Un establiment singular per la seva forma i superfície triangular fou el Rincon del Puente situat al número 164 de l'Avinguda República Argentina entre els barris del Putget i del Coll. Local molt popular especialment entre els veïns de la zona. El puente que evocava el seu nom no era altre que el Viaducte de Vallcarca inaugurat el 1923, que s'estenia just al costat. Va ser durant molt anys un dels bars de fer el vermut més populars del barri. Les taules s'arrengleraven al llarg de la vorera quedant darrera dels clients la Baixada de Gomis, que permetia als vianants vèncer el pendent que existia cap a sota del pont. El local havia estat obert el 1952 per Salvador, un boxador retirat. Aleshores els cambrers anaven uniformats de blanc i les taules estaven parades amb estovalles.
A començaments dels anys 1960's l'antic local va ser enderrocat per construir-hi un edifici de set plantes que va canviar totalment aquella imatge. Amb la nova construcció el negoci va continuar des de l'any 1964 a la mateixa ubicació però als baixos del nou edifici on unes àmplies finestres permetien des de les taules del fons de l'interior del local veure el pont de Vallvarca.
Cap a finals dels anys 1960's el bar reformat ve ser freqüentat per Gabriel Garcia Márquez que visqué durants uns anys al barri durant els mesos següents de la seva arribada a Barcelona. Concretament entre 1967 i 1968, Gabo va viure primer en un aparthotel del carrer Lucà i després es va mudar al 168 de República Argentina just al costat del bar El Rincón, que havia abreujat el seu nom.
Els descendents del fundador (el seu fill Javier i la seva cunyada Chelo) van aguantar el negoci fins el 2018. Havia arribat el moment de jubilar-se i de traspassar el negoci, que va anar a parar a mans d'una família oriental, circumstància molt habitual en aquells temps. Els xinesos van mantenir el nom del local i les tapes, que ja no eren com les d'abans.
Recordo molt be aquest punt, doncs en aquells anys 50's, i per anar al Tibidabo, sovint ho feia pujant per
ResponEliminaaqui. Un temps després, hi pujava a festejar. amb una noia que vivia a Vallcarca. Si en fa de dies de tot això!
Recordo molt bé aquest punt, doncs eren els anys 50's quan sovint, i per anar al Tibidabo, en bicicleta i d' entreno, pujava per aqui. I el què són les coses... uns anys després i per festejar, amb una noia de Vallcarca, hi pujava... amb tramvia !!
ResponEliminaMolt interessant aquest lloc.
ResponEliminaHo desconeixia totalment.
Gràcies per les Infos