amb poca atenció als plàtans que anaven morint sense ser reposats. El 1975 aquest mercat va desaparèixer a causa del trasllat del Mercat Central de la fruita del Born a Mercabarna dins els terrenys de la Zona Franca. 

El passeig de Martínez Anido esdevindria uns anys després, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, el Passeig de Picasso. S'hi s'instal·là una obra d'Antoni Tàpies consistent en un gran cub de vidre sobre la vorera contigua a la tanca del Parc de la Ciutadella. També es van construir els trams d'habitatges que mancaven al passeig, reproduint els porxos de Fontseré i completant i donant uniformitat al conjunt.