CONFITERIA PERE LLIBRE. Ferran 1. (1874-1918)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

*1907.- Pere Llibre i Bas (Foto: Napoleón. Font:. La Il·lustració Catalana) 

Va ser al mes d'octubre de l'any 1874 quan Pere Llibre i Bas va comprar al pastisser Josep Monclús la confiteria que regentava des de finals de 1859 al número 1 del carrer Ferran fent cantonada amb la Rambla. Llibre, que havia treballat abans com a dependent en una altra pastisseria coneguda com La Palma, era un home emprenedor, nat a Cardedeu, que va continuar aquell dolç negoci a partir dels últims mesos d'aquell 1874, si bé aviat hi incorporaria aspectes força innovadors que donarien a la confiteria una singularitat indiscutible. 

*1874.- Retall del Diario de Barcelona que dóna fe de l'adquisió de l'antiga confiteria Monclús per part del senyor Pere Llibre.  

*1874.- Plànol de l'alçat de la confiteria comprada a Josep Monclús amb el projecte de reforma signat per Pere Llibre al setembre d'aquell any. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

El nou negoci del carrer Ferran, (aleshores conegut com carrer Llibertat, nom adoptat arrel de la Revolució de 1868), aviat va destacar pels seus atractius aparadors on s’exposaven els pastissos, dolços i altres llaminadures que s’oferien a la seva clientela bàsicament pertanyent a les classes benestants. 

*1874.- La premsa de l'època ja destacava la Confiteria Llibre com una de les més luxoses especialment durant la temporada nadalenca amb l'enllumenat dels seus aparadors (Font: Diario de Barcelona. Edició del 22 de desembre de 1874).

*1878.-  Gravat de la Confiteria de Pere Llibre a la cantonada del carrer Ferran amb la Rambla.  

Sota la direcció de Pere Llibre hi destacava també l'originalitat i bon gust estètic de les capses que servien d'embolcall a pastissos i dolços. Ben aviat s’hi comercialitzarien també peces i objectes d’art. A l'octubre de 1879 Llibre va reformar a fons la botiga i va encarregar a Francesc Soler i Rovirosa el disseny i decoració del local, que en poc temps esdevindria un lloc habitual de trobada de l’alta societat barcelonina i catalana.   

*1900's.- L'embocadura del carrer Ferran a la Rambla. A l'esquerra es poden veure els tendals que cobrien els aparadors de la Confiteria de Pere Llibre.

*1879.- Notícia de la reforma de l'establiment de Pere Llibre a finals d'aquell any. (Font: Diari Català. Edició del dia 30 d'octubre de 1879)

Segons ha recollit l’historiador Fernando Aldecoa, la Confiteria de Pere Llibre va esdevenir també un centre de reunió conegut com la Esquina de Llibre on alguns prohoms de l'aristocràcia de l’època van promoure la creació de l’Hipòdrom de Can Tunis el 1883.

A la confiteria s'hi va establir un diàleg entre pastisseria i art que sublimava el plaer dels sentits i generava complaença i addicció entre el segment social més afavorit del finals del segle XIX. A la vista de l'èxit Pere Llibre va optar per obrir un altre local, a pocs metres de la confiteria, dedicat ja de forma exclussiva a la comercialització d'objectes artístics. Allà s'hi venien tota mena de petites obres d'art, mobles, cristall, ceràmica i s'hi exposaven pintures i escultures de manera regular.

Pere Llibre va morir al 1907 i el negoci, com era habitual en aquells temps, va passar a ser Confiteria Vídua de Pere Llibre. Montserrat Reynés i Gurgui era la seva vídua. El seu fill Guillermo Llibre i Reynés va obrir al número 21 de la Plaça Catalunya la seva pròpia confiteria a l'any 1912. 

En realitat Pere Llibre havia estat l’iniciador d’una nissaga de confiters i pastissers que no només va tenir continuïtat amb l'esmentat establiment del seu fill Guillermo, sino que també el seu nebot Lluís Llibre i Blanch i els seus descendents van regentar la pastisseria Llibre i Serra (amb el seu soci Jaume Serra), emplaçada primer al carrer Fontanella i després a la Ronda de Sant Pere. 

La història de la pastisseria barcelonina no s'explicaria sense la família Llibre i els seus inicis al carrer Ferran. Amb el canvi de segle però, el centre neuràlgic de la ciutat s’havia desplaçat a la Plaça Catalunya. D'altra banda, un comerç orientat a la burgesia com era aquell, requeria d’altres emplaçaments allunyats dels estrets carrers de Ciutat Vella i més d’acord amb els nous temps. A partir de la mort del seu fundador, la pastisseria de Ferran/Rambla, ja sota el nom de Confiteria Vídua de Pere Llibre, va coexistir durant alguns anys amb els altres establiments que duien el nom de Llibre a l'entorn de la plaça Catalunya. Finalment, al 1919 l’Armeria de l’eibarrès Manuel Beristain, que ja s’havia instal·lat des de feia uns anys al número 2 -just a l’altra vorera d'enfront del mateix carrer Ferran-, va comprar el local de l’antiga confiteria que va desaparèixer de Ciutat Vella i els pastissos dels aparadors van ser substituïts per escopetes.

L'ANUNCI DE PUROS HAVANS DEL CAMP NOU. Anys 1970's.

 

Durant molts anys l'hàbit de fumar puros estigué associat a l'ambient futbolero. Els caliquenyos, les fàries, però sobretot els havans esdevingueren companys de patiments quan les coses no anaven bé per l'equip, però també testimonis de la joia dels triomfs del club. Una olor profunda de tabac inundava així les graderies dels estadis diumenge rera diumenge. Eren els anys de la posguerra i aleshores de les tràgiques conseqüències del tabac per a la salut, gairebé tothom n'esdevenia incrèdul o si més no ignorant. El Camp Nou durant la dècada dels anys 1970's va lluir un curiosa tanca publicitària al cim de la segona graderia de lateral (aleshores no hi havia encara la tercera graderia que Núñez va aixecar coincidint amb el Mundial de futbol de 1982). L'anunci en questió reproduïa un dibuix de Peñarroya amb la cara d'un senyor fumant un puro. La singularitat era que disposava d'un mecanisme que permetia canviar el dibuix en funció del resultat del partit. Així doncs, en començar el matx i durant els resultats d'empat la cara apareixia amb el puro horitzontal en una actitud expectant. Quan el Barça guanyava el puro apareixia enlairat sobre la cara de satisfacció de l'home, que contràriament apareixia entre trist i indignat amb el puro cap avall i mig rosegat quan els blaugranes perdien.   

*1978.- Els jugadors del Barça sobre el terreny de joc del Camp Nou. Al fons veiem la tanca publicitària que coronova la graderia lateral sota els focus i la publicitat de Puros Habanos, ressaltada en vermell amb el ninot de Peñarroya i el puro en resultat d'empat.

1970's.- En aquest retall de La Vanguardia veiem l'anunci amb el puro enlairat. Això volia dir que el Barça guanyava. 

Josep Peñarroya

L'home del puro era enrealitat una recreació d'un dels personatges que el dibuixant valencià Josep Peñarroya (El Forcall. Castelló 1910 - Barcelona 1975), havia publicat en forma d'historietes a les revistes de l'editorial Bruguera. El seu nom era Pepe el Hincha i havia aparegut per primera vegada a les planes del Tio Vivo l'any 1962 afegint-se a d'altres populars creacions del propi Peñarroya com Pitagorín, Gordito Relleno o Don Pío.

Pepe el Hincha evocava el clàssic forofo desesperat, seguidor d'un equip sempre perdedor, al que anomenaven Pedrusco C.F.  

L'anunci va romandre al Camp Nou fins a la seva ampliació al 1982.