El 22 d'octubre de 1946 es va inaugurar al número 3 de la plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià avui) aquest restaurant-sala de festes, que quedava situat al costat dels bars Sándor i Mery, dos dels establiments més selectes de la postguerra.
El Lamoga ocupava el local que des de 1941 havia acollit el cinema Rialto i va ser decorat per l'interiorista Emilio Molina. La seva inauguració es va produir el dia 23 d'octubre de 1946 amb una cena de gran gala amb les orquestres Martín de la Rosa i Casablanca de Madrid i l'actuació de la cantant panamenya Teresita Arcos.
Durant la seva no massa llarga existència, aquest local va jugar un paper rellevant com a lloc de cita de la burgesia barcelonina i de la nova classe dirigent sorgida de la victòria de Franco a la Guerra Civil. Era també un punt habitual de reunió per les personalitats polítiques, empresarials i vinculades al món de l'espectacle que visitaven Barcelona. Val a dir també, que el lloc era freqüentat per noies de vida fàcil que vivien d'alternar i relacionar-se amb els clients habituals en un ambient d'elegància i distinció.
El conegut cineasta Ignacio F. Iquino formava part del grup que gestionava el negoci, que, a banda de restaurant, oferia espectacles en directe i, de fet, va ser pioner del cabaret en aquella zona emergent on més tard, a començaments dels setenta, apareixerien d'altres locals que ja oferien shows més agosarats com el Mister Dollar o l'Starlets. La publicitat del local de finals dels 40 ja anunciava actuacions de tarda i nit amb la ballarina exòtica Yvonne Lamarr o les "aristocràtiques" Cheryl's, i unes noies (les Barwomen) que servien les copes. També hi van arribar a actuar artistes del gènere de revista com la llegendària Bella Dorita.
El Lamoga també va ser protagonista d'algun fet digne de figurar en la secció de successos de la premsa de l'època. El 4 d'abril de 1950 una de les cambreres del local va resultar amb cremades greus quan el seu vestit va quedar envoltat en flames. Poc després d'aquest desagradable incident el Lamoga va tancar i al seu lloc va ressuscitar el cinema Rialto que va iniciar una segona etapa.
1947. (gener).- Orquestra de Bob Huber y Los Trashumantes
1947. (maig).- Martha Love y Margot Chiwerto
1949. (gener).- Barri, Jacques Taillade, Dana Delic i Gipsy Sisters
1949. (maig).- Bella Dorita
1949. (octubre).- Yvonne Lamarr
1950. (febrer).- Ammy Kennedy
1950. (març).- Doris Daniels
1950. (maig).- Al Mara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada