MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, JORGE ÁLVAREZ, MAITE MAR, FRANCISCO ARAUZ i ROSER OLMO.
Dels tres quioscs de begudes que han existit a la plaça de la Universitat a peu de carrer, el primers d'ells era situat a l'espai central de la plaça, al costat del vial que queda encarat amb l'entrada principal de l'edifici de la Universitat. Era de reduïdes dimensions i destacava pel seu mostrador revestit d'un trencadís de clara inspiració modernista. Aquest quiosc va desaparèixer als anys 1920's amb la reforma dels espais verds de l'espai central de la plaça, quan es va disposar un gran escossell de gespa al voltant de les cinc palmeres washingtònies de la banda Besòs del centre de la plaça.
1900's.- El petit quiosc amb el seu mostrador de trencadís. (Foto: Autor desconegut / Col·lecció privada de Jorge Álvarez)
El segon, construït cap a finals de la dècada els 1910, apareixia en una excel·lent imatge nocturna captada pel fotògraf Josep Brangulí. Quedava emplaçat entre les dues fileres d'arbres del passeig lateral més pròxim al centre de la plaça. La part posterior del quiosc quedava encarada amb la calçada central del carrer de les Corts, actual Gran Via de les Corts Catalanes.
*1910's.- Dos cambrers i un client en una imatge nocturna del segon quiosc de begudes de la plaça Universitat. (Foto: Josep Brangulí).
Aquest segon quiosc tenia punts de semblança amb els que hi hagueren al costat de la font de Canaletes al capdamunt de la Rambla. Si bé era molt més simple de materials, es limitava a un taulell obert al carrer des d'on se servien refrescos i altres begudes als clients que esperaven dempeus. La coberta del quiosc presentava diversos cossos esglaonats fins quedar coronat amb una petita cúpula.
A finals de la dècada dels 1920's i coincidint amb l'efervescència urbanística que va comporta la celebració de l'Exposició Internacional de 1929, el quiosc va ser suprimit del seu emplaçament original i refet a l'altra banda de la Gran Via entre les dues fileres d'arbres que s'estenien a la vorera de davant de l'edifici de la Universitat.
Emplaçaments dels quioscs de begudes. Sobre el plànol dels anys 1930's s'hi indica la ubicació dels dos de la zona de la Gran Via: amb cercle vermell el d'abans de la Segona República i amb cercle verd el posterior. Finalment el cercle groc identifica la localització del primer quiosc, el del mostrador de trencadís, tot i que el plànol ja contempla la urbanització posterior de l'enjardinament de l'espai central. (Font: Barcelofília / Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
Acabada la Guerra Civil, i durant els anys de la dictadura franquista el quiosc va romandre al nou emplaçament davant de la tanca de reixa dels jardins laterals de la Universitat. Se'l va conèixer amb el nom de Kiosco Deporte i era lleugerament més gran que l'anterior amb parets exteriors de vidre i marqueteria. A banda del seu espai interior, disposava també d'un bon grapat de taules i cadires a l'abast dels clients sobre l'ampla vorera, que recorria d'Aribau a Balmes tota la façana principal del recinte universitari. Era freqüentat majoritàriament per funcionaris, oficinistes i alguns universitaris.
*1940's.- El senyor Valentí Olmo Telo va treballar després de la Guerra com a cambrer al quiosc de begudes de la plaça Universitat. Aquí el veiem amb dos clients (foto superior) i davant del quiosc (foto inferior). (Imatges gentilesa de Roser Olmo González).
*1962.- Dues imatges del Kiosco Deporte amb el sostre cobert de neu durant la nevada de desembre d'aquell any. (Font: La Barcelona Desapareguda de Giacomo Alessandro).
*1963.- Una altra imatge de la marquesina del Kiosco Deporte. (Foto: Autor desconegut)
Cap a finals dels anys 1960's la reurbanització de les voreres de la zona, amb l'obertura d'un carril exclusiu pels autobusos i taxis va alterar considerablement la distribució dels espais i el Kiosco Deporte va ser desmantellat definitivament.
*1966.- El Kiosco Deporte envoltat d'automòbils que aparcaven i circulaven sense control per la vorera de la Universitat. (Foto: Postals PostalColor).
Cap a finals dels anys 1960's la reurbanització de les voreres de la zona, amb l'obertura d'un carril exclusiu pels autobusos i taxis va alterar considerablement la distribució dels espais i el Kiosco Deporte va ser desmantellat definitivament.
*1968.- Un altra imatge del quiosc en els seus últims anys. A la dreta es poden veure les taules i cadires de la terrassa. (Foto: Col·lecció privada Jorge Álvarez).
Article ampliat el 12 de setembre de 2024
Moltíssimes gràcies per aquesta entrada. El meu avi hi va treballar molts anys i tenia un grapat d'anècdotes.
ResponEliminaVols que t'envii fotografies del meu avi despatxant al quiosc?
Tot el que em puguis enviar Roser serà benvingut.
Elimina