En acabar la Guerra Civil, els franquistes van dedicar l'àmplia i curta via enjardinada, que connecta l'actual plaça Francesc Macià amb els Jardins del Turó Parc, al general Manuel Goded. Aquest militar havia estat el responsable de l'aixecament militar del 19 de juliol de 1936 a Barcelona. Un simple repàs a la història ens recorda que aquell va ser un cop d'estat frustrat des dels seus inicis per l'acció de les forces populars i una part important de la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil que van romandre fidels a la República. Goded i els seus col·laboradors ho van pagar amb la vida, acusats de traïció i afusellats a Montjuïc, només unes setmanes després, el 12 d'agost d'aquell mateix estiu de l'any que va començar la Guerra.
L'Avinguda del General Goded, que com avui ja havia estat dedicada anteriorment a Pau Casals va transformar-se en una de les vies preferides dels poders oficials victoriosos a la Guerra. Els edificis de la zona es van convertir ben aviat en un nucli burgés especialment apreciat per aquesta nova burgesia sorgida del resultat de la guerra. Com recorda Lluís Permanyer [1] personatges del bàndol vencedor com els Calviño, Juncadella o Garí juntament amb un jove i emergent Samaranch es van fer els amos d'aquell sector, que tenia en l'edifici corbat de la plaça de Calvo Sotelo el seu màxim exponent de l'oci nocturn amb el Lamoga com a buc insignia.
El trànsit dels anys 1940's als 1950's va tenir en l'obertura de la cafeteria restaurant Nebraska, al número 3 de General Goded, un altre dels exponents de local aburgesat. L'establiment disposava d'una animada terrassa exterior al passeig central de l'avinguda i s'hi organitzaven revetlles d'estiu i reveillons de cap d'any.
Als inicis de 1960 el local va passar a ser el Restaurant Snack-Bar Welcome de vida efímera.
Posteriorment, entre 1962 i 1970, el local va ser ocupat per la cafeteria Katanga, que sovint apareixia a les planes d'anuncis de la premsa amb ofertes de feina de cambreres per a noies amb bona presència.
Finalment al novembre de 1973 s'hi va instal·lar una de les botigues de moda d'E. Furest, que ha perdurat fins l'actualitat (2021)
[1].- Permanyer, Lluís.- Biografia de la Diagonal. Edicions La Campana. Barcelona, 1996