RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimecres, 5 de juliol del 2023

BRASSERIE FLO. Restaurant. Jonqueres 10. (1982-2021)


Obert el 1982 als baixos de la Casa fàbrica Vermell-Martí del carrer Jonqueres número 10, un edifici de mitjans del segle XVIII que antigament havia estat ocupat per diverses fàbriques i activitats industrials. Aquest va ser el primer establiment que el grup parisenc Flo va obrir fora de França. Amb el pas dels anys, la cadena va arribar a disposar de més de 35 restaurants dispersats per diversos països del món. El Flo de Barcelona disposava d'aquest ampli local de grans dimensions que podia aplegar fins a 250 comensals en les seves diverses estances, espais privats i menjadors. La decoració art nouveau evocava el modernisme parisenc. Antoni de Moragas i Spà va ser el responsable de l'interiorisme en el que destacava especialment el model de làmpada coneguda com Vaghe Stelle.

*1990's.- La Brasserie Flo als baixos de la Casa fàbrica Vermell-Martí.

La làmpada Vaghe Stelle dissenyada per Moragas i Spà

El restaurant va iniciar el seu camí oferint una cuina estrictament francesa, si bé amb el pas dels anys va anar evolucionant fins incorporar també a la carta plats de cuina mediterrània i catalana. Les mariscades eren una de les seves especialitats.

*2000's.- Un dels menjadors de la Brasserie Flo on hi podem veure les làmpades Vaghe Stelle penjades del sostre

L'amplitud del local hi permetia la celebració de grans banquets d'empresa i festes fanmiliars amb sales per a grups nombrosos i àpats de negocis. A partir de la segona dècada del segle XXI el negoci va entrar en pèrdues i va entrar en una certa etapa de decliu i decadència, que es va fer més palesa amb l'esclat de la pandèmia del COVID-19, que va suposar l'estocada final i va precipitar el seu tancament i desaparició.    

*2010's.- Logotip del Flo en els seus últims anys.

dissabte, 1 de juliol del 2023

RINCÓN DEL PUENTE. Bar. Restaurant. Avda. República Argentina 164. (1952-1963)

 

Una imatge del bar Rincón del Puente i la seva terrassa sobre la vorera cap als anys 1960's. (Foto: Fons Jorge Alvarez. Barcelona Desapareguda Giacomo Alessandro

Un establiment singular per la seva forma i superfície triangular fou el Rincon del Puente situat al número 164 de l'Avinguda República Argentina entre els barris del Putget i del Coll. Local molt popular especialment entre els veïns de la zona. El puente que evocava el seu nom no era altre que el Viaducte de Vallcarca inaugurat el 1923, que s'estenia just al costat. Va ser durant molt anys un dels bars de fer el vermut més populars del barri. Les taules s'arrengleraven al llarg de la vorera quedant darrera dels clients la Baixada de Gomis, que permetia als vianants vèncer el pendent que existia cap a sota del pont. El local havia estat obert el 1952 per Salvador, un boxador retirat. Aleshores els cambrers anaven uniformats de blanc i les taules estaven parades amb estovalles.

Emplaçament del Bar Rincón del Puente sobre un plànol antic. (Font: Instituit Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

A començaments dels anys 1960's l'antic local va ser enderrocat per construir-hi un edifici de set plantes que va canviar totalment aquella imatge. Amb la nova construcció el negoci va continuar des de l'any 1964 a la mateixa ubicació però als baixos del nou edifici on unes àmplies finestres permetien des de les taules del fons de l'interior del local veure el pont de Vallvarca. 

Cap a finals dels anys 1960's el bar reformat ve ser freqüentat per Gabriel Garcia Márquez que visqué durants uns anys al barri durant els mesos següents de la seva arribada a Barcelona. Concretament entre 1967 i 1968, Gabo va viure primer en un aparthotel del carrer Lucà i després es va mudar al 168 de República Argentina just al costat del bar El Rincón, que havia abreujat el seu nom.

Els descendents del fundador (el seu fill Javier i la seva cunyada Chelo) van aguantar el negoci fins el 2018. Havia arribat el moment de jubilar-se i de traspassar el negoci, que va anar a parar a mans d'una família oriental, circumstància molt habitual en aquells temps. Els xinesos van mantenir el nom del local i les tapes, que ja no eren com les d'abans.

*2014.- Interior del Bar El Rincón en els seus últims anys abans de passar a ser regentat per una família xinesa. Hi podem veure el pont de Vallcarca rere els grans finestrals. (Foto: Irene Fernández / El Rincón)