dijous, 23 de febrer de 2012

CONVENT DE LES CLARISSES DE JERUSALEM (1885-1971). TXECA I PRESÓ DE SANT ELIES (1936-1942)

*1935.- El recinte del convent dins l'oval vermell localitzat en un plànol d'abans de la Guerra Civil (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

Aquest convent, construit l'any 1885 per les monges clarisses de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, ha estat probablement un dels edificis de la ciutat que, dintre dels seus murs, ha viscut les escenes i episodis més esgarrifosos i la màxima crueltat que el gènere humà és capaç de generar enbogit per raons ideòlogiques i mogut per un odi irrefrenable.
El convent i les seves monges hi van viure plàcidament fins a les vigilies de l'esclat de la Guerra Civil. Ja en els primers dies de juliol de 1936, les religioses havien abandonat l'edifici per marxar cap a Itàlia i als pocs dies els milicians anarquistes de la FAI varen incautar el convent que quedà ocupat. El recinte que l'envoltava (a l'indret on avui hi ha l'Institut Menendez y Pelayo) era molt ampli  i, a banda del gran nombre de cel·les i soterranis del convent,  incloia també un hort amb granja i tot quedava protegit de l'exterior per uns murs alts.


*1929.- Vistes del convent i el seu claustre

El conjunt fou considerat idoni per acollir-hi un centre de detenció. En aquesta tesitura i amb l'esclat de la Guerra Civil el convent viurà la seva etapa més cruel i esgarrifosa de la seva existència i aviat passa a ser conegut com la Txeca de Sant Elies, assolint una fama similar a d'altres com les de Vallmajor, La Tamarita o Muntaner. Els detinguts van arribant a centenars. Bàsicament són falangistes, religiosos, gent conservadora i de dretes que és torturada i assassinada sense gaires contemplacions i en la més completa impunitat. En algunes memòries de supervivents s'han descrits episodis esgarrifosos del que es feia a la txeca de Sant Elies durant la Guerra Civil. El recinte comptava amb una granja de porcs, que segons alguns testimonis s'alimentaven de les restes humanes dels presoners torturats i assassinats. Cada nit hi havia un tràfec de presoners que eren traslladats a cementiris o descampats on eren assassinats. Acabada la Guerra Civil, el recinte va passar a ser presó dels vencedors i lògicament s'invertiren els termes: els torturats varen passar a torturadors i a l'inrevés.
L'any 1943 el convent va ser restituït a les monges que van tornar d'Itàlia i van descobrir desagradables troballes de trossos de cadàvers, esquelets i restes de sang per tot arreu. L'edifici va tornar a la seva funció inicial deixant enrera l'infern viscut durant la guerra i posguerra. L'any 1970 les religioses varen vendre una gran part del recinte del qual avui només en queda l'església, esdevinguda parròquia de Santa Agnès, i les dependències annexes. 

*1970.- El convent poc abans de ser enderrocat per construir-hi habitatges. Al fons, a lesquerra de la imatge es veu l'esglesia, únic element del recinte conservat actualment.

4 comentaris:

  1. Cuando Himmler pisó Barcelona con el propósito de ir a Montserrat (se dice que en busca del Santo Grial) sobre el octubre de 1940, le enseñaron la xeka de Sant Elies...Allí no solo dieron los cadaveres a los cerdos, sino que aprovecharon los hornos de la cocina para hacer desaparecer cuerpos...Se dice que esta fue una de las ideas que se llevo el jerifalde alemán a su país...Se dice que fue uno de los que habló del hecho de la solución final. Y que la idea de los hornos crematorios vino desde Barcelona...

    ResponElimina
  2. Muy cerca de la iglesia de sant Elias, en la edificio del otro lado, pasé un tiempo de mi infancia. No sabía que hubiera servido de checa. Simepre me pareció un lugar tranquilo y, ahora veo qué horror había allí.

    ResponElimina
  3. La visita dels locals parroquials en els soterranis on hi havia dependències de les txeques fa esgarrifar només de pensar-hi. Si no ho saps no es nota perquè la parròquia ha fet un esforç de neteja i dignificació de l'espai. Només alguna placa ho recorda.

    Us deixo un apunt que vaig fer sobre el tema:
    http://piscolabislibrorum.blogspot.com/2010/07/por-que-hice-las-chekas-de-barcelona.html

    ResponElimina
  4. Molt interessant. Tota la vida he viscut davant mateix d'aquest edifici, i la seva història m'ha cridat sempre l'atenció. Sobre aquestes desgràcies viscudes durant la guerra civil, llegendes urbanes que corren pel barri, diuen que en algunes zones del pàquing que ara ocupa el terreny on hi havia la txeca si poden sentir "esperits" que criden.... jo ara per ara, tot i tenir el cotxe en una cantonada d'aquest pàrquing, encara no he sentit res!!!

    ResponElimina