RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS
dimarts, 20 de setembre del 2022
TXECA DEL CARRER MUNTANER. (1936-1938). Casa Assumpció Parellada. Muntaner / Madrazo.
dissabte, 10 de setembre del 2022
CINE-CLUB MONTSENY. València 680. (1964-1971)
Situat dins de les instal·lacions de l'Escola Tècnica Professional del Clot, (València-Navas de Tolosa) una entitat de formació professional gestionada pels jesuites, el Cine-Club Montseny va ser un centre de difusisó de cinema molt actiu als anys 1960's i inicis dels 970's. Va ser gimpulsat i gestionat en els seus inicis per Carlos Benito Para (Barcelona, 1948), després conegut director i productor de cine amb el nom de Carlos Benpar. A finals dels anys 1960's el Cine-Club Montseny havia esdevingut un punt de trobada obligat per a tots els amants del cinema de la ciutat.
Seguint la pràctica habitual en els cine-clubs, les projeccions de les pel·licules d'autor anaven complementades amb col.loqui sobre el propi film i el seu director davant del públic que l'havia visionat. Així doncs, l'activitat del Montseny va ser protagonista de moltes iniciatives inoblidables pels cinèfils de l'època. Havia estat inaugurat el 3 d'octubre de 1964 amb la projecció de la cinta d'Orson Welles The Trial i juntament amb l'esmentat Carlos Benpar, Carlos Gorbea i Josep Balcells van acompanyar-lo en aquest projecte. Josep Maria Forn hi va presentar La piel Quemada i Josep Maria Nunes Noches de vino tinto abans de les respectives estrenes d'aquests films al circuit comercial.
Eren també molt concorregudes les sessions anomenades Cadidoscopios Veraniegos en les que diàriament durant els mesos d'estiu es repassaven clàssics del cinema europeu i nordamericà. Al febrer de 1970 va tenir molt èxit una Setmana de Cinema Txec i al març de 1971 es va organitzar una sortida a Andorra per visionar tretze films prohibits a Espanya per la censura.
Molts crítics i cinèfils han coincidit amb la idea que el Cine-Club Montseny va morir d'èxit. A l'abril de 1971 s'hi va projectar el film irlandès Rocky Road to Dublin (Peter Lennon. 1968) i la gran quantitat de públic que es va concentrar a la sala va provocar que els propietaris del Colegi Sant Pere Claver i l'Escola Tècnica Professional del Clot consideressin que allò podia perjudicar al centre i deneguessin el permís per seguir amb les activitats del cine-club, que ja no tornaria a funcionar com a tal. És molt probable que l'oficialitat franquista també hi posés el seu granet de sorra per evitar el creixement d'aquell niu de progres contraris al règim.
*1971.- Rocky Road to Dublin, darrer film projectat al Cine-Club Montseny.divendres, 9 de setembre del 2022
SALA DE PROJECCIONS DIORAMA del Poble Espanyol. Montjuïc (1929)
La sala de projeccions Diorama, situada dins el recinte del Poble Espanyol de Montjuïc, va ser oberta amb la inauguració d'aquest espai amb motiu de la celebració de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. S'utilitzava per projectar documentals amb l'objectiu de donar a conèixer als visitants del recinte i de l'Exposició tot un seguit de monuments i pasisatges típics i emblemàtics estesos per la geografia espanyola, com a complement a la visita durant la que podien admirar les reproduccions de racons i cases de pobles d'arreu d'Espanya.
Aquest petit cinema era emplaçat prop de l'entrada principal del recinte, en el racó de l'església abans d'accedir a la plaça Major a través de la porxada d'accés. Concretament va ser dins l'anomenada Galería Artesanal Miquel Utrillo on es va condicionar aquesta sala. Amb el pas dels anys i l'abandonament que va patir arrel de la Guerra Civil i la dura postguerra, s'hi va paralitzar pràcticament tota la seva activitat, entrant, igual que la resta del recinte, en una etapa d'explícita decadència.
A l'any 1956 es va intentar revifar el recinte del Poble Espanyol i entre les diverses iniciatives que s'hi van desplegar, hi hagué la de celebrar una sessió de cinema amateur dins la sala de projeccions. Pero, tal com descriu l'erticle de La Vanguardia del 27 d'octubre d'aquell any, la iniciativa va tenir tant d'èxit que finalment le ssessions de projeccio dels films es van haver de realitzar dins l'edifici de l'Ajuntament que hi ha a la plaça Major del Poble Espanyol. Així ho recollia la premsa de l'època.
La sala tornaria a reviure per uns pocs anys a finals de la dècada de 1980's com a Cinema Aventura.
dimecres, 7 de setembre del 2022
CINEMA AVENTURA. Poble Espanyol (1988-1990)
Sala de cinema d'existència efímera (poc més de 2 anys) emplaçada a l'interior del recinte del Poble Espanyol a Montjuïc. El projecte del cinema Aventura neix al 1988 quan l'Ajuntament decideix restaurar l'interior de l'edifici Galeria Miquel Utrillo. situat a la zona de l'església, molt a prop de la plaça Major del complex. L'espai havia encabit antigament el Diorama del Poble Espanyol, un espai per poc més de 300 localitats on es projectaven audiovisuals de monuments espanyols com atracció addicional enfocada als turistes i visitans del recinte
Coincidint amb aquell moment d'efervescència ciutadana propi de les vigílies de la cita olimpica del 1992, finalment el 23 de novembre de 1988 s'hi inaugurà el nou cinema Aventura sota la gestió de l'empresa Círculo A amb la projeccio d'un audiovisual titulat Barcelona Experience, el capítol pilot del programa televisiu Max Headroom i el film, de Derek Jaman The Last of England
La pista del Cinema Aventura es perd a les cartelleres el divendres 19 de gener de 1990. La cinta September de Woody Allen va ser el darrer títol que s'hi va projectar.